Política

L’independentisme vol falcar el referèndum amb l’amnistia

ERC, JxCat, la CUP i ECP recuperen el consens i posen com a punt de partida per a la investidura de Sánchez el text de la llei que els va vetar la mesa del Congrés el 2021

Els conceptes ‘autodeterminació’ i ‘referèndum’ hi apareixen 32 cops

Ja sigui per al que es va fer l’1 d’octubre del 2017 o per al que vingui en un futur, la llei orgànica d’amnistia amb què partits i entitats independentistes volen pressionar el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez inclou la intenció de falcar un referèndum d’autodeterminació amb l’oblit de les condemnes, els processos judicials oberts, els actes de rebel·lia processal, els processos d’extradició, les euroordres o sol·licituds de suplicatori, els actes administratius, els actes d’expressió i opinió, les investigacions policials i judicials i els actes de protesta des de l’1 de gener del 2013 fins que entri en vigor amb una publicació en el BOE. Sigui per passiva, admetent que “els fets que s’hi inclouen no haurien d’haver estat mai perseguits penalment”, diu el professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UAB) i exdiputat d’ERC Joan Ridao, o bé perquè s’admet obertament que cal un referèndum acordat. Ridao deixa clar que abans “caldrà trobar un relat equilibrat que satisfaci les parts”.

En aquesta línia, s’entén que, divendres al Parlament, ERC, Junts i la CUP fessin l’esforç de mínims per pactar unes propostes de resolució sobre l’amnistia, que va tenir el suport dels comuns, i a més una altra sobre el dret a l’autodeterminació, recuperant l’entesa que el març del 2021 els va portar, juntament amb el PDeCAT, a registrar una llei d’amnistia que va ser rebutjada pel PSOE, el PP i Vox a la mesa del Congrés després que els lletrats objectessin que era inconstitucional perquè promovia “indults generals”, una figura que sí que està expressament prohibida en la Constitució, a diferència de l’amnistia. De fet, com vol ERC, la CUP i també Òmnium, la intenció és treballar a partir de la base d’aquell text i “ajustar l’àmbit objectiu per precisar els fets amnistiats, així com la temporalitat i els efectes”, explica Ridao, que precisament va ser un dels juristes a impulsar-lo, ja que s’han produït més processos penals, de responsabilitat comptable i administratius des d’aleshores i, fins i tot, uns indults parcials i reversibles aprovats pel govern espanyol el 22 de juny del 2021 per als nous presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem (TS) en el judici del procés i una reforma del Codi Penal el desembre del 2022 que posava punt final al delicte de sedició, substituït pel de desobediència agreujada.

Per Ridao, conscient que “totes les amnisties, la del 1977 també, comporten un judici sobre actuacions passades”, els fets relacionats amb aquesta intencionalitat política vinculats al 9-N del 2014 i a l’1-O del 2017 que es volen amnistiar ja quedava clar que no havien de ser perseguits penalment quan la mateixa sentència del jutge del TS Manuel Marchena “es vanta precisament que n’hi havia prou amb una decisió del Tribunal Constitucional per posar fi a l’1-O, o mirar el BOE per veure que l’Estat ja havia decidit aplicar el 155”.

Sigui com sigui, la proposta de llei del 2021 inclou fins a setze vegades el concepte de referèndum, i fins a setze vegades més el de dret a l’autodeterminació, amb referències a altres casos arreu del món.

I és clar que serà un dels grans esculls –línia vermella per a l’independentisme– si volen el suport per investir Pedro Sánchez.

I no l’únic, perquè s’hi afegeix el tipus de tramitació i majories –el PSOE té pressa–; l’acotació temporal; el nom que s’hi doni; els col·lectius que afectarà, que no podran ser interrogats, investigats, citats, detinguts, retinguts, processats o interpel·lats pels mateixos fets, i que Òmnium acota a 1.432 persones –hi deuen entrar policies i guàrdies civils?–, així com la seva constitucionalitat, entre d’altres. Ridao diu que hi ha una desena de normes de l’ordenament que la mencionen i que el TC i el Consell d’Estat s’hi han pronunciat en molts moments sense fer “cap retret”. Hi afegeix que el més rellevant és el pronunciament de les Corts, “els únics que tindran legitimitat democràtica directa, a diferència dels tribunals”, dels quals espera que plantegin alguna qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè hi ha les euroordres pendents i recursos d’inconstitucionalitat.

La proposta de llei d’amnistia no distingirà entre adults i menors

j. panyella

El projecte de llei d’amnistia que ha de permetre girar full pel que fa a la persecució penal a l’independentisme no distingirà entre majors d’edat i menors, tot i que han estat jutjats i condemnats per legislacions diferents. Fonts de les negociacions a l’entorn del redactat del projecte de llei han explicat a El Punt Avui que la llei serà única, sense establir cap diferència sobre les edats de les persones processades, malgrat que unes ho han estat pel Codi Penal i unes altres, per la llei penal del menor. El tractament processal i de penes d’una norma i de l’altra són del tot diferents. Actualment hi ha, com a mínim, cinc joves condemnats per la participació en actes que tenen vinculació amb el moviment independentista, majoritàriament per protestes al carrer. Les penes que se’ls han imposat sumen tres mesos d’internament, dos anys i vuit mesos de llibertat vigilada i treballs per a la comunitat. S’han donat casos en què un mateix procés ha tingut la presència de menors i majors d’edat implicats en els mateixos fets i han estat processats per les lleis penals corresponents. Aquest va ser el cas d’un menor que es va encadenar davant la seu del TSJC el 23 de febrer del 2018. Va ser detingut, però no va arribar a ser ni jutjat, cosa que sí que va passar amb els companys de protesta, que van acabar absolts. També el 2018 un menor de Lleida va ser processat pels fets ocorreguts davant la delegació del govern espanyol, amb motiu de la detenció de Carles Puigdemont. Va ser jutjat i condemnat, mentre que, pels mateixos fets, Pablo Hasél va ser absolt, així com deu persones més. Pel que fa als majors d’edat, després de la sentència condemnatòria a Miquel Buch i el mosso d’esquadra Lluís Escolà, ja són 59 les persones amb sentències amb penes de presó, que sumen 195 anys de condemna. Ara com ara, no hi ha cap activista a la presó, tot i que està a punt de fer-se efectiva l’execució de sentència de Dani Gallardo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.