POLÍTICA
Mor als 90 anys l’empresari reusenc Narcís Andreu, antic president d’Iberia
Era el fill de Josep Andreu i Abelló, una figura clau del catalanisme a l’exili durant el franquisme
L’empresari i economista Narcís Andreu i Musté (Reus, 1933) va morir dimecres a Madrid als 90 anys. La seva trajectòria empresarial va tocar el cim quan va presidir les companyies aèries Aviaco i Iberia del 1985 al 1990, quan aquesta darrera era encara una empresa controlada per l’estat. Tot i que va ser una figura amb poca rellevància mediàtica va ser un actor clau en alguns àmbits econòmics de l’estat gràcies als seus contactes dins el PSOE als anys vuitanta. Tot i la seva militància socialista va col·laborar amb Jordi Pujol en el projecte de Banca Catalana. De fet, formava part del Consell d’Administració quan va esclatar la crisi.
Narcís Andreu és el fill d’una figura clau del catalanisme modern, Josep Andreu i Abelló (Montblanc, 1906), exiliat a Mèxic per la Guerra Civil i que va ser president del Tribunal de Cassació durant la Generalitat republicana. També havia estat el president i un dels membres de la Comissió dels Vint que va redactar l’avantprojecte d’Estat d’Autonomia de Catalunya el 1979. Des de Mèxic va treballar permanentment contra la dictadura franquista. Abans havia estat un dels fundadors d’ERC el 1931 i del PSC. Durant uns anys va administrar els recursos econòmics de la República. A Mèxic i també al Marroc va fer fortuna gràcies als seus negocis bancaris.
Narcís Andreu va créixer en el país llatinoamericà però també va viure al Marroc, França i Bèlgica seguint les passes del seu pare. Als anys seixanta ja va treballar a la filial belga del Banc Exterior d’Espanya. En la transició primer va ser militant del Partit Socialista Popular i des del 1978 del PSC. Als anys setanta i vuitanta el seu pare va ser senador i diputat al Parlament amb el PSC.
L’empresari reusenc també va ser un dels impulsors del diari “El País”. Va ser un dels 383 accionistes que el 1973 van fer el primer pas perquè el diari tirés endavant tot i que el primer número no va sortir publicat fins al 4 de maig del 1976. La seva militància socialista i bons contactes va facilitar la seva posició en algunes companyies controlades per l’estat després que Felipe González guanyés les eleccions del 1982.
Durant la transició també va treballar al Banc de Crèdit Local i a Bankunión. Va ser director financer d’Auutopistas Españolas, president de Simago i conseller de la companyia elèctrica Fenosa.
El 1985 l’Instituto Nacional de Industria el va nomenar president d’Iberia. Va aconseguir reduir les pèrdues de la companyia i al mateix temps va renovar la flota aèria. Per primer cop a la història, Iberia va tenir beneficis. Va rebre la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Aeronàutic i als anys noranta va tornar a Brussel·les per dirigir la seu del Banco Exterior a Bèlgica. També va ser conseller de la comissió espanyola del mercat de valors.