Campo s’aparta i agita el TC
pas
L’exministre de Justícia i magistrat al Constitucional s’inhibeix en recursos contra l’amnistia
El PP pressiona l’exalt càrrec de La Moncloa Laura Díez i el president Pumpido perquè també s’apartin i que el tribunal col·lapsi per l’empat a 4 entre dretans i progressistes
Podem amenaça de tombar el pressupost de Sánchez i el PP vetarà l’itinerari de dèficit al Senat
La llei d’amnistia encara no s’ha debatut al Congrés, però al Tribunal Constitucional la majoria progressista de set magistrats –proposats pel PSOE– a quatre –proposats pel PP– ja no existeix. L’exministre de Justícia firmant dels indults i ara magistrat del Tribunal Constitucional Juan Carlos Campo va comunicar ahir que s’aparta en tots els recursos contra la proposició de llei firmada pel PSOE perquè haver dit el 2021 que l’amnistia és “clarament inconstitucional” el persegueix ara que vesteix toga. Amb el marcador del TC reflectint ja un 6 a 4 encara a favor dels progressistes, el PP no es dona per vençut i pressiona dos magistrats més, l’ex alt càrrec de La Moncloa Laura Díez i el mateix president del TC, Cándido Conde-Pumpido, perquè també s’apartin per parcialitat i que l’alt tribunal col·lapsi en un irresoluble empat a 4 entre progressistes i dretans que ajorni sine die la plena entrada en vigor de la llei d’oblit penal. Per si aquest revival de perdre magistrats progressistes que tant recorda el viacrucis de l’Estatut no fos prou, el pressupost estatal de Pedro Sánchez per al 2024 afronten dues amenaces en el primer revolt de la legislatura: el foc amic de Podem, que avisa que els seus cinc diputats es podrien emancipar de Yolanda Díaz i unir-se al PP i Vox per tombar els comtes al Congrés si el PSOE i Sumar no els negocien amb Ione Belarra, i el filibusterisme del PP d’utilitzar la majoria absoluta que té al Senat per vetar l’itinerari de dèficit –pas previ dels comptes junt amb el sostre de despesa– i fer descarrilar els comptes fins i tot al preu de deixar les onze comunitats governades pels populars sense els guanys del pressupost actualitzat.
Que Campo s’inhibís entrava en les previsions del govern de Sánchez. La clau de la maniobra de salvar l’examen del TC a l’amnistia és que el degoteig d’assenyalats s’aturi aquí i que Conde-Pumpido retingui la plaça i el vot de qualitat que té com a president del tribunal, que li dona poder de desempatar. “S’han d’apartar tots aquells magistrats del TC que tenen alguna tatxa de parcialitat o de no independència. Evidentment n’hi ha dos que han format part del govern, i hi ha un tercer, que és Conde-Pumpido, que també s’hauria d’apartar de tot el que té a veure amb l’assumpte”, va advertir la secretària general del PP, Cuca Gamarra. “Diu Gamarra «tots aquells que...» Menys quan els nomenen ells, oi? Posem-hi tots els noms del PP? Perquè la llista seria molt llarga... Ah, que aquests sí que valen?”, ironitzava el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López. En el passat recent un president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, va arribar a compaginar la plaça de magistrat al tribunal amb la quota de 37,14 euros anuals d’afiliat del PP a Barcelona el 2010 i el 2011. El precedent de l’Estatut anima el PP i és un escarment per al PSOE, ja que la majoria progressista que l’havia d’avalar es va trencar el 2007 per la recusació del progressista Pablo Pérez Tremps –per haver participat en un estudi sobre l’encaix de l’Estatut per encàrrec de l’Institut d’Estudis Autonòmics en l’època de Jordi Pujol– i perquè Manuel Aragón Reyes, que teòricament era també progressista, es va aliar amb el sector conservador i va propiciar majories dretanes de 6 a 4. La Moncloa no tem ara per Díez i Pumpido tot i la fantasia del PP de propiciar un empat a quatre (el dotzè seient del TC està vacant i correspon al PP, però per nomenar-lo necessita les tres cinquenes parts del Senat).
El pressupost es complica
El dia en què el BOE publicava l’ordre ministerial que és el pròleg de l’elaboració del pressupost, la líder de Podem i ja exministra Ione Belarra avisava Sánchez i la vicepresidenta Yolanda Díaz que no donin per descomptat el vot a favor dels cinc diputats de Podem després del vet a Irene Montero. “Podem desplegarà totalment la seva autonomia política”, alerta Belarra. Ara que el PSOE ha sabut enrolar a bord de la governabilitat ERC i Junts –i Bildu i el PNB–, sense Podem els 179 vots de la investidura es quedarien en 174, insuficients si els de Belarra voten en contra amb PP i Vox perquè sumarien 176 nos. “És clar que hi estem disposats”, avisen fonts de Podem arran de la ferida pel desdeny de Díaz i Sumar. El PP, alhora, vol repetir la maniobra de l’hivern del 2018, quan el Senat –on tenia i té majoria absoluta– va tombar l’itinerari de dèficit del primer govern de Sánchez. Com que ara Brussel·les manté les regles fiscals suspeses, no hi ha cap objectiu d’estabilitat en vigor que es pugui prorrogar, així que Hisenda no pot prorrogar el que no existeix –sí que ho va poder fer el 2018 amb el que havia heretat de Mariano Rajoy– per esquivar el filibusterisme del PP. Un as a la màniga del PSOE és reformar la llei d’estabilitat pressupostària –l’article 15.6 de la norma exigeix l’aprovació al Congrés i al Senat–, però el procés seria llarg i la nova vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, prometia ahir que els comptes del 2024 seran aprovats i entraran en vigor el primer trimestre. “Jo no vull desvelar els recursos que el PSOE té disponibles”, indicava el ministre de Transports, Oscar Puente, tot insinuant un pla B.
Tot i els atzucacs a l’horitzó, la legislatura arrenca i ahir ERC va registrar amb EH Bildu i el BNG la sol·licitud de creació de comissió d’investigació sobre l’espionatge amb Pegasus i Candiru a líders polítics, institucions i advocats. La llei d’amnistia, a més, viurà el primer examen parlamentari en el ple del Congrés del 12 de desembre, en què se’n debatrà i votarà l’admissió a tràmit. Curiosament, el Congrés serà un dels últims fòrums on es debati: el Parlament europeu, l’Assemblea de Madrid i fins i tot l’Ajuntament de Madrid ho han fet abans i li han passat al davant per la contumàcia del PP.