Política

ENTREVISTA

ALCALDE DE CALELLA PER JUNTS PER CATALUNYA

“Guanyar a les urnes et reforça davant la ciutadania”

“Intento en la mesura que es pugui buscar el consens, però evitant que la recerca de consens sigui l’excusa per aturar projectes”

“Si un hoteler fa l’esforç d’aixecar a Calella un hotel de cinc estrelles, el nostre repte és que la ciutat també sigui de cinc estrelles”

El nostre és un municipi per viure-hi, i per viure-hi bé, però també per passar-hi les vacances

Va sortir victoriós de la contesa electoral del maig passat malgrat la crisi generada en l’anterior mandat quan va fer el pas a Junts. Marc Buch es defineix com un home inconformista i exigent que vol marcar empremta pròpia en una ciutat que aspira a ser referent en diferents àmbits.

Després d’haver posat el focus en la delinqüència multireincident i d’haver rebut acusacions de racista, ha aconseguit que a Calella es reforci la presència policial. Ha valgut la pena?
I tant que ha valgut la pena l’esforç. Els resultats han començat, però encara no han acabat. Hem aconseguit el compromís de disposar de més efectius de Mossos a la ciutat, però el que volem és que no sigui només un dispositiu temporal. No ha estat un esforç fàcil ni agraït, però com a alcalde no podia tolerar que onze persones anessin pel carrer amb més de 260 detencions alterant la convivència, provocant baralles i fets delictius i, sobretot, fent de la delinqüència el seu ofici. Aquestes persones, des del meu punt de vista i des del mateix sentit comú, no haurien de ser al carrer. Per això les meves declaracions van aixecar tanta polseguera, però les continuo mantenint, i malgrat les crítiques, que tothom és lliure de fer, em quedo amb els missatges de suport, que han estat més nombrosos.
Ha guanyat les eleccions. Se n’ha desfet ja, de la càrrega de ser només el substitut de Montserrat Candini?
Guanyar les eleccions i ser escollit alcalde per una majoria és un motiu de satisfacció personal molt gran i una gran recompensa, però en cap cas és només mèrit meu, perquè formo part d’un equip de gent que ha treballat molt. Els alcaldes, afortunadament, no anem mai sols i encapçalem una candidatura formada per altres persones. També és cert que ser escollit a les urnes et dona una autoritat i et reforça davant la ciutadania.
Per cert, ja té el carnet de Junts?
Sí, ja el tinc.
Ja hi ha una manera de fer de l’alcalde Buch?
A mi m’agradaria pensar que sí. De fet, ja vaig intentar que fos així en el mandat anterior i ara ho mantinc. Sempre dic que en el diàleg hi ha la clau, i no només en vull fer bandera, sinó que m’ho crec. Intento en la mesura que es pugui buscar el consens, però sempre evitant que la recerca de consens sigui l’excusa per aturar projectes. Parlo amb tothom, no només amb l’oposició, també amb els actors socials. Una mostra de tot plegat han estat els pressupostos municipals que hem aprovat fa poc, que pugen a més de 25 milions d’euros i amb una inversió rècord de 2,1 milions. Uns pressupostos que han tingut l’abstenció de partits tan dispars ideològicament com poden ser ERC, els comuns i el PP.
Com es materialitza aquest orgull de ser de Calella que tant repeteix?
Calella és una ciutat fantàstica, plena d’oportunitats. Parlem d’un orgull de pertinença, perquè la ciutat no la farem sols des de l’Ajuntament i ens cal la ciutadania per garantir la convivència, el civisme o la participació i que sigui un punt de referència d’esdeveniments culturals, esportius i socials. Un lloc per viure i per viure-hi bé, però també per passar-hi les vacances. Tots hem de fer d’ambaixadors de la ciutat.
Obrim la bossa dels reptes. Què ha d’afrontar primer?
Tenim dues línies d’actuació. La primera correspon al dia a dia del funcionament de la ciutat i inclou aspectes tan bàsics com el manteniment, la neteja i la seguretat. Es tracta d’aplicar mecanismes que permetin endreçar el municipi i garantir que Calella sigui una ciutat segura, neta i, al mateix temps, afavorir que a la població hi passin coses. Aquí entrem en la segona línia d’actuació, que podríem dir “de projectes de ciutat”, grans i petits, i que està molt lligada a les inversions, a la creació d’infraestructures i a l’aprofitament d’aquelles que ja hi són, amb el doble objectiu que la ciutat sigui solvent econòmicament però que també sigui atractiva per invertir-hi.
Invertir més en turisme?
El paper dels empresaris hotelers és cabdal, com a puntal de l’economia local que són. Si un hoteler fa l’esforç d’aixecar un hotel de cinc estrelles al nostre municipi, el repte de l’Ajuntament és que la ciutat també sigui de cinc estrelles. La nostra feina també consisteix a dinamitzar l’economia, per aprofitar el nou enllaç previst a l’autopista per desenvolupar una nova zona econòmica o per invertir 400.000 euros en un espai de jocs al parc Dalmau que atregui novament la gent cap a un pulmó verd poc aprofitat. I també hem de saber crear nous equipaments amb valor afegit, com ara reconvertir el mercat municipal en el nou centre cívic. Ens hem marcat com a objectiu posar en marxa aquest any els projectes que, tot i saber que no s’acabaran, han de començar a caminar per ser una realitat el més aviat possible.
Els 5 milions dels Next Generation són un bon incentiu.
I una magnífica notícia per aconseguir que Calella sigui una destinació turística intel·ligent, sostenible, diversificada i competitiva en un sector cada cop més exigent.
Ha arribat finalment l’hora de l’hospital Sant Jaume?
No depèn de l’Ajuntament de Calella, però creiem que finalment sí que ha arribat l’hora. De fet, allò que sí que depèn del consistori s’està complint fil per randa. S’ha comprat i enderrocat l’hostal Univers i s’està avançant en la construcció de l’aparcament. La Generalitat preveu que d’aquí a dos mesos tingui enllestit el pla funcional, que comporta ampliar a 15.000 metres quadrats més la capacitat assistencial, amb més recursos hospitalaris i la modernització de les instal·lacions.
Sembla que sí que finalment es desencalla
Un cop fet el pla s’haurà de fer la licitació del projecte executiu que des del Departament de Salut ens han assegurat que serà durant aquest any. Ara ens movem en aquell moment de feina en els despatxos, però aviat començarem a veure màquines i a comprovar sobre el terreny que els projectes es fan realitat. Allò que no volem de cap manera és que la Generalitat tingui l’excusa per no fer el que li pertoca argumentant que des de l’Ajuntament de Calella no s’ha fet la feina que calia fer. L’Hospital Sant Jaume és l’equipament on menys s’ha invertit en els darrers setze anys de tota la Regió Sanitària de Girona. Ja no podem esperar més. Farem arribar una carta al president de la Generalitat, que hem convidat a signar a tots els grups polítics, on li fem dues peticions molt concretes. La primera, que s’incloguin en els pressupostos de la Generalitat una primera partida per començar les obres de l’Hospital i la segona, que també hi destinin 1,5 milions d’euros per poder museïtzar el jaciment arqueològic del Roser. Nosaltres com a Ajuntament no tenim prou capacitat per entomar una obra d’aquestes característiques.
Fa molts anys que es parla de diversificar l’economia de Calella, però el turisme i el comerç continuen sent el pal de paller. Hi ha noves idees per aconseguir-ho?
A la meva manera de veure tenim tres potes a l’economia local. La primera és el turisme, la segona el sector serveis i comerç i la tercera son les oportunitats. El sector hoteler és el motor de la nostra economia, un sector bàsic que hem de cuidar i que com alcalde i com a govern estem i estarem sempre al seu costat. Però és molt important, i la majoria dels empresaris així ho entenen, que el seu futur també passa per invertir en les seves instal·lacions. La sostenibilitat que ens garantiran els fons Next Generation son turisme, però també ho son els millors hotels possibles adaptats a les noves circumstàncies. La segona pota que correspon al sector comercial ens obliga, com a mínim a escoltar, però també a ajudar, a tot aquell que vulgui invertir a la ciutat. Això passa perquè els serveis tècnics siguin àgils, els de promoció econòmica facin bé la seva feina i si fa falta buscar recursos externs. Però això també passa per fer una feina de formació continuada en el sector i per fomentar tot aquell negoci que aposti per la qualitat i aporti un valor afegit, unes condicions que segur que afavoriran que l’empresari es pugui guanyar més be la vida. Primer perquè tindran un sector més potent i competitiu i segon perquè l’Ajuntament estarà al seu costat. Pel què fa a les oportunitats, les hem de saber aprofitar al màxim.
Aquest impuls per la qualitat comercial passa també per canviar la imatge actual del carrer Església?
Hem d’ordenar millor el nostre centre comercial a l’aire lliure i evitar que apareguin penjarolles i objectes de tota mena ocupant les façanes de les botigues i els llocs que no els hi pertoquen. Ja hi ha els aparadors per exposar els productes que es volen vendre. El carrer no ha de ser l’aparador de cap comerç. L’atenció i el reclam per vendre s’ha de fer a l’entrada de la botiga, no penjant el matalàs de la platja a la porta. Aquest és l’objectiu amb el que treballem en la nova ordenança de via pública. Pel què fa a una reforma urbanística del carrer Església, en aquest mandat no està sobre la taula, però el que és evident és que tard o d’hora s’haurà d’afrontar una millora profunda en aquesta via. És un dels projectes que cal pensar molt i molt bé perquè es de gran complexitat, que demana molt precisió i nivells quirúrgics d’actuació perquè no podem deixar que els comerços sense activitat durant x mesos. Un altre dels projectes que cal afrontar és el de la façana marítima que suposarà retirar els cotxes de primera línia de mar. En aquest sentit, la construcció de les 400 places del nou aparcament de Can Saleta van en aquest sentit de deixar lliure de vehicles la primera línia de mar, però abans de treure’ls hem de disposar d’una alternativa viable.
Parlava de potenciar una zona industrial quan es desenvolupi el nou accés a l’autopista.
Ja ha sortit, però encara ens han de fer arribar les conclusions, el Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral que ens permetrà saber quins terrenys podem desenvolupar. Quan parlem d’oportunitat parlem per exemple dels terrenys a tocar de l’autopista al Rierany dels Frares on volem potenciar una nova zona d’activitat econòmica. Ja hem començat a fer les primeres passes amb els propietaris perquè el futur ens agafi preparats. No pensem en un polígon industrial tradicional, sinó en activitats de valor afegit. Parlem de negocis respectuosos amb el medi ambient, que no provoquin molèsties i que aportin beneficis directes a la ciutat. Més enllà dels guanys econòmics, parlem d’activitats que s’integrin en el territori i que siguin sostenibles i de sectors emergents no vinculats a l’estacionalitat i sí amb vocació de permanència
La seva tinent d’alcalde del PSC, Cindy Rando, va anunciar que aquest mandat volien convertir Calella en un referent internacional. No ho és encara?
Una mica referent ja ho som. A nivell esportiu el millor exemple és el triatló Ironman gràcies a l’esforç i la constància d’aquells que m’han precedit. I ara, a més, amb el nom de Calella al costat de Barcelona que ens obre una porta directa al món perquè no hem d’oblidar que som la prova d’aquesta especialitat amb més participants de tota Europa. A nivell cultural, a més, no podem oblidar el festival Canta al Mar o l’Adifolk. Per ser un referent internacional cal buscar i trobar aquelles oportunitats que anunciava al principi com la tercera pota de la nostra economia local. Si algú no hagués cregut en el potencial de l’Ironman ara no seriem on som. Cal doncs aquesta primer pas, però també cal la feina, la constància i l’esforç perquè es consolidi com a proposta amb cara i ulls i representi un benefici per a la ciutat. Si volem que Calella sigui un referent cultural, doncs, hem de tenir a punt els equipaments que ho facin possible, i el condicionament de la Sala Mozart n’és un bon exemple. Si volem que vinguin espectacles, bé els podem programar nosaltres o bé entrar en contacte amb programadors que ho facin possible. Hem de tenir clar que cal un marge perquè les iniciatives es consolidin i no tenir excessiva pressa per obtenir bons resultats. Ens ha passat amb el festival internacional d’harmòniques que vam iniciar el 2022 i que l’any passat ja ens va portar un dels millors intèrprets del món i vam omplir tots els concerts. Pas a pas i bona lletra, com diuen.
I esdeveniments de gran format com Arts d’Estiu queden descartats?
Queden descartats primer per les dificultats que està posant Costes reduint molt els espectacles en el litoral, però sobretot perquè és un model que no és el nostre. Nosaltres tenim un festival propi, el NEC, de petit format i en un marc incomparable com és el far que també és un espai únic al Maresme.
El futur equipament arqueològic tindrà més sortida que el Museu del Turisme?
El jaciment és una oportunitat de les que parlàvem, sempre que siguem capaços de treure’n el màxim profit i no quedar-nos només en condicionar l’espai. L’hem de saber dinamitzar i convertir en un equipament referent, per exemple, per a les escoles tant de Calella com de la resta del territori i evidentment, pel turisme que ens visita.
Fa un any admetia que Calella tenia greus problemes de neteja. S’ha millorat?
S’ha millorat força tot i recordar que la circumstància de la sequera ens impedeix netejar amb aigua tot el que voldríem, però l’escenari en general ha canviat a millor. El regidor Quim Pla està fent mot bona feina de control i s’hi està molt a sobre de l’empresa concessionària perquè compleixi amb el contracte. Hi ha un diàleg constant i fluid, es manté informada l’oposició sobre el funcionament del servei i s’és molt més insistent amb la col·laboració i la complicitat de la ciutadania perquè participin d’un civisme imprescindible perquè tot pugui anar endavant.
L’oposició li està posant fàcil?
L’oposició està a l’alçada. Tots ens vam presentar a unes eleccions perquè estimem la nostra població i aquest és un punt que ens uneix. Les discrepàncies en el model de ciutat seran inevitables, com no pot ser d’una altra manera, però confio que arribarem a grans consensos. Jo el que sí que demano és no polititzar-ho tot i no fer ús del que sigui per desgastar l’alcalde i el seu equip de govern. No s’hi ha de valer tot amb el rival polític i cal aplicar uns límits marcats pel sentit comú. Posats a demanar, també demanaria a l’oposició que no generés falses il·lusions en la ciutadania, com tampoc volem generar-les des del govern. I anant un pas més enllà, evitar les mentides i les falsedats que no porten enlloc i embruten la bona feina feta.
Tinc entès que l’eslògan Calella és més ja no es fa servir. Hem tancat una etapa?
Nosaltres volem potenciar la institució. Som l’Ajuntament de Calella i entenem que l’eslògan Calella és més ha funcionant molt bé, però ja ha acabat amb el recorregut que podia fer. Nosaltres com a Ajuntament som la casa de tothom i com a institució volem que sigui reconeguda per tothom.
Quin és el seu nivell d’exigència amb els objectius previstos?
No estaré mai satisfet. Soc una persona, i en poden donar fe tots aquells que em coneixen, amb un nivell d’exigència molt gran. Soc un inconformista nat i malgrat que valoraré la feina feta un cop assolit el repte, sempre em quedarà aquella part que ja estarà pensant en com afrontar nous desafiaments. No ho puc evitar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.