Política

Política

Els dos exàmens de l’amnistia

La llei d’oblit penal haurà de superar un primer filtre a la mesa del Congrés gràcies a la pirueta del nou lletrat major, Fernando Galindo, i una prova final al Tribunal Constitucional

Sánchez presenta avui un govern reduït i de més pes polític

El dia en què Eli­o­nor jurava la Cons­ti­tució al Congrés, l’adeu a la mino­ria d’edat de la prin­cesa d’Astúries i de Girona no va ser l’únic adeu, ni tam­poc l’adeu més relle­vant de la legis­la­tura que s’obria. Aquell 31 d’octu­bre, el fun­ci­o­nari esta­tal més ben pagat de tots, el lle­trat major de les Corts i secre­tari gene­ral del Congrés, Car­los Gutiérrez Vicén, va lle­gir la comu­ni­cació del govern sobre la natu­ra­lesa de la cerimònia i amb aquell acte seu de tri­but a la con­tinuïtat monàrquica va posar fi a una dècada de man­dat des que el 2014 va acce­dir al càrrec amb Jesús Posada de pre­si­dent del Congrés i més tard es va man­te­nir durant les pre­sidències de Patxi López, Ana Pas­tor i Merit­xell Batet. El relleu de l’home a qui molt pocs posen cara tot i cobrar 133.000 euros, el doble que el pre­si­dent Pedro Sánchez gràcies a un sou men­sual que és de 9.504 euros (19.007 euros en mes de paga doble), és clau perquè la llei d’amnis­tia superi el pri­mer dels dos exàmens que afronta, el de la mesa del Congrés, ja que un nou lle­trat, Fer­nando Galindo, serà l’artífex de la piru­eta argu­men­tal de rao­nar que ara és cons­ti­tu­ci­o­nal l’amnis­tia que Gutiérrez Vicén va fre­nar el 2021 entre bam­bo­li­nes adduint la seva incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat quan eren ERC, Junts, el PDe­CAT i la CUP els grups fir­mants i patro­ci­na­dors.

El per­fil de Galindo, l’home triat per la pre­si­denta del Congrés, Fran­cina Armen­gol, és clau perquè la llei d’amnis­tia –regis­trada amb l’única firma de Patxi López (PSOE)– no des­car­rili en el pri­mer revolt. Nome­nat direc­tor gene­ral de Coo­pe­ració Autonòmica i Local al Minis­teri de Política Ter­ri­to­rial el 2021 i ele­vat a sots­se­cre­tari de Política Ter­ri­to­rial el 2023 per Isa­bel Rodríguez, Galindo té una sen­si­bi­li­tat auto­no­mista que con­trasta amb el biaix cen­tra­lista i con­ser­va­dor de Gutiérrez Vicén, que en els seus 10 anys ha actuat com a alfil avançat del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal tot eme­tent judi­cis ex ante com ara que l’amnis­tia era “palmària­ment incons­ti­tu­ci­o­nal”. La reti­rada de l’escó al dipu­tat canari de Podem Alberto Rodríguez o la defensa del dret d’Alberto Casero a cor­re­gir el vot emès errònia­ment a favor de la reforma labo­ral, jun­ta­ment amb la inad­missió de l’amnis­tia, són els grans epi­so­dis que carac­te­rit­zen el biaix del ja exlle­trat. Si bé el gruix del tre­ball ja està fet gràcies a les invo­ca­ci­ons a l’interès gene­ral i al que Jordi Turull (Junts) ano­mena “punta de coixí jurídica”, Galindo afronta la piru­eta argu­men­tal de fer dir al mateix cos de lle­trats el con­trari del que ells sos­te­nien fa dos anys sota un altre patró.

L’exa­men dels lle­trats només és l’ape­ri­tiu de la gran prova final al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, on des del 2006 amb l’Esta­tut la síndrome de Manuel Aragón és un record funest per al PSOE. En un esce­nari de majo­ria pro­gres­sista com l’actual, el 2007 la dreta va apar­tar el magis­trat pro­gres­sista Pablo Pérez Tremps gràcies a una recu­sació per haver par­ti­ci­pat en un estudi sobre l’auto­go­vern abans de ser jutge i el també pro­gres­sista Manuel Aragón va fer el salt al bàndol con­ser­va­dor fins a donar l’esto­cada final a l’Esta­tut després de la icònica foto­gra­fia del 25 d’abril del 2010 al pri­vi­le­giat callejón de la plaça de toros de La Maes­tranza de Sevi­lla al cos­tat dels magis­trats afins al PP Gui­llermo Jiménez i Ramón Rodríguez Arri­bas. Actu­al­ment hi ha una majo­ria pro­gres­sista de set a qua­tre, però el fet que un dels pro­gres­sis­tes sigui Juan Car­los Campo, exmi­nis­tre de Justícia de Pedro Sánchez fins al juliol del 2021 i fir­mant dels indults als pre­sos del procés, obre un camp de recu­sació. I qui també està en la corda fluixa és Laura Díez, exalt càrrec de La Mon­cloa. El pre­si­dent del TC és Cándido Conde-Pum­pido, fis­cal gene­ral de l’Estat en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapa­tero i que ara té el vot de qua­li­tat per des­em­pa­tar si arriba el cas d’un empat.

En espera dels dos exàmens de l’amnis­tia, el ree­le­git Pedro Sánchez donarà a conèixer aquest matí el nou govern més reduït i de més pes polític. Una de les incògni­tes és, pre­ci­sa­ment, si Sánchez sacri­fica Bolaños a Pre­sidència i el des­tina a Justícia per lli­mar asprors amb les togues davant l’amnis­tia o bé troba un per­fil igual d’idoni que li per­meti rete­nir l’actual minis­tre de Pre­sidència al nucli dur de l’edi­fici Semi­llas de La Mon­cloa. Si ahir el pre­si­dent cele­brava l’ani­ver­sari del vot femení –“Avui fa 90 anys, les dones van votar per pri­mera vegada en unes elec­ci­ons gene­rals; gràcies a la valen­tia i la deter­mi­nació de Clara Cam­po­a­mor, Espa­nya es va con­ver­tir per fi en una democràcia real”, va afir­mar–, l’ani­ver­sari del 20-N que excita els aple­gats davant de Fer­raz serà apro­fi­tat per comu­ni­car el segon govern de coa­lició des de la Segona República.

7 a 4
és la majoria
actual que hi ha al Tribunal Constitucional (TC) a favor dels magistrats progressistes davant dels conservadors i sempre que no hi hagi recusacions que alterin el marcador.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia