Elionor al país de l’amnistia

La por­tada d’Hola –“la gran enquesta sobre la prin­cesa”, anun­cia la revista del cor al quiosc en un país on el CIS té pro­hi­bit des del 2015 pre­gun­tar als baròmetres per la monar­quia–, la cara de la moneda com­me­mo­ra­tiva de 40 euros, els pro­gra­mes Informe sema­nal i Audi­en­cia abi­erta de TVE com a esten­dards de l’entrega entu­si­asta dels mit­jans públics i un Congrés dels Dipu­tats dis­po­sat a demo­lir en una set­mana la tri­buna d’ora­dors i la mesa per ins­tal·lar-hi un attrezzo de vellut i cati­fes reials quan l’exdi­pu­tat de Podem Pablo Eche­ni­que va topar durant qua­tre anys (2019-2023) con­tra infor­mes de Patri­mo­nio Naci­o­nal con­tra­ris a adap­tar el faris­tol de l’hemi­ci­cle a per­so­nes amb cadira de rodes per mobi­li­tat reduïda. En aquest marc de conte titu­lat Ope­ració Eli­o­nor o Eli­o­nor­ma­nia i cons­truït ad hoc al país de l’amnis­tia, la prin­cesa d’Astúries i de Girona, Eli­o­nor de Borbó i Ortiz, va com­plir ahir 18 anys i amb la majo­ria d’edat va pro­ta­go­nit­zar el ritual de jurar la Cons­ti­tució a les Corts que el seu pare, el rei Felip VI, va fer el 30 de gener del 1986 quan era príncep. “Em dec des d’avui a tots els espa­nyols, als quals ser­viré en tot moment amb res­pecte i lle­ial­tat perquè no hi ha major orgull. En aquest dia tan impor­tant, els demano que confiïn en mi, com jo tinc posada tota la meva con­fiança en el nos­tre futur, en el futur d’Espa­nya”, va dir la prin­cesa que aspira a ser la pri­mera reina espa­nyola no regent o con­sort des d’Isa­bel II després de “jurar com­plir i fer com­plir la Cons­ti­tució”.

Amb els pares cons­ti­tu­ci­o­nals Miquel Roca i Miguel Her­rero y Rodríguez de Miñón i els expre­si­dents espa­nyols Mari­ano Rajoy, José Luis Rodríguez Zapa­tero, José María Aznar i Felipe González (actors d’una viva tertúlia entre ells), entre altres auto­ri­tats, a la tri­buna, Eli­o­nor va fer la seva entrada a l’hemi­ci­cle per la porta dels lle­ons de la Car­rera de San Jerónimo i pas­sant sota el bal­daquí de gala –un ten­dal de 215 qui­los i 147 metres amb l’escut d’Espa­nya al cen­tre, una corona ducal i els escuts de les províncies del 1833– després de ser conduïda len­ta­ment en un Rolls Royce Phan­tom IV pel cen­tre de Madrid. Amb Felip VI dedi­cant-li som­riu­res de com­pli­ci­tat i Letícia visi­ble­ment tensa i amb el ric­tus rígid, Eli­o­nor va jurar la Cons­ti­tució davant el Congrés i el Senat amb Fran­cina Armen­gol ocu­pant el lloc que el 1986 va ocu­par Gre­go­rio Peces-Barba però davant el mateix exem­plar de la Carta Magna que ara fa 37 anys. Entre els 600 elec­tes assis­tents, entre dipu­tats i sena­dors, ahir única­ment hi havia dues cares repe­ti­des: Luis Pla­nas (l’actual minis­tre d’Agri­cul­tura era un jove dipu­tat del PSOE per Còrdova de 33 anys el 1986) i Igna­cio Gil Lázaro (avui dipu­tat de Vox i fa 37 anys a les files d’Ali­anza Popu­lar).

Si en aque­lla cam­bra del 1986 la dona hi tenia una presència ínfima i el govern de Felipe González no tenia cap minis­tra, ahir reg­nava la pari­tat a l’hemi­ci­cle i al govern de Pedro Sánchez, i una pre­si­denta del Congrés, la balear Fran­cina Armen­gol, va par­lar en català, basc i gallec tot citant el poeta valencià Vicent Andrés Estellés (“Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble”), el basc Felipe Jua­risti (“bihotz zint­zoa bezain zabala” o “ample com un cor generós”) i la gallega Xohana Tor­res (“eu tamén nave­gar” o “jo també vull nave­gar”). L’oda plu­ri­lingüe no era escol­tada per ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i Podem, ja que aquests par­tits –i les minis­tres Irene Mon­tero (Igual­tat) i Ione Belarra (Drets Soci­als) i el secre­tari de la mesa, Gerardo Pisa­re­llo– van plan­tar l’acte d’exal­tació de la con­tinuïtat monàrquica. “En democràcia és la ciu­ta­da­nia qui ha d’ele­gir totes les ins­ti­tu­ci­ons que ens repre­sen­ten. El prin­cipi here­di­tari propi de la ins­ti­tució monàrquica no només és d’un altre temps, és sobre­tot incom­pa­ti­ble amb la democràcia”, afir­mava Mon­tero. ERC, EH Bildu i el BNG, al seu torn, com­par­tien un comu­ni­cat en què cen­su­ra­ven una monar­quia “hereva de la dic­ta­dura” i “l’enèsim intent de per­pe­tuar una ins­ti­tució arcaica, opaca i que ha empa­rat sis­temàtica­ment la cor­rupció”. El buit d’ahir con­trasta amb la presència del pre­si­dent Jordi Pujol i del lehen­dakari José Anto­nio Ardanza el 1986. Els que sí que es va sumar als sis minuts d’ovació in cres­cendo que les Corts van tri­bu­tar dem­peus a Eli­o­nor van ser la vice­pre­si­denta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, i el minis­tre d’Uni­ver­si­tats, Joan Subi­rats. Després del jura­ment al Congrés i l’acte al Palau Reial, l’agenda de la prin­cesa incloïa un sopar pri­vat a El Pardo amb el fins ales­ho­res vetat Joan Car­les I. Perquè el conte d’Eli­o­nor al país de l’amnis­tia exi­gia que el rei emèrit fos l’ele­fant a l’habi­tació que ningú no vol veure tot i la para­doxa de voler ocul­tar-lo en una ins­ti­tució que és here­ditària. “No estaràs sola en el teu camí. En la teva família tro­baràs el neces­sari suport”, va dir Felip VI a la seva hereva al tron per recon­for­tar-la.