Política

A punt d’entrar en escena l’Estatut del Municipi Rural

El govern té avançats els treballs per dur al Parlament el document, que vol facilitar la vida als ajuntaments petits

Ha prioritzat 381 accions de l’Agenda

El govern té molt madurs els treballs per dur al Parlament l’Estatut del Municipi Rural, el text legislatiu que pretén crear una discriminació positiva transversal en la normativa per adaptar-la a la realitat del món rural i agilitzar tramitacions als ajuntaments més petits, que ara no tenen capacitat ni recursos per afrontar segons quines feixugues obligacions administratives. “S’està treballant des de Presidència, però per descomptat que hi parlem perquè va molt lligat al concepte de rural proofing, la ruralització de les polítiques”, explica el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, que depèn d’Acció Climàtica. “Hi ha un document de treball que ja s’està compartint amb les entitats, i està bastant avançat”, conclou.

“No pot trigar gaire a arribar al Parlament”, certifica la diputada d’ERC Alba Camps, que la defineix com la “mesura estrella” que s’està treballant ara dins l’Agenda Rural, perquè “donarà resposta de forma agregada a moltes demandes”, com ara que es tingui en compte la visió dels municipis més petits en la convocatòria de subvencions. “Sempre hem reclamat una discriminació positiva en les polítiques que es fan des del govern”, comenta Anna Feliu, diputada de Junts, que també reclama una llei de finances i governs locals, en què l’executiu també ja hi està treballant. “Hem de garantir que qui viu als nostres pobles ho pugui fer en unes condicions iguals a les d’arreu del país”, subratlla, per la qual cosa creu que totes dues normatives seran “molt importants i necessàries”.

Un 46% completades

L’Estatut en serà una baula bàsica, però en tot cas l’Agenda Rural aprovada fa un any i mig identificava fins a 892 mesures, que es van enviar a tots els departaments perquè valoressin en quin grau d’execució les tenien. “És un document complex, i és inabastable treballar la totalitat”, ratifica el gerent de l’ARCA, Alberg Puigvert. Per això, a partir d’aquí el govern n’ha prioritzat 275 de mutu acord amb la comissió motora. I d’aquestes, encara 59 les considera estratègiques i s’ha proposat treballar-hi especialment en aquest darrer trimestre. A banda, n’hi ha més d’un centenar més pensades per a la discriminació positiva en altres qüestions legislatives o fiscals lligades al rural proofing. “En total tenim 381 accions que hem analitzat més a fons”, indica Anson, que explica que el 51% ja formaven del pla de govern aprovat a principi de legislatura, i per això algunes fins i tot ja s’havien començat a aplicar.

Puigvert hi afegeix que en el 82% de les 381 accions prioritzades ja hi ha alguna mesura en marxa per donar-hi cobertura, i que en el 46% dels casos ja és total, sobretot en els reptes de gestió forestal i governança. En canvi, en els de territori connectat i sistema agroalimentari és on encara s’està més verd, i en innovació i dinamització social i econòmica es va per sota de la mitjana.

LES FRASES

El pla de govern ja identificava més de la meitat de les mesures de l’Agenda Rural, hi ha una alineació lògica i això és positiu
Oriol Anson
secretari d’agenda rural
El compromís amb l’Agenda Rural és clar, per assolir l’equilibri i la sostenibilitat territorial i millorar els serveis al món rural
Laura Vilagrà
consellera de la presidència

Vols nocturns, masies o renovables

Més enllà de l’Estatut del Municipi Rural, entre les gairebé 400 mesures concretes prioritzades de l’Agenda Rural destaquen per exemple la implantació d’instituts escola al món rural, la descentralització de serveis hospitalaris, l’habilitació del vol nocturn per al transport sanitari o el foment de la recuperació de masies. La llista, en tot cas, és interminable i afecta tots els departaments. Dins del d’Acció Climàtica, Anson destaca la restauració de zones humides o la redacció del Plater, el pla que prioritzarà l’ús de zones no productives o espais en desús en el desplegament de les energies renovables. També hi ha l’aplicació de criteris ambientals en la política agrària, el foment de races autòctones a la ramaderia extensiva, l’impuls del relleu generacional al camp, la millora de la traçabilitat dels productes alimentaris o la reducció del malbaratament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia