Duran: “Mai prendré una decisió a Madrid sense l’aval de CiU”

Aquesta setmana s’ha desfermat una nova pugna entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya sobre l’estratègia per després de les eleccions generals. El líder d’Unió i futur candidat a Madrid de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, analitza el perquè de la crisi i insisteix que en cap moment Unió ha amenaçat de trencar si no s’accepten els seus plantejaments.

Fa pocs dies l’expresident Pujol va parlar per primer cop d’una possible ruptura entre CDC i UDC. ¿No deu ser que entre vostè i Artur Mas han tibat massa la corda?
En absolut. Amb tots els respectes, considero desafortunada la declaració del president Pujol, sobretot quan la fonamenta a partir de la hipòtesi següent: si Duran creu que ha de decidir ell sol si s’ha de pactar i amb qui s’ha de pactar, CiU es pot trencar. Pujol hauria de saber, i sap, que mai no he plantejat, ni Unió ha decidit per si mateixa, ni amb qui s’ha de pactar ni si s’ha de pactar.

Situem-nos en un escenari postelectoral. CiU és decisiva i Zapatero o bé Rajoy li proposa a vostè ser ministre. Decidirà vostè sense consultar-ho?
Primer, no pateixi que això no passarà. I, segon, jo mai no prendré una decisió ni a Madrid ni al Parlament de Catalunya, que comprometi CiU, sense que no sigui prèviament avalada per la federació. No em faci dir més coses; li podria dir exemples que no han anat en aquesta direcció...

Vostè sembla dolgut pel fet que hi hagi persones de CDC que han qüestionat la seva candidatura a les generals. ¿Ningú a Unió mai ha qüestionat el lideratge de Mas?
No estic dolgut perquè la JNC qüestioni la candidatura o que una determinada plataforma pel no a Europa, dins de CDC, em qüestionin. El que em sap greu és que davant d’aquest pronunciament no hi hagi una reacció més contundent per part dels líders de CDC. Xavier Trias va ser qüestionat per l’executiva d’Unió de Barcelona, i el primer que va sortir criticant aquesta direcció vaig ser jo. ¿L’Artur Mas ha tingut prou suport? El que sé és que mai no ha tingut cap pronunciament públic en contra ni de les joventuts d’Unió ni de ningú. És imaginable que no tothom ha d’estar d’acord en el si d’Unió, però mai no ha sortit ni una veu en contra de la seva candidatura.

¿Sospita que darrere d’aquests pronunciaments contra la seva candidatura pot haver-hi la direcció de CDC?
No m’interessa aquesta especulació. El que m’interessa és que acabem amb això com més aviat millor. Si algun problema hem creat aquests dies, ho hem fet entre tots. Penso que hem d’anar plegats a les generals. Tinc tota l’autoritat del món, perquè era al comitè de govern, per afirmar que ningú a Unió va plantejar anar-hi per separat. Però és veritat que es van sentir veus crítiques amb el fet que després que es qüestionés públicament la candidatura, no hi hagués una reacció subratllant que això ens fa mal i fa mal al nostre candidat. Però d’anar separats, res. El resultat del 27-M ha estat bo i Catalunya no està defensada tal com caldria pel govern tripartit. L’altre dia, en una entrevista que li van fer a TV3 a José Montilla, vaig escoltar una frase molt significativa. Quan l’entrevistadora li pregunta si creu que hi haurà estabilitat fins a final de legislatura, i òbviament es refereix a Catalunya, el president de la Generalitat respon que sí, que creia que Zapatero aguantarà fins a final de la legislatura. És a dir, que ni tan sols té consciència que és president de Catalunya. Davant d’això, la millor garantia perquè prengui força allò de “visca, visca, visca, Catalunya socialista” és que CiU cometés l’error de presentar-se per separat.

La darrera tempesta sembla que es precipita pel debat sobre si s’ha de ser o no dins un govern de l’Estat. ¿No és més lògic ajornar la decisió fins que es produeixi un fet objectiu?
Ningú ha demanat que estigui decidit abans... Anem a pams, com a filosofia política UDC i Duran sempre hem cregut que si es donessin les circumstàncies podríem entrar en un govern de l’Estat. De cara a aquestes eleccions, jo no dic que s’hagi de decidir entrar a un govern. Dic que no hem de tancar portes a res i, per tant, entrar-hi si fos el cas. Tenim l’obligació d’intentar defensar els interessos de Catalunya. I per això, l’únic que demano és no tancar portes. De cap de les maneres he plantejat que anem a una campanya electoral a dir: “Voti’ns, que volem ser ministres!” Una altra cosa és que nosaltres estem tots d’acord que ens hem de presentar amb una proposta programàtica. I ja que parlem de pactes jo li dono la volta: no em pregunti si pactaré amb el PP o amb el PSOE, pregunti’ls a ells si accepten la nostra proposta programàtica i veurà com la porta la tanquen ells mateixos. Per tot plegat, no és gens fàcil que es donin les condicions per entrar al govern. I, evidentment, qualsevol decisió respecte a això no pot ser presa ni per Duran ni per Unió, correspon fer-ho a l’executiva de CiU. Només faltaria!

Per cert, ¿vostè ja té pactada l’entrada al govern amb Zapatero?
No. I qui està escampant el contrari, menteix. Fins ara, jo no he fet mai cap pacte amb Zapatero i menys a esquenes de CDC.

Afirmava abans que és possible que el PSOE no vulgui pactar. Però Zapatero ha afirmat en alguna ocasió que seria bo que formacions com CiU o PNB s’impliquessin en el govern d’Espanya. ¿Se’l creu quan diu això o pensa que només fa volar coloms?
Una de les característiques de Zapatero és que és un mag a l’hora de fer volar coloms. En teoria, això que afirma seria positiu. El que falta és que, a la pràctica, es pugui materialitzar. La veritat és que tant amb el PP per unes raons conegudes com amb el PSOE i Zapatero, per altres, és molt difícil pensar que podrem arribar a un acord. En el moment que faci la proposta programàtica i segons l’acceptació que tingui, doncs ja veurem el que fem. Llavors és quan es decidirà, però ara l’únic que dic és que no tanquem les portes.

¿Aquest escenari de pacte a Madrid hauria d’anar condicionat al fet que CiU torni al govern català?
S’ha de separar. Però òbviament, qualsevol persona intel·ligent sap que una possible i futura hipotètica implicació a Espanya de CiU amb el PSOE també comportaria canvis en la política catalana. El que no pot ser és reclamar al PSOE que, com a conseqüència d’una implicació al govern d’Espanya, canviï el govern català. Com a nacionalista no puc admetre que Zapatero m’hagi de resoldre el problema de la Generalitat. Me l’he de resoldre jo.

En un moment en què les enquestes no ofereixen un escenari clar sobre qui pot guanyar les eleccions generals, el cert és que si CiU entra en un futur govern de Zapatero posa les coses molt difícils al govern català, però si el pacte ha de ser amb Rajoy, enfortiria el tripartit. Tenint en compte que no tanquen cap porta, en què els beneficiaria governar amb el PP?
Jo he dit que no tancaré les portes; que ja se les tancaran ells. Però es cert que la garantia de supervivència del tripartit i la justificació de la seva inoperativitat i la seva incapacitat passa perquè no sigui el PSOE qui governi a Madrid, sinó el PP. Si Rajoy governa, aquella gent que realment creu que el tripartit és negatiu per a Catalunya, ha de saber que la victòria del PP és garantia d’anys de tripartit a Catalunya.

En la presentació del seu últim llibre, va dir que aniria fins a les últimes conseqüències perquè CiU resolgués aquest debat de no tancar portes. Què farà si no se’n surt? ¿Es planteja plegar? La ruptura de la coalició?
No. Jo no observo cap altre escenari que el de posar-nos d’acord. I anar fins a les últimes conseqüències vol dir defensar l’acord fins al final. Què està dient Mas? Que hem de posar unes condicions. Què dic jo des del primer dia? Alguns es queden només amb la caricatura i la ridiculització: “Duran vol ser ministre”. Ja n’estic fart d’aquesta cançoneta! Ja fa molts anys que des de CDC se senten veus que diuen: “Duran ens pactarà amb el PP”. Doncs ha passat el PP, el PSOE i jo continuo a UDC i no deixaré mai aquest partit. I continuo amb CDC. Altres, en canvi, han fugit d’escola i han canviat d’opció política. Així que reclamo una mica de respecte, que ja porto uns quants anys al servei d’aquest projecte. ¿Es pot servir millor? Tothom, no només jo, sinó també altres. Però ja n’hi ha prou de dir que “aquest ens farà el salt per ser ministre”. Jo hauria pogut ser ministre, se m’ha ofert públicament. I no ho he acceptat.

Aquestes pugnes, com la que tenen ara, i com les que en altres ocasions es produeixen entre CDC i UDC, ¿amaguen en el fons una guerra de lideratge a la federació?
No. Crec que hi ha dos lideratges complementaris. Vam quedar que jo lideraria la política de CiU a Espanya i que Mas liderava la de Catalunya. Per tant, no és competir per un lideratge, sinó complementar-los. Jo no pretenc discutir el lideratge de Mas; crec que podem complementar-nos. Tenim el deure de fer-ho. Però després juguem amb els titulars: “Ultimàtum d’Unió”. No n’hi ha hagut cap d’ultimàtum. Jo no pretenc decidir! No pervertim el debat de fons.

Des que és a Madrid, ¿s’ha sentit controlat o vigilat per la federació des de Barcelona? Actua amb les mans lliures?
Per descomptat. Mai no hi ha hagut cap interferència ni de l’Artur ni de ningú. I el grup és una bassa d’oli. Podem discrepar en algun projecte de llei, però sempre ho resolem.

Vostè es va reunir recentment amb el president José Montilla, ¿van avaluar la situació política que es pot produir a Madrid a partir de les generals?
La reunió amb Montilla era privada, encara que va transcendir, però no vaig fer-la pública jo. Dit això, defenso el dret de parlar amb qui calgui, igual que Artur Mas ha parlat quan li ha semblat oportú amb Zapatero, Rajoy o Zaplana. No vaig anar a pactar res amb Montilla de política catalana. Però tinc el dret i el deure d’anar a plantejar-li el problema d’una multinacional catalana, i tinc el dret i el deure de parlar, com vam fer, del nostre criteri sobre la memòria històrica o sobre la immigració. Vam parlar també d’ETA; em va preguntar com veia les coses a Catalunya i a Espanya...

Per cert, fa un any CiU lloava Zapatero i l’Estatut i ara volen transmetre que ni aquell text era tan bo ni el president espanyol tan complidor. ¿No consideren que desconcerten el seu electorat? Amb què s’ha de quedar?
Jo mai he dit que Zapatero sigui un home de paraula. Al revés, des del primer dia tinc la meva opinió particular sobre el president espanyol, i li he fet saber tant a Mas com a Pujol. Tampoc he dit que l’Estatut no valgui res. Es tan constitucional i bo ara com fa un any. Té raó amb la seva reflexió, perquè el que no té sentit és que fa un any demanessin el vot per l’Estatut i al cap d’un any les coses siguin diferents. Demostra el que vaig dir durant el debat: el més important no és blindar les competències, el que importa és saber si hi ha voluntat política per aplicar el text.

I n’hi ha, de voluntat?
No. El govern espanyol mentre hi hagi el tripartit a Catalunya no tindrà ni interès ni necessitat de desenvolupar l’Estatut. El govern català no és exigent i està acomodat al poder i per això aguanta.

Llavors tornem al cap del carrer, han de ser dins un govern per forçar aquest compliment. És així?
Hem de tenir força a la política espanyola. I com més en tinguem i més compromís adquirim, més podrem garantir el compliment de l’Estatut. Només nosaltres podem fer-ho!