Conflicte bèl·lic al pròxim orient
Israel massacra Gaza després de set dies de treva
“La inacció d’aquells que tenen influència està permetent l’assassinat d’infants.” James Elder, portaveu d’Unicef, feia ahir aquesta crida enmig de l’hospital Nasser, el més gran que encara funciona a Gaza. L’envoltaven desenes d’infants escampats sobre catifes i mantes. Feia unes hores que la treva entre el govern israelià i Hamàs s’havia acabat. Els míssils de precisió patrocinats per la Casa Blanca tornaven a bombardejar el territori palestí, matant en la majoria aclaparadora de casos civils innocents que no tenen res a veure amb Hamàs. “Sentim els bombardejos contínuament”, deia Elder: “Un dels míssils ha caigut a només cinquanta metres de l’hospital. Aquí hi ha infants amb ferides de guerra per tot arreu. Infants amb els cossos cremats. Amb els ossos trencats. Això s’ha d’acabar.”
Després de set dies d’alto el foc, la guerra torna a la Franja de Gaza. Les tones de plom queien tant al nord del territori com al sud. L’ofensiva va treure la vida a més de 175 persones en poques hores. Les imatges de persones fugint sense saber cap a on anar han tornat, com també ho han fet les d’infants amb la cara trencada que ploren sense consol. El món ha unit forces per salvar desenes d’infants israelians segrestats a Gaza, i les imatges de les reunificacions familiars a Israel han fet la volta al planeta. Que després d’això els bombardejos puguin tornar a impactar contra els cossos dels infants de l’enclavament fa sentir als palestins un abandonament sense pal·liatius.
La presència a Gaza d’un càrrec humanitari com Elder pot ser una de les grans diferències entre la primera ronda de bombardejos i l’actual. No perquè abans no hi hagués personal de l’ONU a Gaza –des del 7 d’octubre fins a l’alto el foc, Israel en va matar més de 100 sense que ningú li alcés gaire la veu–, sinó perquè Elder és de raça blanca, i Occident ha demostrat que s’escolta més els blancs.
Qatar, gran mediador de l’anterior alto el foc, assegurava continuar esforçant-se perquè es pogués tornar a la treva i a l’alliberament de més captius. Però admetia, alhora, que els bombardejos israelians contra territori palestí ho dificulten. Fonts properes a les negociacions reconeixien que la probabilitat que es torni a l’alto el foc a curt termini són baixes. Els líders israelians diuen que continuen tenint l’objectiu de rescatar els més de 137 ostatges que continuen a Gaza. Ara com ara, hauran de fer-ho a la força i posant en risc la vida dels propis captius.
Tragèdia humanitària
Encara que no sigui la seva funció principal, grups com Metges Sense Fronteres són veus autoritzades per dibuixar línies vermelles en temps de conflicte. Des del punt de vista de la defensa de la dignitat humana, la seva intervenció és necessària quan una de les parts en conflicte –sovint, la poderosa– se sent legitimada per violar les convencions internacionals. Des de fa 56 dies, l’ofensiva israeliana contra Gaza amb el suport incondicional dels EUA és un d’aquests casos.
“S’està exigint als civils que marxin cap al sud, però no hi ha cap indret a Gaza que sigui segur, perquè els bombardejos són indiscriminats”, denunciava ahir Avril Beniot, cap de MSF. “Cridem l’exèrcit israelià a revocar les ordres d’evacuació immediatament. Necessitem un alto el foc ara mateix.”
‘NYT’ afirma que Israel ho sabia
Ja hi havia indicis que suggerien que els líders polítics i militars d’Israel tenien constància que Hamàs preparava un gran atac com el del 7 d’octubre. Ahir, s’hi va afegir la publicada per The New York Times (NYT), que assegura que els dirigents israelians n’estaven al cas des d’un any abans de l’atemptat. Segons el diari nord-americà, alts càrrecs israelians tenien a les seves mans un pla anomenat El Mur de Jericó, de 40 pàgines d’extensió, que detallava un possible atac de Hamàs contra les comunitats del sud d’Israel, les mateixes que van ser arrasades pels milicians palestins. Es desconeix com va arribar aquest pla a les mans de les autoritats israelianes, però el reportatge de The New York Times indicava que havia estat traduït, cosa que alguns han entès com un suggeriment que el document havia estat traduït des de l’àrab i possiblement directament interceptat de Hamàs.