Política

TAYFUN KAHRAMAN

URBANISTA D’ISTANBUL DETINGUT

“Segurament soc el primer urbanista detingut per exercir la professió”

“Estic a la presó com a professional que va defensar l’espai vital públic oposant-me al centre comercial de Gezi”

“La transformació urbana ha funcionat com un projecte per exiliar a les classes baixes als afores de la ciutat”

“Istanbul és una ciutat que espera un terratrèmol, però que no està preparada, el problema és el parc d’edificis”

Urbanista i presoner de consciència
Tayfun Kahraman és l’antic cap del Departament de Gestió del Risc Sísmic i Millora Urbana d’Istanbul i expresident de la Cambra d’Urbanistes de la ciutat. És a la presó com a presoner de consciència. Des del penal, on compleix una condemna de divuit anys de privació de llibertat, ha escrit ‘Esperant justícia: Terratrèmol, política, ciutat” (2023).

Tayfun Kahraman va ser encausat després de les protestes per salvar el Parc Taksim Gezi, el qual havia de desaparèixer i ser transformat en un centre comercial, ara fa deu anys. Tayfun Kahraman era un dels líders de la Solidaritat de Taksim. El passat 29 de setembre es va confirmar la seva pena de 18 anys, i de quatre sentenciats més per la mateixa causa. “Es demostra que el judici de Gezi ha estat només un intent de silenciar veus independents” descrivia Ruth Tanner, d’Amnistia Internacional. Des de la presó de Silivri, Kahraman segueix defensant el dret a Istanbul.

El motiu de la seva acusació és “intentar enderrocar el govern de la República de Turquia o impedir que compleixi les seves funcions” en relació amb les protestes per salvar el parc Gezi d’Istanbul. Creu que el seu treball com a urbanista va influir-hi?
Estic detingut com a urbanista que va dur a terme una activitat purament professional i pública defensant la ciutat durant Gezi. Estem a la presó com a presoners de consciència, com va declarar Amnistia Internacional. L’interessant és que probablement soc el primer i únic urbanista del món detingut per exercir la seva professió.
Gezi va ser un punt d’inflexió en la planificació urbana de la ciutat?
Després de Gezi van augmentar les demandes de participació dels urbanistes en els processos de presa de decisió sobre la ciutat. Podem dir que és un punt d’inflexió per a Istanbul i per a la planificació en relació amb la participació i amb la reivindicació del dret a la ciutat.
El govern turc viola les lleis urbanístiques?
En els projectes de transformació urbana, el govern no acostuma a violar-les, però com que és l’únic responsable que pren decisions i les executa, modifica les lleis en funció del projecte que vol portar a terme.
Istanbul és la ciutat més poblada d’Europa. Ha crescut d’1 a 16 milions d’habitants oficials en 70 anys. Com ha estat aquest desenvolupament?
Istanbul s’ha desenvolupat així a causa de la construcció il·legal, que va consistir en les intervencions al pla establert de forma poc sistemàtica. En resum, va ser la falta de supervisió i les intervencions que van fer cas omís de la disciplina de la planificació que van crear l’actual caos de desenvolupament no planificat, infraestructures i zonificació d’Istanbul. La transformació urbana no ha funcionat com una activitat de renovació i enfortiment, sinó com un projecte per exiliar les classes baixes als afores de la ciutat. Els seus espais vitals s’han convertit en solars urbans i s’hi han realitzat projectes per a les classes altes.
Un dels pilars forts de l’economia d’Erdogan és la construcció. Des del govern s’han dut a terme diversos macroprojectes. L’últim que hi ha sobre la taula és el Canal d’Istanbul. És viable?
És factible en termes de tecnologia de la construcció, però farà més mal que bé. Es viola el Pla Provincial de Medi Ambient d’Istanbul que prohibeix la construcció a les regions del Nord que són font d’aigua i vida natural. A més, es vol establir un nou assentament amb milions d’habitants al voltant, que provocarà que certs segments afegeixin riquesa a les seves fortunes amb el valor del lloguer mentre que la vida dels istanbuliotes mitjans serà més difícil i insalubre.
Es poden aturar els macroprojectes pendents del govern i frenar aquest procés de gentrificació que descriu?
Si som capaços de sensibilitzar l’opinió pública amb un suport més ampli, podrem tenir èxit en la lluita contra aquests projectes. No oblidem que actualment estic a la presó com a professional que va defensar l’espai vital públic oposant-me al projecte de centre comercial-hotel que el govern volia construir al parc de Gezi.
Després dels terratrèmols del 6 de febrer, a Istanbul, que està prop d’una falla sísmica, es parla de l’espera del ‘Big One’. La ciutat estaria preparada?
Istanbul és una ciutat que espera un terratrèmol, però que no està preparada. El principal problema és el parc d’edificis, perquè és molt fràgil davant dels sismes. Les obres s’han accelerat, però queda molt treball per endavant. Des de l’últim gran terratrèmol el 1999 s’ha perdut molt temps i no podem tolerar-ho. Després d’aquell sisme es va fer el Pla Mestre d’Istanbul per a terratrèmols, però molts dels punts no s’han aplicat. A Istanbul hi ha 1.250.000 edificis i aconseguir que tots siguin resistents als sismes és una feina molt àrdua. S’haurien de renovar o de modernitzar determinant-ne el comportament sísmic. També s’haurien de reforçar les infraestructures dels edificis públics i dels mitjans de transport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia