Política

"Catalunya no pot demanar a Solbes convertir 100 en 120"

ENTREVISTA A JOAQUIN ALMUNIA

El comis­sari d’Afers Econòmics i Mone­ta­ris euro­peu, Joaquín Almu­nia, nega en una entre­vista a l’AVUI que la desac­ce­le­ració econòmica i el dèficit dels comp­tes públics sigui cap excusa perquè Sol­bes ajorni el nou sis­tema de finançament de Cata­lu­nya, però reclama que la nego­ci­ació sigui mul­ti­la­te­ral.

No pun­xar la bom­bo­lla immo­biliària a temps és una irres­pon­sa­bi­li­tat dels governs d’Aznar i Zapa­tero? No ho van fer per des­co­nei­xe­ment o perquè no dóna vots?
Pun­xar la bom­bo­lla immo­biliària era tan difícil com reti­rar les copes a mitja festa. I no es va tro­bar la manera de fer-ho. Però la res­pon­sa­bi­li­tat és com­par­tida, no sols és culpa dels governs sinó també de les empre­ses i dels ciu­ta­dans que par­ti­ci­pen en l’ale­gria d’inflar la bom­bo­lla, i de les auto­ri­tats monetàries i dels super­vi­sors i regu­la­dors dels mer­cats finan­cers. Ja sabíem que el crei­xe­ment del sec­tor de l’habi­tatge a Espa­nya no era sos­te­ni­ble a mitjà ter­mini i que tard o d’hora s’ajus­ta­ria de manera desor­de­nada, però no ens ima­ginàvem que una crisi finan­cera ho acce­le­ra­ria tant.

Ful­mi­nar els tres anys de superàvit públic en només sis mesos de desac­ce­le­ració és una teme­ri­tat?
Sí, Espa­nya afronta aquesta desac­ce­le­ració tan forta amb una molt bona posició pres­su­postària, el superàvit li dóna cert marge per esmor­teir-ne les con­seqüències. I l’atur creix, però con­ti­nuem cre­ant llocs de feina. És lògic que la crisi deixi els comp­tes públics en números ver­mells, els ingres­sos dis­mi­nu­ei­xen i les des­pe­ses aug­men­ten, i la política pres­su­postària ha d’aju­dar a com­pen­sar la cai­guda de l’acti­vi­tat, sem­pre amb el límit de no endeu­tar-se més del 3%. I Espa­nya hi està molt lluny.

Pre­veu que l’eco­no­mia espa­nyola pateixi algun tri­mes­tre de crei­xe­ment zero? I una taxa de cre­ació d’ocu­pació nega­tiva?
No es pot des­car­tar res. No sóc cap pro­feta, només un comis­sari.

Espa­nya se situarà aviat al cap­da­vant de la UE en atur, superant Eslovàquia, però serà per gaire temps?
Malau­ra­da­ment no és pre­vi­si­ble que la taxa d’atur millori els pro­pers mesos, i no sols a Espa­nya. Però tot i que la deso­cu­pació creix, con­ti­nuem cre­ant llocs de tre­ball en ter­mes nets, i això és molt posi­tiu. A la UE l’atur està en el seu nivell més baix dels últims vint anys, però la desac­ce­le­ració no ens fa pen­sar que pugui con­ti­nuar bai­xant.

Als bancs espa­nyols, la crisi els ha enxam­pat amb bones pre­vi­si­ons i sense haver-se engan­xat els dits en les hipo­te­ques por­que­ria. Però si la moro­si­tat con­ti­nua crei­xent i s’allarga més del pre­vist, està en perill la super­vivència d’alguna enti­tat?
És una sort que no fes­sin inver­si­ons falli­des en pro­duc­tes con­ta­mi­nats per les sub­prime, s’han estal­viat mol­tes pèrdues, i que esti­guin molt ben apro­vi­si­o­nats. Però la desac­ce­le­ració, la fre­nada immo­biliària, l’aug­ment de la moro­si­tat i la difi­cul­tat de refi­nançar deu­tes per les ten­si­ons dels mer­cats finan­cers els pas­sen fac­tura. Els resul­tats no seran tan bons com en anys ante­ri­ors i algun tri­mes­tre fins i tot seran nega­tius. I els ciu­ta­dans han de tenir con­fiança que els seus bancs i cai­xes estan ben vigi­lats.

Qui­nes con­seqüències tin­dran els atacs de Nico­las Sarkozy a la política del BCE d’apu­jar els tipus pri­o­rit­zant la lluita con­tra la inflació?
Els atacs a la inde­pendència del BCE són nega­tius, no apor­ten ni reso­len res. El BCE té un esta­tus d’inde­pendència que en els seus deu anys d’existència li ha permès acon­se­guir una esta­bi­li­tat de preus que no havíem cone­gut mai i uns tipus d’interès rao­na­bles que afa­vo­rei­xen el crei­xe­ment i el finançament de l’acti­vi­tat econòmica. Podem dis­cu­tir-ne les deci­si­ons, però no posar-ne en dubte la inde­pendència. Els governs s’han de con­cen­trar a tre­ba­llar també per l’esta­bi­li­tat dels preus, no tota la inflació es com­bat amb política monetària. Espa­nya té, des que es va crear l’euro, una taxa d’inflació que supera la mit­jana euro­pea, i això no és gens bo, ero­si­ona la com­pe­ti­ti­vi­tat de l’eco­no­mia espa­nyola.

La desac­ce­le­ració econòmica i el dèficit públic són una excusa perquè el minis­tre Sol­bes ajorni el nou sis­tema de finançament per a Cata­lu­nya?
No és cap excusa, mai hi ha un moment ideal per afron­tar nego­ci­a­ci­ons difícils. Si s’està en una fase ascen­dent del cicle econòmic, tot­hom té unes deman­des extra­or­dinària­ment àmplies, i quan hi ha menys recur­sos en mans de les hisen­des per la desac­ce­le­ració és més difícil repar­tir. Con­fio que s’arri­barà a un acord, però totes les auto­no­mies han de par­ti­ci­par en la nego­ci­ació i estar dis­po­sa­des a escol­tar les peti­ci­ons dels altres i cedir per tro­bar una mica d’equi­li­bri.

Però el nou Esta­tut fixa que la nego­ci­ació ha de ser bila­te­ral...
És cert, però qual­se­vol nego­ci­ació bila­te­ral ha d’encai­xar en un marc mul­ti­la­te­ral, per defi­nició, perquè els números han de qua­drar per a tots. Ni Cata­lu­nya ni cap altra comu­ni­tat no pot dema­nar a Sol­bes que con­ver­teixi 100 en 120 o que digui que dos i dos són cinc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.