opinió
Un mort ben viu
El títol de l’article ben bé podria ser el nom d’una pel·lícula. La realitat, però, és que el situo en el marc de l’OTAN. Fa uns quatre anys Macron parlava de mort cerebral de l’OTAN i ho relacionava amb el lideratge descendent dels Estats Units, i apostava per una estratègia de defensa europea. D’aquella suposada mort cerebral i manca d’objectius, hem passat a una OTAN omnipresent i volguda per tots els estats occidentals, fins al punt que països amb llarga tradició de neutralitat, com són Suècia i Finlàndia, han accedit a entrar a formar part de l’Aliança Atlàntica. I tot això per què ha passat? Doncs perquè l’agressió de Rússia a Ucraïna va disparar totes les alarmes a Europa i als Estat Units, i van prendre la decisió de ser contundents en la defensa i suport d’Ucraïna. Aquesta decisió ha comportat la potenciació de l’OTAN, amb propostes concretes, aprovades en diferents cimeres, que venen a donar més poder econòmic i capacitat militar a l’Aliança.
En la recent cimera de Vílnius s’ha acordat facilitar més capacitat de defensa als estats bàltics i els de l’Europa de l’est. També consolidar el que ja es va aprovar en la cimera de Madrid, d’augmentar el pressupost de defensa fins al 2% del PIB. També potenciar la indústria militar de cada estat membre i garantir la seguretat del nord d’Àfrica, amb la finalitat de controlar grups terroristes i fins i tot l’evolució del grup de mercenaris Wagner. I, per altra part, s’ha atès parcialment la petició d’Ucraïna d’entrar a formar part de l’Aliança. S’ha resolt que ara no és el moment, però s’ha deixat ben clar que Ucraïna té i tindrà tot el suport militar que calgui per fer front a la guerra i que, en un altre moment, amb la guerra ja acabada, el camí de formar part de l’OTAN serà planer.
Així les coses, la recent cimera de l’OTAN ha servit per reforçar la capacitat defensiva d’occident, també per enviar un missatge clar al món i, especialment, a Rússia, que l’aposta de suport a Ucraïna és incondicional i fins que calgui. Rússia ja ha protestat dient que la decisió de l’OTAN complica un possible escenari de pau.
La Xina i els estats que han adoptat una posició neutral o ambigua, com alguns d’Amèrica Llatina, també han de tenir en compte el posicionament de l’OTAN. De fet, en breu està prevista la cimera de la Unió Europea amb Amèrica Llatina, que ha generat moltes expectatives en economia i relacions comercials, però que, amb la posició ambigua del Brasil i d’altres estats llatinoamericans respecte a la guerra d’Ucraïna, obre un escenari incert pel que fa als resultats de la cimera. Està clar que l’agressió de Rússia a Ucraïna ha provocat una guerra de catastròfiques conseqüències i un rearmament de l’OTAN i del món en general que tardarà a reduir-se. Esperem que el cansament de la societat i dels governs, per la destrucció, per la pèrdua de vides humanes, per la manca de futur, pel fet d’adonar-se que ningú pot guanyar clarament, orienti els governants a cercar espais de diàleg que deixin pas a la diplomàcia, amb la finalitat de trobar una solució a la guerra i donar estabilitat al món.
