Junts salva Sánchez en el minut 90

No hi ha sus­pens sense una dra­ma­tit­zació estri­dent i el minis­tre de Pre­sidència i Justícia, Félix Bolaños, va adop­tar ahir el regis­tre acto­ral més pas­si­o­nal que el seu reper­tori li per­met. “El seu vot avui deter­mina els preus de demà. Cada pen­si­o­nista els mira avui per saber si demà se li apuja la pensió o se li con­gela”, va expo­sar Bolaños amb veu greu per obrir el ple del Congrés –cele­brat al Senat per obres als escons– en què el govern de Pedro Sánchez havia de superar el seu pri­mer exa­men par­la­men­tari i tes­tar la fia­bi­li­tat de Junts com a soci amb els tres pri­mers decrets llei de la legis­la­tura. “Fins a l’últim minut i fins que es prem el botó...”, hi va afe­gir la vice­pre­si­denta i titu­lar d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, ele­vant la tensió dramàtica, men­tre que a l’hemi­ci­cle Míriam Nogue­ras (Junts) i San­tos Cerdán (PSOE) home­nat­ja­ven el Mac­guf­fin de Hitch­cock dei­xant buits els escons sin­cro­nit­za­da­ment per ali­men­tar la ima­gi­nació de l’espec­ta­dor en plena nego­ci­ació final. “Això és vallein­cla­nesc. Valle-Inclán escriu­ria la segona part de Luces de bohe­mia amb el d’avui”, va cor­re­gir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a tri­but lite­rari al seu paisà de Vila­nova de Arousa. Com si la vida par­la­mentària s’hagués tras­lla­dat al madri­leny Callejón del Gato i no al Senat, el sus­pens era engo­lit per l’esper­pent en un ple de tres pis­tes: Junts va aca­bar faci­li­tant l’apro­vació del decret òmni­bus de Pedro Sánchez després d’haver promès votar-hi en con­tra per atemp­tar con­tra l’amnis­tia i ho va fer gràcies al gir in extre­mis de fer com si no hi fos i no votar a canvi d’obte­nir la dele­gació inte­gral de les com­petències d’immi­gració, la supressió de l’arti­cle 43 bis a la llei d’enju­di­ci­a­ment civil que empo­de­rava els jut­ges per dila­tar l’amnis­tia amb una sim­ple pre­ju­di­cial al TJUE i la publi­cació imme­di­ata de les balan­ces fis­cals; la vice­pre­si­denta Yolanda Díaz va veure der­ro­tat el decret labo­ral amb trans­po­si­ci­ons euro­pees per culpa del no dels cinc dipu­tats de Podem que ana­ven a les seves llis­tes de Sumar, i el decret de mesu­res anti­crisi va neces­si­tar un des­em­pat per ser apro­vat després d’un 171 sís a 171 nos al mar­ca­dor per culpa d’un error en la votació de Gerardo Pisa­re­llo, secre­tari de la mesa. A l’hora de tom­bar les dues esme­nes a la tota­li­tat del PP i Vox con­tra la llei d’amnis­tia, el bloc de la inves­ti­dura sí que es va saber unir sense fis­su­res i va der­ro­tar els vets a l’oblit penal que incloïen la polèmica il·lega­lit­zació de par­tits sota l’eufe­misme de la “dis­so­lució”. Amb el balanç agre­dolç d’haver sal­vat dos dels tres decrets i d’obrir pas a la llei d’amnis­tia, el govern de Sánchez res­pira pel res­cat de Junts però alhora ningú oculta que, si aquest és el trai­ler real de la legis­la­tura, la pel·lícula sen­cera no serà apta per a tots els públics.

Amb ERC i EH Bildu i el PNB a favor del decret òmni­bus i de l’escut anti­crisi, el mono­poli del sus­pens va ser de Junts, que es va enro­car en l’her­me­tisme comu­ni­ca­tiu més abso­lut fins i tot després de pas­sar l’hora límit de la votació telemàtica de les tres de la tarda i que va haver de ser ampli­ada mitja hora per una cai­guda del sis­tema informàtic quan tots els dipu­tats hi van entrar de cop per votar. Com si l’exclu­siva del sen­tit del vot fos una ofrena a la pre­si­denta del Congrés, Fran­cina Armen­gol, Nogue­ras i el seu equip de comu­ni­cació van igno­rar totes les peti­ci­ons d’infor­mar del seu vot durant 10 hores i el van ocul­tar fins que el mar­ca­dor va reflec­tir que no havien votat i que no fer res afa­vo­ria que dels 343 vots pre­sents 172 vots a favor sal­ves­sin el decret davant els 171 en con­tra. “On és Pega­sus quan se’l neces­sita!”, es va per­me­tre iro­nit­zar amb mor­da­ci­tat una dipu­tada cata­lana per retra­tar l’esper­pent que Junts tingués el Congrés amb l’ai al cor des de les tres fins a les sis de la tarda en unes hores en les quals ja no hi havia marxa enrere pos­si­ble i des­co­brir què havia votat era qüestió de temps. “A Junts sem­pre hem dei­xat les con­di­ci­ons molt clares i és que els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya hi han de gua­nyar. I avui en una nego­ci­ació in extre­mis hem tan­cat un acord que entre altres coses inclou la dele­gació inte­gral de les com­petències d’immi­gració via arti­cle 150.2, s’ha anul·lat l’arti­cle 43 bis, es rebaixa l’IVA de l’oli al 0% i es rever­ti­ran per fi els efec­tes nocius del decret del 2017 que va faci­li­tar la fugida de les empre­ses”, va resu­mir Nogue­ras al pas­sadís del Senat a dos quarts de vuit del ves­pre. Que l’acord no va ser tan impro­vi­sat com fa veure Junts ho evi­den­cia que, a més de la por­ta­veu al Congrés, en la nego­ci­ació final s’hi ha impli­cat el secre­tari gene­ral, Jordi Turull, que dimarts va viat­jar a Madrid i ell i Nogue­ras es van reu­nir amb el PSOE fins a altes hores de la nit per explo­rar com des­en­ca­llar l’atzu­cac. Fins a la vigília, Junts sos­te­nia que res podia moure el no cap a l’abs­tenció. Però així va ser. En l’acord, Junts arrenca al PSOE també la reforma de la llei de soci­e­tats de capi­tal per cap­gi­rar el decret De Guin­dos del 2017, el reco­nei­xe­ment dels drets històrics en l’àmbit local català, que l’Estat assu­meixi tot el cost dels des­comp­tes i boni­fi­ca­ci­ons del preu del trans­port públic i que quin­tu­pli­qui (d’1,2 a 6,2 mili­ons) els diners pre­vis­tos per a la digi­ta­lit­zació de l’admi­nis­tració. El vot a favor d’ERC no va impe­dir que Pilar Vallu­gera cen­surés l’abús dels decrets que fa La Mon­cloa i recordés que és “impres­cin­di­ble el requi­sit del català als jut­jats”.

Amb el decret anti­crisi, La Mon­cloa havia ela­bo­rat un argu­men­tari pre­ven­tiu per deta­llar l’impacte de tom­bar l’escut amb exem­ples com ara que sense la pujada del 3,8% un jubi­lat dei­xa­ria de per­ce­bre de mit­jana 734 euros el 2024 (52 euros al mes), que per a una família (pare­lla amb dos fills majors de 14 anys) que viu als afo­res de Bar­ce­lona el cost a pagar de més aquest any per l’ús de Roda­lies seria de 3.357 euros, o que sense les rebai­xes fis­cals la fac­tura de la llum d’un con­su­mi­dor mitjà pas­sa­ria de 44,3 euros men­su­als a 53,3. Res d’això suc­ceirà perquè, després d’un empat a 171 vots amb què el Congrés va home­nat­jar el pas­sat assem­ble­ari de la CUP, Armen­gol, amb el regla­ment a la mà, va forçar el des­em­pat pre­cep­tiu i el decret anti­crisi va pros­pe­rar –gràcies a l’abs­tenció de Junts– amb els 172 vots a favor del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, el PNB, Podem, el BNG i Coa­lició Canària i els 171 en con­tra del PP, Vox i UPN. Es tra­mi­tarà, a més, com a pro­jecte de llei –i per tant s’obrirà a esme­nes– gràcies a 204 vots a favor (i 137 abs­ten­ci­ons i un en con­tra) en una segona votació. El Congrés va tor­nar a regis­trar un empat a 171 vots en els objec­tius d’esta­bi­li­tat pres­su­postària del 2024, (pròleg al pres­su­post) i que van neces­si­tar una repe­tició per sumar el vot 172 de Pisa­re­llo i des­fer el des­em­pat. “Per què són en política els que diuen no a tot, per il·lega­lit­zar par­tits?”, va etzi­bar Sánchez al final del ple.

La der­ro­tada de la jor­nada era la vice­pre­si­denta Yolanda Díaz, i no perquè la jor­nada labo­ral set­ma­nal de 37,5 hores fos un mirall defor­mat quan la d’ahir al Senat era de 13 hores en un sol dia, sinó perquè l’únic decret tom­bat va ser el seu del sub­sidi d’atur. “Amb el seu vot deci­dei­xen si el sub­sidi de deso­cu­pació és de 480 euros o 570 euros. Si els tre­ba­lla­dors tenen dret o no a permís de lactància. Avant­po­sin els interes­sos del país. Par­lem de la vida de la gent”, va implo­rar en va Díaz. La reta­llada a les pen­si­ons dels majors de 52 anys, però, li va cos­tar que Podem assa­borís el pla fred de la ven­jança. “Estem desit­jant votar-hi a favor: només dema­nem que ens escol­tin i tenir el com­promís per escrit que la reta­llada es reti­rarà del decret”, va exi­gir Noemí San­tana (Podem) a Díaz sense èxit. És el segon gran fracàs polític de l’ara líder de Sumar i s’afe­geix a l’estrèpit de sal­var la reforma labo­ral de caram­bola gràcies a l’error del dipu­tat extre­meny del PP Alberto Casero en el vot telemàtic. La ferida és ara més dolo­rosa, però, perquè és obra del foc amic de Podem després de vetar Irene Mon­tero a les llis­tes i com a minis­tra d’Igual­tat i de dei­xar els de Ione Belarra sense veu al Congrés.

Davant l’esper­pent que Junts fes tre­mo­lar l’esta­bi­li­tat del govern i el vis­ti­plau dels decrets fins al minut 90 quan al final el pro­blema del PSOE i de Sumar era Podem, Oskar Matute (Bildu) tenia unes parau­les per als socis del bloc plu­ri­na­ci­o­nal –que volia ser coral i que va ser lle­git com a dard a Nogue­ras i Belarra– tot citant el filòsof i revo­lu­ci­o­nari Daniel Bensaïd, autor d’Una lenta impaciència: “Ens hem equi­vo­cat a vega­des i fins i tot sovint. Però almenys no ens hem equi­vo­cat d’adver­sari o de trin­xera.” El pre­si­dent i autor de Tierra firme, Pedro Sánchez, va acu­dir al Senat en el moment final de les vota­ci­ons del Congrés i va demos­trar amb un som­riure que no titula els seus lli­bres amb parau­les atza­ro­ses ni quan és Car­les Puig­de­mont qui a pri­ori li mou el sòl.