Conflicte bèl·lic al Pròxim Orient
Israel mira cap al sud de Gaza, on s’amunteguen els refugiats
Les autoritats israelianes accedeixen a deixar passar dos camions cisterna amb combustible al dia a la Franja
Víctimes israelianes demanen una investigació al TPI, malgrat que Israel no reconeix aquest tribunal
Israel ha admès aquest divendres que la propera fase de l’ofensiva a Gaza es pot estendre al sud de la Franja, on centenars de milers de palestins s’hi han refugiat en les últimes setmanes fugint dels atacs al nord.
“Actuarem a qualsevol lloc on estigui Hamàs, i també al sud de la Franja de Gaza”, ha avisat el portaveu de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), Daniel Hagari, en una roda de premsa. “Estem decidits a seguir avançant i eliminar els terroristes”, ha afegit.
En el marc de les operacions terrestres al nord, l’Exèrcit ha informat en un comunicat de la presa d’un bastió de la Gihad Islàmica on hi havia oficines de comandament i un “punt estratègic de fabricació d’armament”. Al lloc hi han trobat coets pesats, drons i altres armes. El Tsahal també ha assaltat en una escola on, segons la seva versió, s’hi amagaven terroristes de Hamàs” i “una gran quantitat d’armes”.
D’altra banda, les FDI han recuperat el cadàver d’una segona ostatge de la milícia palestina, la soldat Noa Marciano, de 19 anys, segrestada en l’atac del 7 d’octubre. Hamàs ja havia anunciat dilluns la seva mort, en un vídeo on assegurava que la jove havia estat víctima dels bombardejos.
El cos ha estat localitzat al voltant de l’hospital d’Al Shifa, el més gran de la Franja, on les forces israelianes continuen el raid iniciat dimecres. Israel justifica les seves operacions “precises i selectives” al recinte amb l’argument que amaga el centre militar de l’organització terrorista, tot i que encara no ho ha pogut demostrar.
Les Brigades Al Qasam, el braç armat de Hamàs, han negat retenir ostatges als hospitals, si bé han reconegut que n’hi han transferit alguns per rebre atenció mèdica donat el seu “greu estat de salut”. El grup ha comunicat la mort d’un altre captiu com a conseqüència dels “atacs de pànic” pels bombardejos propers al seu lloc de detenció.
El Gabinet de Guerra israelià ha anunciat que atendrà la petició dels Estats Units de permetre el pas de dos camions diaris amb dièsel a Gaza per abastir les necessitats de les Nacions Unides per mantenir la infraestructura d’aigua i clavegueram. La comunitat internacional fa setmanes que pressiona perquè Israel permeti l’entrada de combustible a Gaza, necessari també per generar l’electricitat necessària per al funcionament d’altres serveis bàsics, com els hospitals.
El director del Consell de Seguretat Nacional israelià, Tzachi Hanegbi, ha defensat en una roda de premsa que l’objectiu de la mesura és evitar una epidèmia a la Franja que, a més d’afectar els civils palestins, també podria perjudicar “els nostres soldats”. En canvi, el vicepresident del parlament israelià, Nissum Vaturi, del dretà Likud –el partit del primer ministre, Benjamin Netanyahu–, ha criticat la decisió a les xarxes socials, on ha instat a “cremar Gaza” en comptes d’enviar-hi combustible. “Tota aquesta preocupació per si hi ha o no Internet a Gaza demostra que no hem après res. Som massa humans. Cremeu Gaza ara, res menys!”, va etzibar.
Aquest divendres ha entrat a Gaza pel pas de Rafah un comboi de 40 camions amb ajuda humanitària i n’han sortit 30 ferits més, que rebran atenció mèdica als Emirats Àrabs, segons han informat fonts de la Mitja Lluna Roja. S’espera que en les properes hores abandonin la Franja 842 estrangers.
Més d’11.500 persones han mort a l’enclavament palestí des de l’inici de la guerra des del 7 d’octubre, quan van perdre la vida més de 1.200 persones en territori israelià en els atacs de Hamàs i unes 240 van ser segrestades i portades a Gaza.
Víctimes israelianes apel·len al TPI
Un grup de familiars de víctimes dels atacs terroristes del 7 d’octubre s’han reunit aquest divendres a La Haia amb el fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI) Karim Khan per demanar-li que investigui els fets i emeti ordres de detenció contra líders de Hamàs.
La iniciativa suposa un desafiament a l’Estat d’Israel, que ni reconeix ni coopera amb aquest tribunal internacional. Israel no ha ratificat mai l’Estatut de Roma, el tractat fundacional del TPI, com sí que han fet 132 països.
No obstant això, el TPI té jurisdicció sobre els crims comesos als territoris ocupats perquè Palestina sí que reconeix aquesta instància des de 2015.
Les autoritats palestines van demanar aleshores l’obertura d’una investigació de possibles crims perpetrats des de 2014 contra la població civil, que afecta tant l’exèrcit israelià com Hamàs i altres grups armats palestins. Israel es nega a cooperar amb aquesta investigació, oberta el 2021, que qualifica d’“escandalosa” i “antisemita”
