El festeig prohibit (o no) del PP a Junts

Quan el PP d’Alberto Núñez Feijóo veu que Junts té set escons al Congrés sent que els versos “ni contigo ni sin ti / tienen mis males remedio” van ser escrits per a ell. El que passa després ja és una nebulosa en què fotogrames del Majestic del 1996 se superposen a l’enyor de CiU i a la necessitat de quatre vots per a la investidura fixada els dies 26 i 27 de setembre. Després de demanar a Pedro Sánchez una abstenció del PSOE per derogar el sanchisme i després de buscar una aliança amb Vox i amb el PNB tot obviant que el primer partit desitja il·legalitzar el segon, el PP completa ara el seu espectacle de promiscuïtat amatòria i no té vergonya de festejar els de Míriam Nogueras i Carles Puigdemont a crits sota el balcó de Junts. “No estem pactant, no estem negociant. Hi ha la voluntat de parlar. Són converses amb el grup parlamentari de Junts, i no amb Puigdemont”, va esgrimir ahir el secretari general del PP a Catalunya i nou diputat al Congrés, Santi Rodríguez, en una entrevista a Catalunya Ràdio.

“L’alternativa a Feijóo és canviar Madrid per Waterloo com a capital d’Espanya” i parlar amb Junts “no està sobre la taula ni ho ha estat, som seriosos i previsibles” (Cuca Gamarra), l’adjectiu “pròfug”... La família popular no aprovava fins fa poc el flirteig amb l’independentisme, però Esteban González Pons, que com a autor de ficció ha destacat per amanir la novel·la Ellas amb escenes d’alt voltatge eròtic –“aquella desnudez indiferente transmitía la plenitud de una diosa madre cuyo monte de Venus hubiera encajado anoche la embestida de un guerrero lanzado al galope”–, obria el camí dins el PP a legitimar que l’amor de conveniència està per damunt de l’estelada. “Com ERC, Junts, més enllà de les accions que quatre, cinc o deu persones van dur a terme, representen uns partits la tradició i legalitat dels quals no està en dubte”, diu Pons. En l’afany de naturalitzar Junts com a interlocutor hi ha també Borja Sémper, portaveu del PP: “I amb llum i taquígrafs, però òbviament tothom sap com de lluny estem Junts i el PP.” Aliena al festeig, Nogueras va registrar ahir –un dia abans del termini– un grup propi gràcies al préstec de quatre diputats del PSC que s’inscriuen per ara a Junts: Marc Lamuà, Blanca Cercas, Andreu Martín i Valle Mellado. La mesa del Congrés ho avalarà i els cedits –com els dos de Sumar, Júlia Boada i Félix Alonso, en el cas d’ERC– podran retornar al grup original en un termini de cinc dies sense que Gabriel Rufián i Nogueras perdin el grup perquè n’hi ha prou a retenir un nombre superior a la meitat del mínim exigit per a la constitució. Tenir grup propi dona a ERC i Junts una subvenció fixa anual de 364.160 euros (30.346 euros al mes), veu a totes les comissions (inclosa la de secrets o despeses reservades, que fiscalitza el CNI) i a la junta de portaveus, una quota de preguntes i interpel·lacions al govern en sessions de control i avantatges per incloure proposicions de llei als plens.

La promiscuïtat de Gènova ha desorientat el PP català, i qui posa veu al clam soterrat és el president del partit, Alejandro Fernández. “S’aproximen moviments (i fotos) que destruiran la reputació de qui els impulsi. Perquè no hi ha res més valuós que ser coherent amb el teu passat, els teus principis i les teves opinions”, diu el polític que un dia va tenir la gosadia de cantar Solo te pido de Manolo Escobar al Parlament i que ara s’avergonyeix dels trobadors desesperats que hi ha en el PP. Igual d’àcid és el diputat del PSOE Óscar Puente: “El PP diu que seurà amb Junts, i pròfug i Puigdemont desapareixen de la premsa espanyola. Màgia!”

Atrapat en 172 vots que deixen Feijóo a quatre dels 176 de la majoria, el PP també flirteja amb crides al transfuguisme. “És al PSOE, no és a diputats díscols ni a jocs rars”, aclaria Sémper per negar l’obscenitat. “No sé si tot el PSOE i tots els membres del PSOE se senten còmodes”, rebla Rodríguez. “S’ha d’estar desesperat per fer una crida al transfuguisme”, etziba la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. “Se li farà llarguíssim a Feijóo tot un mes fingint que pot obtenir suports”, avisa el ministre Félix Bolaños. Només queden 32 dies per a la recerca de l’amor prohibit i les rimes ja s’esgoten.