“És Yolanda qui fa els ERTO i apuja l’SMI a pesar de Calviño”

Nosal­tres sem­pre hem estat molt clares: por­tem el referèndum com a horitzó polític. Però cre­iem que no suc­ceirà només pel fet d’abo­car-lo al pro­grama. Hem de seguir avançant en el diàleg i neces­si­tem ampliar aquesta pro­posta amb qüesti­ons bàsiques per a Cata­lu­nya. Fa molt que arros­se­guem un sis­tema de finançament abso­lu­ta­ment ine­ficaç, neces­si­tem una defensa de la llen­gua tant a Cata­lu­nya com a la resta de l’Estat en un moment en què estan apa­rei­xent sentències que qüesti­o­nen l’ús del català. Sumar s’ha con­ver­tit en una garan­tia per a més avenços a Cata­lu­nya, i ho recull en el seu pro­grama. A escala esta­tal, Sumar és l’únic par­tit que s’ha atre­vit a reconèixer que Cata­lu­nya és una nació, que som un país plu­ri­na­ci­o­nal i, a més, que les cata­la­nes i els cata­lans hau­rem de poder votar el nos­tre futur polític. Tot això ho recull el pro­grama de Sumar, i n’estem orgu­llo­ses.

És clar que s’ha de reac­ti­var la taula de diàleg. Nosal­tres sem­pre ho hem defen­sat. Vam dir que l’estratègia uti­lit­zada des de Cata­lu­nya els últims anys ha sigut un fracàs, i estem orgu­llo­ses que hagin pros­pe­rat les tres pro­pos­tes prin­ci­pals que vam plan­te­jar fa qua­tre anys. Hem acon­se­guit els indults, la taula de diàleg i la reforma del Codi Penal. I no ens que­dem aquí. Hi ha molt més a dis­cu­tir sobre les neces­si­tats bàsiques de Cata­lu­nya com a país, tant qüesti­ons en l’àmbit naci­o­nal com en d’altres, i no podem per­dre ni un minut.

Ho atri­bu­eixo al ner­vi­o­sisme que tenen alguns par­tits polítics i a la seva des­col·locació. Em fa gràcia que després dels debats amb els can­di­dats alguns facin veure que no hi ha diferències, així que en citaré només qua­tre. Pri­mera: la reforma labo­ral. La pri­mera reforma que no reta­lla ni un sol dret als tre­ba­lla­dors i que, a més, pro­te­geix empre­ses i tre­ba­lla­dors. Segona: els ERTO. La vice­pre­si­denta econòmica, Nadia Calviño, no ho veia! I els ERTO van sal­var milers d’empre­ses, i més de 4 mili­ons de tre­ba­lla­dors se n’han vist bene­fi­ci­ats. Ter­cera: el salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal. Vostè ho va seguir i ho coneix: vam tri­gar nou mesos a poder apu­jar l’SMI perquè Nadia Calviño ens deia que no era pos­si­ble. I al final no només ho vam acon­se­guir sinó que no ens vam que­dar allà, i hem asso­lit la fita d’ele­var l’SMI fins als 1.080 euros. I la nos­tra pro­mesa és no que­dar-nos aquí i seguir apu­jant el salari mínim fins als 1.400 euros. Quarta: l’estratègia d’abai­xar l’IVA als ali­ments no ha fun­ci­o­nat; ja ho vam avi­sar que no fun­ci­o­na­ria, i des­gra­ci­a­da­ment hem tin­gut raó. Així que el pri­mer dia que gover­nem apro­va­rem un cis­tell d’anar a com­prar a preu reduït perquè no hi hagi famílies que es que­din sense poder men­jar deter­mi­nats ali­ments. La diferència s’ha vist en tot moment i el govern ha tin­gut dues ànimes: l’ànima Calviño, per una banda, i l’ànima Yolanda, per l’altra. I les vega­des –gai­rebé totes gràcies a Yolanda– que hem pogut avançar és quan ha gua­nyat l’ànima de Yolanda Díaz.

Em fa una mica de ver­go­nya. Crec que Rufián, i altres par­tits polítics cata­lans, s’equi­vo­quen sobre qui és l’adver­sari. L’adver­sari és Abas­cal i és el PP en aques­tes elec­ci­ons, ells són l’adver­sari! Si fóssim una mica intel·ligents com a país, el que faríem és donar-nos la mà i anar a gua­nyar una extrema dreta i una dreta dis­fres­sada que el que ens por­tarà és bàsica­ment desgràcia, penúria i retro­ces­sos. Això ho veu tot­hom. I alguns hau­rien de fer un exer­cici d’intros­pecció i dei­xar de pen­sar tant en ter­mes de par­tits, perquè això no va de nosal­tres, no va de par­tits con­crets, va de seguir avançant i de gua­nyar un país i que avan­cem com a país i amb rep­tes tan impor­tants com el canvi climàtic o la violència con­tra les dones. Vull recor­dar que men­tre que el govern balear supri­mia la con­se­lle­ria d’Igual­tat i la de Canvi Climàtic, hi ha hagut nous assas­si­nats mas­clis­tes; en els últims deu dies hi ha hagut sis assas­si­nats mas­clis­tes! I és una ver­go­nya que es con­tinuï blan­que­jant aquesta rea­li­tat i que s’aboni el nega­ci­o­nisme de la violència de gènere.

Això és aban­do­nar lite­ral­ment Cata­lu­nya. A mi em fa ver­go­nya que sur­tin amb aques­tes idees i que seguei­xin enga­nyant el per­so­nal. Cap català ni ningú que s’estimi el país pot desit­jar un govern del PP i Vox, que por­ta­ria Abas­cal a ser vice­pre­si­dent. Ningú es creu que en un esce­nari com aquest a Cata­lu­nya i a cap català, hagi votat el que hagi votat, li pugui anar bé. Per a Cata­lu­nya no hi ha pos­si­bi­li­tat de resis­tir si tenim Abas­cal com a vice­pre­si­dent del govern. Sumar és l’única garan­tia per avançar i per acon­se­guir més drets per a Cata­lu­nya. És ver­gonyós dir això perquè ni els seus matei­xos votants s’ho cre­uen. Neces­si­tem un govern de progrés, i tant inde­pen­den­tis­tes com no inde­pen­den­tis­tes no ens podem per­me­tre tenir un govern que vagi con­tra la nos­tra llen­gua, la nos­tra nació i la nos­tra gent. Això és inas­su­mi­ble.