Irlanda vota el Tractat de Lisboa

"Estic en contra de l'avortament, i per això penso votar en contra del Tractat de Lisboa, però tant de bo la teva mare s'hagués pres la píndola de l'endemà". Això va etzibar-li ahir un dublinès d'uns 50 anys a un jove que intentava convèncer-lo que voti a favor del Tractat de Lisboa.

Poc més de tres milions d'irlandesos estan cridats avui a les urnes per ratificar un Eurotractat que afecta 500 milions d'europeus. El 28% no sap què votar i encara desfulla la margarida, o el trèvol, per tractar-se d'Irlanda. El 92% admet que desconeix què diu l'Eurotractat i a l'illa és ja una tradició votar no en cas de dubte. Brussel·les creua els dits i conté la respiració mentre la guerra de cartells de propaganda que ofega Dublín aquests dies no ajuda precisament els indecisos a aclarir-se i conèixer millor el Tractat.

Et costarà més impostos i menys control, es llegeix en un cartell a Saint Stephen's Green que alerta contra una harmonització fiscal que acabi amb l'incentiu del baix impost de societats amb què Irlanda atreu la inversió estrangera. Mantingueu Irlanda forta a Europa, mantingueu el nostre comissari, demana un segon cartell que avisa que Dublín no tindrà cap ministre a la Comissió Europea cinc de cada quinze anys, com la resta de socis, perquè l'Eurotractat redueix l'executiu. Molta gent va morir per la teva llibertat, ara no ho malbaratis, vota no. Uns Estats Units d'Europa? No gràcies, clamen uns altres, més contundents. I No et deixis pressionar, protesta un altre, que respon a la visita que José Manuel Durão Barroso va fer a Dublín per cantar les excel·lències de l'Eurotractat però que sembla haver tingut un efecte advers.

Els cartells del sí els paguen els partits polítics: Orgullós de ser irlandès; sí a Europa; Bo per a Europa, bo per a Irlanda; Siguem al cor d'Europa... Tot l'arc parlamentari està a favor del Tractat, tret del Sinn Féin, que té només 4 dels 166 escons del Parlament irlandès. Els cartells del no els paguen col·lectius o plataformes expressament creades per al referèndum, sovint amb pressupostos de dubtosa procedència: per exemple, el lobby Libertas ha hagut de negar que el milió i mig d'euros amb què està fent campanya hagi sortit de la CIA o de l'Església.
Els diaris irlandesos de propietaris britànics, com l'Irish Sun, el Sunday Times i l'Irish Mail on Sunday estan fent una descarada campanya pel no, a diferència de la resta de rotatius: "Granotes fora", proclamava la portada de l'Irish Sun, amb un fotomuntatge del ministre d'Exteriors francès, Bernard Kouchner, amb cos de granota per haver "amenaçat" els irlandesos de les conseqüències de votar no.

La temptació de clavar una clatellada a l'establishment és molt alta, sobretot entre els més joves: "És molt sospitós que el 90% dels polítics s'hagin posat d'acord", adverteix a la porta del Trinity College una jove, amb una pancarta amb micos que es tapen les orelles, els ulls i la boca. Ahir el premier, Brian Cowen, seguia fent campanya en el dia de reflexió -la llei només prohibeix als mitjans informar-ne- per defensar que "Europa ha estat bona per a Irlanda".

El temor a una imposició de la legalització de l'avortament i de l'eutanàsia a tota la UE està fent mal a Cowen i als defensors del sí. I això que fins i tot l'Església catòlica ha hagut d'aclarir que no és veritat que l'Eurotractat afecti la legislació irlandesa sobre l'avortament. Però s'ha negat a fer campanya pel sí i ha adoptat una posició molt ambigua, recomanant als irlandesos que consultin amb Déu què han de votar. "La UE s'avergonyeix dels seus valors cristians i ignora les advertències de Joan Pau II i Benet XVI", es queixa davant la catedral de Saint Patrick una octogenària, preocupada per "la legalització de la prostitució i de les drogues dures i els matrimonis i les adopcions homosexuals".

Minoria influent
Els irlandesos no representen ni l'1% de la població europea però són els únics que podran votar en referèndum. La resta de socis han decidit tirar pel dret i ratificar-lo per via parlamentària: ahir, Finlàndia i Estònia van donar llum verda afegint-se a una llista de ja disset socis, amb Malta, Romania, Hongria, França, Polònia, Eslovàquia, Portugal, Eslovènia, Bulgària, Letònia, Lituània, Àustria, Alemanya, Dinamarca i Luxemburg.