Marroc
“És una de les pitjors experiències de la meva vida”
Passatgers procedents del Marroc arriben a Barcelona colpits després de viure el terratrèmol que va tenir lloc a l’Atlas divendres la nit
Aquest diumenge al matí han arribat a l’aeroport del Prat els primers vols procedents de Marràqueix, després del terratrèmol que va sacsejar el Marroc la nit de divendres passat. Els passatgers han aterrat emocionats i colpits pel succés i s’han vist escenes molt emotives de retrobament amb els seus familiars, després de passar unes hores complicades i de molts nervis, informa l’ACN.
“És una de les pitjors experiències de la meva vida”, ha explicat en Xavier Falguera, que feia una ruta de cinc dies a cavall per l’Atlas amb altres catalans. Estaven a 30 quilòmetres de l’epicentre i precisament celebraven el seu aniversari quan el terra es va començar a moure. “Semblava que ens estigués passant un metro per sota i van començar a caure les parets”, diu en Xavier, que explica que van acabar passant tota la nit al ras, amb “bastanta por”.
Els qui també estaven d’excursió pel desert durant el sisme són l’Antonio i els seus amics. “De cop, la casa va començar a moure’s, els ganivets queien” i “se’m va negar la visió”, comenta. Van viure escenes de pànic amb corredisses i gent plorant, i el grup va acabar dormint en un camp de futbol
Un altre viatger, en Fernando, que era al Marroc en viatge de negocis. Va arribar al país justament divendres passat a la nit per assistir a un congrés a l’endemà. En Fernando relata que ja va viure una situació semblant f anys a Lisboa i comenta que de seguida va saber que estaven patint un terratrèmol. Tot i això, assegura que ha quedat impressionat de veure “milers de persones dormint al carrer”.
Els familiars que els esperaven a l’aeroport, tot i saber que els seus parents no havien patit danys físics, no han quedat tranquils fins que els han vist travessar la porta d’arribades de la terminal.
Nervis i patiment
En Francisco ha arribat ben d’hora per esperar la seva dona i filla. Explica que ha passat “molts nervis perquè ha tingut molts problemes per contactar amb elles durant aquests dies. a més, assegura que ha estat intranquil pensant en les conseqüències de possibles rèpliques i també per tot allò que podia veure la seva filla, de 16 anys.
Encara que alguns dels passatgers arriben visiblement afectats, la majoria asseguren que encara no són prou conscients de tot el que han viscut. El més difícil, diuen, és haver deixat enrere “moltes penes i misèries”. Han vist edificis i llars sencers enderrocats i persones dormint al carrer perquè s’han quedat sense res, i destaquen que la sensació que els queda és “d’impotència per no poder ajudar tothom que hi havia allà”.
