Política

L’espionatge amb Pegasus a Aragonès l’investigarà un jutjat de Barcelona

No ho farà l’Audiència Nacional, que va arxivar el cas de Pedro Sánchez, un cop la de Barcelona hagi estimat el recurs presentat pel president de la Generalitat

L’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l’espionatge al mòbil amb el programari Pegasus i ha acordat que sigui un jutjat ordinari, en comptes de l’Audiència Nacional, el que investigui el cas. La decisió es produeix després que el passat 10 de juliol el magistrat de l’Audiència Nacional José Luis Calama arxivés provisionalment la causa oberta per espionatge dels telèfons mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, Interior, Fernando Grande-Marlaska, i Agricultura, Luis Planas, per “l’absoluta falta de cooperació jurídica d’Israel”.

En una interlocutòria, avançada per l’emissora Catalunya Ràdio i a la qual ha tingut accés EFE, la secció novena de l’Audiència de Barcelona conclou que l’espionatge a Aragonès no entra a les competències de l’Audiència Nacional, perquè si bé és una vulneració de la intimitat d’una alta institució de l’Estat, l’atac no afecta de manera rellevant la “forma de govern”.

La querella va arribar a l’Audiència Nacional després d’inhibir-se el titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, que, d’acord amb el criteri de la Fiscalia, va considerar aquest tribunal el competent per ser el president català una alta institució de l’Estat.

Els advocats del president català van recórrer la resolució judicial, al·legant que no qualsevol atac a alts càrrecs del govern català justificava la competència de l’Audiència Nacional malgrat que el cas pogués afectar “la dimensió política” d’Aragonès.

La sala sosté que, d’acord amb la querella, els atacs informàtics s’haurien “focalitzat” al mòbil d’Aragonès, “en gran mesura, en la seva condició de destacat membre del partit ERC i en la seva condició professional com a polític a l’esfera més àmplia dels moviments vinculats a Catalunya a l’independentisme”.

En conseqüència, afegeix, el “bé jurídic” atacat és la intimitat d’Aragonès, “ja sigui en el seu vessant privat o estrictament personal com, més probablement, en el seu vessant més públic i polític com a membre destacat, precisament, d’un partit polític de tall independentista, en línia del que hauria passat amb els senyors Torrent i Maragall i altres persones de la societat civil vinculades al propòsit polític independentista”.

“Però no arribem a entreveure, de cap manera, sempre amb base als fets descrits a la querella, que els atacs informàtics, l’autoria dels quals apunta la querellant al CNI, i que haurien vulnerat aquesta intimitat personal, afectin, o puguin fer-ho de manera rellevant, a la forma de govern en qualsevol de les seves accepcions”, afegeix la interlocutòria.

La sala subratlla així mateix que l’anomena “atenció” que en el cas de la investigació seguida per l’espionatge als dirigents d’ERC Roger Torrent -expresident del Parlament- i Ernest Maragall la Fiscalia no hagi demanat que es remeti a l’Audiència Nacional, “empleant el mateix criteri competencial sostingut ara”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.