Un míssil volatilitza un hospital a Gaza
La guerra té el seu llenguatge i el periodisme, també. Amb el temps, com que totes dues coses han existit des de més enllà del que podem recordar, s’ha establert un codi perquè una cosa pugui explicar l’altra. Avui no és així. Quan un atac contra les persones assoleix una atrocitat que trenca amb qualsevol imaginari anterior, qualsevol intent de retransmetre els fets està condemnat a ser fallit.
Des de nou dies enrere i fins al tancament d’aquesta edició, Israel tenia les mans posades sobre el coll de dos milions de residents de la franja de Gaza. El govern israelià ho anomena “el setge total”. Des d’aleshores, no ha entrat a Gaza ni un litre d’aigua potable, ni un litre de combustible, ni un paquet de medecines. L’ONU feia jornades que posava el crit al cel, advertint que la població de Gaza estava exhausta: “S’acaba l’aigua; s’acaba la vida.” Durant el dia d’ahir, hi havia expectació per veure si s’assoliria algun acord per a l’obertura del pas de Rafah. La notícia hauria permès l’entrada a Gaza de 160 camions amb càrrega humanitària per alleugerir la desesperació que s’acumulava als hospitals. La notícia, al final del dia, va ser una altra.
Anit, un poderós míssil va caure amb força des del cel. Els míssils que han caigut sobre Gaza els darrers dies es compten per milers. Però aquest va caure sobre un hospital. Hi havia centenars de pacients. També centenars de persones que havien fugit de casa seva i que s’hi refugiaven, pensant-se que així tindrien més sort. El projectil va travessar l’estructura de l’hospital baptista i va fer tremolar la terra. L’explosió no va deixar supervivents. Tampoc cossos d’un sol tros.
Durant les hores següents a l’atemptat, les imatges que sortien d’aquell indret eren irreproduibles. “No podem explicar l’horror que tenim al davant”, deien fonts a dins de Gaza en declaracions a El Punt Avui: “Veiem piles de carn amuntegades en bosses.”
Quan semblava que onze dies de guerra i més de 4000 morts entre ambdós bàndols podien curar el món d’espant, la volatilizació d’un hospital amb centenars de refugiats a dins, en un territori d’on la gent no té escapatòria i sobre una població afamada i assedegada per causa del setge, ha causat consternació. I ho ha fet més enllà dels territoris palestins.
Protestes contra Abbas
Anit, hi havia combats als carrers de Ramal·là, a la Cisjordània ocupada, entre homes armats i les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina, vista per molts com col·laboracionista amb l’entitat ocupant. Al mateix temps, les protestes s’estenien per Jordània, on més de la meitat de la població té origen palestí. També pel Líban, on l’explosió de la Palestina històrica aboca Hezbol·là a una situació difícil. El grup assegurava fins ahir que no tenia intenció d’entrar a una guerra amb Israel; però l’evolució del conflicte al sud de la frontera pot deixar-lo sense justificacions per abstenir-se’n.
La bomba contra l’hospital baptista donava pas, ahir també, a la guerra de la informació. Israel assegura que es tracta d’un coet fallit del Gihad Palestí, una de les milícies armades amb presència a Gaza: “Segons l’anàlisi dels nostres sistemes operatius, es va produir una descàrrega dels coets enemics cap a Israel, que va passar per les proximitats de l’hospital, que va ser colpejat.” Daoud Shehab, portaveu del Gihad Islàmic, ho va negar en declaracions a Reuters: “Això és una invenció. L’ocupació està intentant cobrir l’horrible crim i la massacre que han comès contra civils.” Mentrestant, està previst que Joe Biden, president dels Estats Units, arribi avui a una Terra Santa en flames.
