Bombardejos sobre un territori sense aigua
“L’aigua és vida. A Gaza, l’aigua s’està acabant i la vida també s’està acabant.” Les declaracions les fa Philippe Lazzarini, el màxim responsable de l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, durant la darrera roda de premsa que l’organització (UNRWA, d’acord amb la sigla en anglès) ha convocat per posar el crit al cel. Els bombardejos no són l’únic càstig col·lectiu que cau sobre una població de dos milions de persones. Més d’una setmana després que Israel imposés un setge total contra la Franja, el pas de Rafah continua tancat i l’aigua potable, els aliments i les medicines continuen sense tenir entrada a l’enclavament.
Més de 600.000 residents de la Franja de Gaza han marxat des de la meitat nord del territori cap al sud. Dels quals, més de 400.000 busquen refugi a les escoles d’UNRWA, que no estan habilitades per a aquest ús. “El nostre equip a Rafah treballa al mateix edifici on milers de persones busquen refugi. La catàstrofe que tenim davant dels nostres ulls no té precedents”, deia Lazzarini. El líder d’UNRWA, una organització que acostuma a ser modesta en les seves intervencions, va lamentar l’èxode d’un total d’un milió de persones que han fugit de casa seva. “El riu de gent que continua cap al sud no cessa”, relatava el comissari: “Em temo que això s’assembla molt a la Nakba del 1948.”
La portaveu d’UNRWA, Tamara Alrifai, assegura en declaracions a El Punt Avui que l’organització està implicada en converses “al més alt nivell amb Israel, Egipte, la Unió Europea i els Estats Units, amb l’objectiu de trencar el setge absolut en què es troba Gaza”. Alrifai també denuncia els crims d’Israel: “El govern [israelià] està demanant el desplaçament d’un milió de persones sense garantir la seva seguretat, ja que els bombardejos continuen.” El nombre de víctimes mortals a la Franja ja supera les 2.800 persones –la majoria, dones i infants–, mentre que n’hi hauria 1.000 més que estarien enterrades sota la runa.
“Aquesta serà una guerra ferotge, mortal, i serà una guerra que canviarà la situació per sempre.”
El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, feia ahir aquestes declaracions des del mur de Gaza el mateix dia que se sabia que els ostatges captius a l’altra banda de la paret de ciment són 199, una cinquantena més del que es creia fins ara.
Prova de vida
Ahir a última hora de la nit, Hamàs va difondre el vídeo d’una ostatge israeliana. Es tracta de la primera prova de vida d’un captiu a Gaza. A més, Abu Obeida, portaveu de les brigades d’Al-Qasam, braç armat de Hamàs, va afirmar ahir que alliberaran alguns dels ostatges “de nacionalitats diferents” quan es donin les “condicions sobre el terreny”.
Ara com ara, Hezbol·là encara no s’ha afegit de manera decidida a la guerra iniciada per Hamàs, que ha provocat en territori israelià més de 1.300 víctimes mortals. El grup libanès observa la situació des de l’altra banda de la frontera i participa en un intercanvi d’atacs menors amb Israel. Tant Israel com Hezbol·là han fet saber durant les darreres hores que no tenen cap intenció de participar en una guerra oberta entre ells. Però la situació és volàtil. Per si de cas, el govern israelià ha finançat el desplaçament dels residents de 28 comunitats israelianes properes a la frontera.
