guerra a europa
Zelenski inicia a Lituània una visita sorpresa pels països bàltics
La gira del president ucraïnès coincideix amb una proposta italiana per impulsar una “acció diplomàtica incisiva”
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha iniciat aquest dimecres a Vílnius , la capital de Lituània, una gira que el portarà també per Estònia i Letònia, països que han donat un suport sense fissures a Kíiv des de l’inici de la invasió russa el febrer de 2022.
A Vílnius, segons informa l’agència Efe, el mandatari ucraïnès té previst reunir-se amb el president lituà, Gitanas Nauseda, i amb la primera ministra Ingrida Simonyte. El cap d’Estat ucraïnès també té previst mantenir reunions amb el president del Parlament lituà i amb altres polítics i periodistes, així com amb membres de la comunitat ucraïnesa que viu en el país bàltic. Sobre la taula figuren els temes de seguretat, d’integració a la UE i l’OTAN i de cooperació en matèria de drons i equipament electrònic per a la guerra.
Els tres països bàltics figuren entre els donants d’Ucraïna que més percentatge del seu PIB han dedicat per assistir a Kíiv i van ser també els primers a enviar armament.
D’altra banda, el ministre de Defensa italià, Guido Corsetto, ha assegurat aquest dimecres en declaracions en el Parlament italià i recollides per l’agència Efe, que “sembla que ha arribat el moment d’una acció diplomàtica incisiva encaminada a aconseguir negociacions de pau en el conflicte a Ucraïna perquè hi ha “senyals procedents de totes dues parts sobre la seva voluntat de diàleg”.
“Les declaracions de diversos interlocutors russos mostren una lenta i gradual maduració de la disposició al diàleg per posar fi a la guerra”, mentre que “a Ucraïna, el front intern sembla menys unit que en el passat a l’hora de donar suport a la política del president Zelenski”, ha afegit.
En qualsevol cas, diu Efe, el ministre, un home molt pròxim a la primera ministra, Giorgia Meloni, ha volgut deixar clar en la seva explicació a la Cambra de Diputats de la pròrroga de l’ajuda militar a Kíiv aprovada el desembre passat, que fer un “pas enrere” en el suport a Ucraïna seria “un error” i el 2024, en el qual Itàlia ocupa la presidència del G7, serà “un any crucial pel conflicte”.