Carrasclet, un símbol de resistència

Al llarg de la història, el país ha tingut molts herois. Pere Joan Barceló i Anguera (1682-1743), més conegut com a Carrasclet o Carrasquet, va ser un exemple d’integritat, honor i lleialtat de la resistència antiborbònica. Tal dia com avui de fa 280 anys va morir.

Va néixer al municipi de Capçanes (Priorat) i el sobrenom de Carrasclet li provenia pel seu ofici de carboner i venedor de carbó de carrasca. L’any 1705, quan esclata la guerra de Successió, va afegir-se al bàndol austriacista integrant-se en un regiment de fusellers capitanejats pel seu pare (Francesc Barceló) i en què també combatia el seu germà. Les seves accions en destacaments petits i àgils van dificultar l’avenç borbònic que s’estenia sobre Catalunya arran de la derrota d’Almansa (1707). Van hostilitzar les viles que havien passat a mans borbòniques a les comarques més meridionals del país, i destaca la defensa que van fer del municipi de Falset (1708). En reconeixement de les seves bones actuacions, el 1713, Carrasclet va ser ascendit a rang de capità sota el comandament del coronel Antoni Vidal.

El 28 de setembre del 1714, es va assabentar de la capitulació de Barcelona, va deposar les armes i es va acollir a l’amnistia de tots els oficials austriacistes. Se’n va anar a viure al poble de Marçà per residir-hi en pau amb la seva dona, Josepa Figueres, i fer de pagès. Però la tranquil·litat li va durar poc, ja que, pocs dies després, es va enfrontar amb un tinent borbònic que pretenia cobrar impostos abusius. Aquell incident va comportar el seu empresonament (14 d’octubre del 1714), però, en un temps breu, va aconseguir escapar. Se’n va anar a la serra de Llaberia, on va trobar aixopluc i va fer vida d’emboscat. Aviat, va començar a reclutar gent per organitzar la resistència al sud del país. Es van formar diverses partides de guerrillers que van actuar a les muntanyes de Prades, Montsant, Llaberia, Cardó i Ports. Van assaltar combois borbònics i van aconseguir alliberar la ciutat de Reus, entre altres poblacions. Van esdevenir el maldecap més gros de les noves autoritats castellanes. Els van posar en cerca i captura i van activar els sometents. A més a més, el febrer del 1717, el nou governador de Tarragona va ordenar l’empresonament dels familiars de Carrasclet i va amenaçar de matar-los si ell matava algun soldat borbònic més. Però Pere Joan Barceló, que era el cap de les diverses milícies, no va cessar en les seves accions, i amb la complicitat de la població va assolir noves victòries al coll de la Teixeta, a Duesaigües i a Escornalbou. Tots aquests actes heroics van engrandir la seva figura i la seva reputació.

Mentrestant, l’incompliment reiterat dels tractats internacionals de pau d’Utrecht i de Rastatt de Felip V, amb les seves pretensions de recuperar els territoris cedits a l’emperador del Sacre Imperi, Carles VI, va provocar que França abandonés l’aliança amb Espanya i s’unís a Anglaterra, Holanda i Àustria en la Quàdruple Aliança per aturar-li els peus. El duc de Berwick, que havia estat el botxí del setge de Barcelona, s’enfrontava ara a Felip V, fet pel qual es va adreçar als principals cabdills catalans prometent-los el restabliment de les llibertats i les constitucions catalanes si s’integraven en l’Aliança i obtenien la victòria. Carrasclet va ser un dels cabdills que accepta l’oferta. Va deixar la seva partida de guerrillers i es va integrar en l’Aliança. Berwick li va atorga el grau de coronel i el va posar al capdavant d’un dels dotze batallons formats al Rosselló. El 1719, amb la guerra declarada, les tropes franceses van entrar al Principat. Carrasclet, juntament amb 8.000 homes, van obrir pas a les tropes assaltant combois espanyols. Alguns pobles van restablir el sistema municipal català que havia estat abolit pels borbònics i, en arribar a Falset, Carrasclet va poder alliberar els seus familiars empresonats. El gener del 1720, però, Felip V va claudicar, va retirar les tropes que tenia a Sardenya i Sicília i va signar la pau. Tot va tornar a quedar com abans i Carrasclet es va veure forçat a exiliar-se. Va seguir les passes de molts altres catalans i es va establir a Viena. Allà, es va enrolar de nou al servei militar i, l’any 1734, juntament amb una companyia de catalans, va participar en la campanya per reconquerir el regne de Nàpols, que havia estat conquerit novament per Felip V. Va ser capturat, empresonat a Cadis i alliberat al cap de quatre anys. Va tornar a Viena i, el 1743, va morir en combat a Breisach (Alemanya).