Política

Mas assumeix el "dret a decidir" de Catalunya

El lider de CDC exposa en conferència el seu projecte de refundació del catalanisme

El secre­tari gene­ral de Con­vergència, Artur Mas, ha plan­te­jat el "dret a deci­dir" de Cata­lu­nya com una de les bases per a la refun­dació del cata­la­nisme i superar la "situ­ació de dependència" res­pecte a Espa­nya, un plan­te­ja­ment amb punts de con­nexió amb la via que pro­posa el govern basc.

Així ho ha pro­cla­mat Mas en la seva con­ferència El cata­la­nisme, ener­gia i espe­rança per a un país millor, dic­tada al Palau de Con­gres­sos de Cata­lu­nya davant més de 2.000 con­vi­dats de la soci­e­tat civil cata­lana, en la qual ha plan­te­jat un salt qua­li­ta­tiu en la seva aposta sobi­ra­nista, que es tra­dui­ria a con­sul­tar al poble català, per exem­ple, sobre si es vol el con­cert econòmic.

En la seva con­ferència, de 47 folis, Mas ha mar­cat el "full de ruta" que hau­ria de seguir el pro­jecte de refun­dació del cata­la­nisme, que con­si­dera "obert" a les apor­ta­ci­ons que vul­gui fer el con­junt de la soci­e­tat cata­lana però que, segons el seu parer, hau­ria de des­can­sar en qua­tre "pilars": asso­lir la "nació plena" cata­lana, apos­tar per con­ver­tir Cata­lu­nya en un país líder, pre­pa­rar-lo per als rep­tes de la glo­ba­lit­zació i apli­car el dret a deci­dir dels cata­lans sobre els seus pro­pis assump­tes.

Aquests qua­tre pilars repre­sen­ten, segons Mas, una actu­a­lit­zació al segle XXI dels objec­tius que plan­te­ja­ven els fun­da­dors del cata­la­nisme al segle XIX: acon­se­guir la per­vivència de la nació cata­lana, la seva moder­nit­zació com a país, la rege­ne­ració d'Espa­nya i la recu­pe­ració de l'auto­no­mia i l'auto­go­vern de Cata­lu­nya.

La relació amb Espa­nya
Per a Mas, l'objec­tiu de rege­ne­rar Espa­nya tenia el seu sen­tit al segle XIX, quan Espa­nya "havia per­dut les seves colònies exte­ri­ors" però no volia per­dre les seves "colònies "inte­ri­ors".

Espa­nya s'ha "trans­for­mat" però en canvi pre­do­mina més "l'odi que la concòrdia, la into­lerància que el res­pecte", cap a Cata­lu­nya.

Mal­grat haver recu­pe­rat l'auto­no­mia, segons Mas, encara per­sis­teix un "dèficit fis­cal" del 8%, les balan­ces fis­cals no es donen a conèixer, l'AVE segueix sense arri­bar a Bar­ce­lona i "l'Estat cen­tral intervé per terra, mar i aire en la vida dels cata­lans".

"El cata­la­nisme del segle XXI ha de plan­te­jar-se el dret de la nació cata­lana a deci­dir de forma democràtica, lliure i pacífica", ha pro­cla­mat el pre­si­dent de CiU, que con­si­dera que "si Cata­lu­nya és una nació" i no un sim­ple "sub­pro­ducte cons­ti­tu­ci­o­nal", els cata­lans tenen el dret a deci­dir "el que més els convé".

Segons Mas, el dret a deci­dir "ha d'apli­car-se pro­gres­si­va­ment sense més límits que la pròpia evo­lució democràtica de la soci­e­tat i sobre aquells temes que des­per­tin con­sen­sos més amplis", perquè les deci­si­ons tin­guin la màxima "legi­ti­mi­tat i força".

"Pilar del nou cata­la­nisme"
Mas és cons­ci­ent que el con­cepte de dret a deci­dir "pot xocar amb el marc legal vigent" a Espa­nya, però "són les lleis les que estan al ser­vei de la democràcia, i no al revés".

"El dret a deci­dir d'un poble és l'exer­cici de la democràcia en estat pur. A quin demòcrata li fa por això?", s'ha pre­gun­tat.

Al marge d'aquest "pilar" del nou cata­la­nisme, Mas ha dit que un altre dels eixos és asso­ciar el con­cepte de "nació plena" a la idea que així la sen­tin tots els cata­lans, perquè "és català qui així se sent o qui viu a Cata­lu­nya i vol ser-ho", una revisió de la defi­nició for­mu­lada per Jordi Pujol: és català qui viu i tre­ba­lla a Cata­lu­nya i vol ser-ho.

Això reque­reix, segons el seu parer, acon­se­guir que Cata­lu­nya i la seva cul­tura siguin "atrac­ti­ves" i "sedu­ei­xin" els ciu­ta­dans que l'habi­ten, però també exi­geix un pla de con­trol i inte­gració dels immi­grants, ja que "sense un pro­jecte comú, els cata­lans ens podríem aca­bar sen­tint foras­ters dins de casa nos­tra".

Can­di­dat a la pre­sidència
Mas ha subrat­llat: "tinc la ferma deter­mi­nació de tor­nar a ser can­di­dat a la Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat". Ha fet aques­tes afir­ma­ci­ons poques set­ma­nes després de reor­ga­nit­zar inter­na­ment el seu par­tit, que ha por­tat Felip Puig a con­ver­tir-se en el secre­tari gene­ral adjunt de CDC i a Oriol Pujol Fer­ru­sola -sobre les aspi­ra­ci­ons del qual s'ha espe­cu­lat molt- a con­ver­tir-se en por­ta­veu de CiU al Par­la­ment.

D'aquesta forma, Mas fa callar tota mena de rumors sobre si aguan­tarà tot el man­dat com a cap de l'opo­sició a Cata­lu­nya i es postula per tor­nar a com­pe­tir per la Gene­ra­li­tat abans del congrés que el seu par­tit cele­brarà l'any vinent.

Con­sul­teu el text ínte­gre de la con­ferència


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.