Feijóo oficia el simulacre
El líder del PP va a la investidura fallida amb els mateixos quatre vots que li faltaven fa un mes i presenta la derrota com un “honor”
Rebrà el primer no plurilingüe de 178 diputats
Sánchez vol el cos a cos amb l’amnistia com a teló de fons
Un president rarament es pot permetre el luxe de poder seure com a espectador entre el públic de platea, però Alberto Núñez Feijóo (PP) ha regalat a Pedro Sánchez (PSOE) una excentricitat mai vista: la de tenir l’encàrrec del rei d’acudir a una investidura des de fa 34 dies i consagrar el diumenge previ a un aquelarre contra el futur govern. Després de no haver conquistat ni un sol vot a favor més dels 172 vots (PP, Vox, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària) que ja tenia quan va exigir temps –per carta va gosar suggerir-li fins i tot “46 dies”– a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, Feijóo oficia avui i demà el simulacre i va a una investidura fallida amb l’intent de presentar la segura derrota parlamentària com un acte d’“honor”. “Preparació”, va piular el PP amb el líder revisant el discurs de candidat amb què obrirà la sessió a les dotze del migdia i que durarà 90 minuts perquè evoca els sis pactes d’estat oferts al PSOE. “Rebrem amb honor els nos. O Feijóo o amnistia”, solemnitzava la secretària del PP, Cuca Gamarra. Aprofitant que el govern espanyol sempre pot intervenir quan vulgui durant el debat, Sánchez buscarà el cos a cos amb Feijóo des d’avui.
El guió del ple del Congrés dona a Feijóo el protagonisme de la sessió matinal i prou, perquè quan acabi el seu discurs inicial el ple viurà un recés i a la tarda arribarà l’esgrima de les rèpliques dels grups de major a menor; així que l’ordre disposa que el primer serà el PSOE i després Santiago Abascal (Vox), Yolanda Díaz (Sumar), Gabriel Rufián (ERC) i Míriam Nogueras (Junts). Com ja va exposar diumenge a la Festa de la Rosa del PSC a Gavà, Sánchez es disposa a caricaturitzar el PP com un partit que es boicoteja a si mateix, perquè aviva l’agitació al carrer contra l’amnistia quan té un encàrrec formal de Felip VI, i que s’oblida de comptar escons al Congrés i es perd comptant manifestants a la plaça Felip II de Madrid. El privilegi de no tenir el focus sobre ell li permetrà oferir la seva futura investidura com l’única possible, però el xoc amb Feijóo i la irrupció de Rufián i de Nogueras no evitaran a Sánchez que l’amnistia dels fets del procés sobrevoli el ple. Després del primer prec a Sánchez d’una abstenció per derogar el sanchisme i del segon intent d’unir en l’aventura Vox i el PNB, el PP viu l’adveniment del simulacre amb crides soterrades al transfuguisme amb la naftalina del tamayazo del 2003 a Madrid, quan els socialistes madrilenys Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez van trair Rafael Simancas –ara diputat al Congrés– i van forçar la repetició electoral que entregaria per primera vegada la presidència de la Comunitat de Madrid a Esperanza Aguirre. “No calen més vots. Amb més abstencions de diferents formacions valdria”, insistia ahir Gamarra. “No apel·lem a un, dos, tres o quatre diputats del PSOE, apel·lem a tota la cambra”, reblava Borja Sémper. Onze presidents autonòmics del PP –només hi faltaran la balear Marga Prohens i la cantàbrica María José Sáenz de Buruaga perquè tenen sessió de control– seran avui al Congrés per fer costat a Feijóo des de la tribuna.
Dia Europeu de les Llengües
Coincidint amb la celebració del Dia Europeu de les Llengües –des del 2001 el Consell d’Europa fixa el 26 de setembre el tribut a la diversitat lingüística del continent–, Feijóo viurà el primer debat d’investidura que permet la utilització de les llengües cooficials i tindrà l’honor de rebre el primer no plurilingüe de 178 diputats quan es dona la circumstància que, amb ell, La Moncloa tindria el primer inquilí bilingüe. “És clar que es pot ser espanyol sense saber totes les llengües d’Espanya. Però el que no té sentit és pensar que només en tenim una i prohibir, ocultar i esborrar totes les altres”, esgrimia Sánchez ahir en la presentació de l’edició multilingüe de Grito hacia Roma de Federico García Lorca i del dipòsit in memoriam de l’escriptora gallega Rosalía de Castro.