SABADELL
Clam per millorar el finançament local
Advertiment dels alcaldes i alcaldesses de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità sobre la situació “límit” que viuen les seves finances. En un comunicat conjunt de l’ens, que engloba nou ciutats de la rodalia de Barcelona, els representants locals reclamen modificacions legals urgents que, si no es fan, poden acabar afectant els serveis que donen a la ciutadania. Demanen a l’Estat i la Generalitat que s’asseguin amb ells per definir un model concertat a tres bandes. Si bé la reforma del finançament local és una reclamació històrica, ara els alcaldes reprenen aquesta demanda després de constatar que la despesa local ha pujat de mitjana un 7,6% (83,7 milions d’euros), fet que atribueixen a la pèrdua d’ingressos, en especial per la plusvàlua, així com a l’augment de l’IPC i dels costos energètics. Els alcaldes de la segona corona metropolitana reclamen mesures conjunturals per donar resposta a aquesta coincidència de factors, però volen un canvi legal general i demanen a l’Estat que respongui a les seves demandes. També insten la Generalitat a desplegar una llei pròpia de finançament local, en compliment de l’article 220.1 de l’Estatut de Catalunya.
D’altra banda, volen que les lleis introdueixin de manera més àmplia elements de progressivitat al conjunt de tributs i que hi hagi canvis normatius perquè els ajuntaments puguin gestionar almenys el 15% dels fons Next Generation transferits a l’Estat.
Fons de compensació
El comunicat recull també la demanda per crear amb urgència un fons de compensació municipal que cobreixi els efectes de la pèrdua de la plusvàlua. Recorden que aquest impost representava el 4,5% dels ingressos de tots els municipis de l’ARC, i indiquen que el 2022 van deixar d’ingressar 26 milions.
Pel que fa a l’encariment de la despesa energètica, els alcaldes relaten que han hagut de fer modificacions pressupostàries per compensar l’augment de la llum amb altres partides dels comptes municipals. Xifren l’impacte conjunt d’aquest encariment en 18 milions d’euros. En relació amb l’augment de l’IPC, recalquen que en el conjunt del 2022 va pujar un 5,8%. Aplicat a les despeses, ha suposat més de 24,4 milions. Es dona el cas que a principis d’agost el Departament de la Presidència va informar que a finals d’any tindrà enllestit un primer esborrany de la futura llei dels governs i finances locals, l’eina amb què es pretén ordenar i millorar el finançament dels ens més propers a la ciutadania.
Esborrany al novembre
Tal com va anunciar la consellera, Laura Vilagrà, la Generalitat va encarregar a un grup d’experts en dret local, encapçalats pel doctor Tomàs Font, la redacció d’un primer text de caràcter tècnic, que tenen previst entregar al novembre. El document ha de servir de base per poder-lo compartir amb els grups parlamentaris i reprendre el debat amb els actors territorials i les entitats municipalistes, amb qui ja s’ha treballat prèviament en la seva definició, abans de dur el projecte de llei al Parlament.