Atacs d’Israel a Hamàs al nord de Gaza i contra Hezbol·là al Liban

L’exèrcit d’Israel manté forts combats amb el grup islamista Hamàs al nord de Gaza, alhora que continua la seva ofensiva pel sud de la Franja palestina. A més també està atacant des de l’aire objectius del grup xiïta libanès Hezbol·là, en resposta a atacs des del Líban. Segons informa el mateix exèrcit i recull EFE, durant la nit passada va detectar “diversos llançaments des del Líban cap a territori israelià” i “en resposta” ha disparat contra l’origen dels atacs. El portaveu de l’exèrcit israelià, Avichay Adraee, ha publicat a la xarxa social X que va ser atacada “la caserna general del comando operatiu utilitzat per l’organització” Hezbol·là.

Sobre els enfrontaments a la ciutat de Gaza, al nord de l’enclavament palestí, l’exèrcit israelià informa que les seves tropes s’han enfrontat “a una cèl·lula terrorista” a la zona d’una escola al barri de Shejaiya. “Es van produir intercanvis de trets en què van morir tots els terroristes de la cèl·lula” i les tropes van localitzar rifles AK-47, magranes i municions “dins de les aules”, segons un comunicat. Amb tropes terrestres tamnbé han fet l’atac en un túnel que “formava part d’una extensa ruta subterrània”, on, segons diuen, han trobat “nombroses armes i un ascensor”. Afirmen que en l’operació han identificat diversos terroristes armats amb míssils antitancs que s’acostaven a les tropes a la zona”, i per aquest motiu, han demanat a un helicòpter que ataques, evitant que obrissin foc contra les tropes israelianes, asseguren .

L’augment dels enfrontament es produeix després que els Estats Units vetessin per segona vegada un acord per un alto el foc a Gaza al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que es va fer ahir. El secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, havia convocat la votació invocant l’article 99 de la carta fundacional, una mesura no adoptada des de feia dècades, la qual adverteix sobre possibles amenaces a la pau mundial. Guterres avisava que el sistema sanitari està col·lapsat i que les condicions actuals impedeixen l’ajuda humanitària. El representant dels Estats Units, Robert Wood, va exercir el dret a veto argumentant que la treva “només plantaria la llavor d’una propera guerra”. La resolució impulsada pels Emirats Àrabs va comptar amb 13 vots a favor i l’abstenció del Regne Unit.