Hongria bloqueja el salvavides econòmic per a Ucraïna

Una de freda i una de calenta. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va aixecar dijous prou ràpidament el peu de l’accelerador en l’amenaça de vet a l’obertura de les negociacions amb Ucraïna per a l’adhesió a la UE, però es guardava la revenja per a l’endemà. Orbán no va cedir en el debat posterior en què va bloquejar un paquet de 50.000 milions d’euros d’ajuda financera per a Ucraïna, suport que és vital per al país, que continua lluitant contra la invasió russa.

El segon dia de cimera de caps d’estat i de govern de la UE va a tornar a estar marcat pel vet d’Hongria, que exigeix contrapartides a canvi de contribuir a la caixa comunitària. Davant el bloqueig hongarès, els 27 socis es van instar a buscar una solució al gener en una cimera extraordinària per abordar l’ajuda financera a Ucraïna, que forma part d’una revisió més àmplia del pressupost comunitari.

L’ajornament de la decisió deixa ara en l’aire una ajuda financera essencial per a Ucraïna, després de les dificultats també per aconseguir suport financer dels Estats Units entre disputes internes. Orbán, més pròxim a Rússia que a Ucraïna, havia avisat les darreres setmanes que la UE havia de revisar la seva posició sobre Ucraïna i, malgrat el gest simbòlic de no bloquejar l’inici de les negociacions amb Kíiv, la incògnita és ara saber si continuarà posant pals a les rodes en un procés que pot arribar a durar anys.

Amb els líders europeus cridats a tornar a abordar l’ajuda financera a Ucraïna al gener, la maquinària europea s’està posant ja en marxa per intentar esquivar un possible vet d’Hongria. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar que estudiaran “alternatives” per garantir l’ajuda a Kíiv si Budapest manté el bloqueig en una decisió que s’ha de prendre per unanimitat.

“Sabem que és un repte, però és important. El debat ha estat una ocasió per entendre millor les eines que podem fer servir en les pròximes setmanes”, hi va afegir el president del Consell Europeu, Charles Michel, en la cloenda d’una cimera que va deixar una sensació agredolça per a les aspiracions europees d’Ucraïna.

Tot i estar marcada per les qüestions relatives a Ucraïna, els líders europeus també van tenir un llarg debat sobre la situació al Pròxim Orient arran de la guerra entre Israel i Hamàs. La discussió va tornar a constatar les diferències entre els 27 a l’hora d’abordar aquest conflicte: la trobada va acabar amb la incapacitat de tots els socis per pactar un text entre crides d’alguns països a l’alto el foc.