El món, pendent de la treva a Gaza

Les potències que formen el G-7, Hamàs, el papa Francesc i molts altres actors de la comunitat internacional s’havien manifestat a favor de l’extensió de l’alto el foc i en contra que la brutal campanya militar israeliana tornés avui contra la Franja de Gaza. Aquesta matinada arribava a la seva fi l’extensió de l’alto el foc que el govern israelià i el grup armat palestí havien pactat dilluns a la nit. Calia trobar els mecanismes diplomàtics per assegurar que el cessament d’hostilitats pogués renovar-se una altra vegada. Ahir a la nit, els esforços perquè això fos així eren intensos, amb Qatar i els Estats Units com a mediadors clau.

Aparentment, els principals elements en discussió a la taula de negociació eren els nous col·lectius de captius que podrien ser alliberats i la llargada de la nova extensió de l’alto el foc. Al tancament d’aquesta edició feia la sensació que Israel obria la porta per estendre l’absència de bombardejos fins diumenge a la nit. Però no més enllà. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i els seus aliats d’extrema dreta asseguren que les tones de plom cauran de nou sobre la Franja dilluns a la matinada. Indiquen, a més, que l’ofensiva avançarà cap al sud de l’enclavament palestí, atacant el territori que en principi havia de ser un lloc segur per a dos milions de persones.

Des de l’inici de l’alto el foc, l’ambició militar i venjativa de la plana major dels dirigents israelians es troba amb una pressió social interna que altera, ni que sigui durant uns dies, l’estratègia de l’exèrcit israelià a Gaza. La societat civil israeliana aposta per la continuació de l’alto el foc. Molts al país afirmen que matar un comandant de Hamàs a l’enclavament palestí no es comparable amb l’alegria de veure captius israelians tornant a casa. Caldrà veure si el reordenament de les prioritats del gruix del poble israelià es manté quan els ostatges més febles ja hagin pogut tornar a casa. Ahir a la nit, l’exèrcit israelià calculava que encara hi havia 159 ostatges a dins de la Franja. Hamàs no té el control sobre tots ells, i això és una dificultat a l’hora d’ubicar-los i de negociar-ne l’alliberament.

La pressió internacional perquè la guerra no torni a l’enclavament palestí –on des del 7 d’octubre han mort assassinades més de 15.000 persones, a banda de milers que continuen desaparegudes sota la runa– continua sent insuficient per parar els peus a l’estat d’Israel, un projecte occidental enmig de l’Orient Mitjà al qual els Estats Units protegeixen, si cal, a costa de la seva pròpia imatge.