Primer clatellot a l’amnistia

Que el camí no seria pla­ner ja es donava per des­comp­tat. Si que exis­tia, però, un sen­ti­ment com­par­tit entre els actors polítics impli­cats que els pas­sos ini­ci­als que havia de fer l’amnis­tia havien de ser, sí o sí, sobre un ter­reny sòlid i, després, ja vin­drien els revolts. Doncs ni això. De bon prin­cipi, el pro­jecte de llei ha patit una esquit­llada i ahir no va pas­sar el fil­tre de la seva apro­vació per ple al Congrés dels Dipu­tats per la falta d’una majo­ria al dar­rere. La impos­si­bi­li­tat de tan­car un acord, de nou a l’últim minut, entre Junts i el PSOE per dotar el text d’una cui­rassa argu­men­tal i legal més robusta per no dei­xar fora els casos de repre­sa­li­ats acu­sats de delic­tes com ara ter­ro­risme o traïció, ha estat el deto­nant de la des­a­vi­nença. Així les coses, els par­tits inde­pen­den­tis­tes i la ban­cada soci­a­lista tenen ara unes poques set­ma­nes de coll per refer la tren­ca­dissa i pac­tar un nou arti­cu­lat que pugui fer sen­tir més o menys còmode a tot­hom, procés que no serà fàcil després que les con­fi­an­ces polítiques hagin que­dat toca­des per un cla­te­llot que ha dei­xat nafres a totes les ban­ca­des.

En els últims dies ja s’havia ins­tal·lat el relat, con­ve­ni­ent­ment tele­gra­fiat, que la rati­fi­cació de la llei tron­to­llava, atès que Junts hi con­ti­nu­ava veient forats que no havien que­dat prou ben apedaçats en el tràmit d’esme­nes. De tots, el que ha gene­rat més soroll són els apar­tats que encara pre­ve­uen que no es pugui amnis­tiar els acu­sats de delic­tes com ara ter­ro­risme, traïció, delic­tes con­tra la pau o la inde­pendència de l’Estat i els rela­tius a la defensa naci­o­nal, jus­ta­ment els matei­xos que ara s’impu­ten als encau­sats pels afers del Tsu­nami o la Vol­hov. Per això, algu­nes de les esme­nes que ahir es van por­tar al ple —una de les quals, sig­nada entre Junts i el PNB— pro­po­sa­ven eli­mi­nar totes aques­tes excep­ci­ons del text i que, en con­seqüència, la mesura de gràcia no faci dis­tin­ci­ons entre figu­res penals que són sus­cep­ti­bles de ser uti­lit­za­des, a con­veniència, per segons quins togats. El PSOE, però, no va voler votar-les tot i que se’n va estar par­lant i, amb això, la rati­fi­cació del pro­jecte de llei entrava en via morta.

Junts, però, no va voler cre­mar totes les naus, i va apro­fi­tar una escletxa del regla­ment del Congrés per donar suport al dic­ta­men ele­vat per la comissió de Justícia —que va que­dar rati­fi­cat amb 177 vots a favor i 172 en con­tra— i, alhora, pro­nun­ciar-s’hi en con­tra en una segona votació, en aquest cas con­tra el con­junt de la llei. Amb aquesta jugada es gua­nya temps, perquè no cal començar el procés de zero, ja que el redac­tat es tor­narà a deba­tre en comissió en el ter­mini màxim d’un mes, tot i que hi ha la con­jura d’inten­tar-ho fer-ho abans, d’aquñi a quinze dies a tot esti­rar, ja que els retocs que cal fer sobre l’arti­cu­lat estan aco­tats i iden­ti­fi­cats.

En espera, doncs, que aquest tre­ball de cirur­gia política es con­creti, el debat d’ahir al Congrés va evi­den­ciar les fis­su­res ober­tes entre una part del bloc que ha de per­me­tre tirar enda­vant l’amnis­tia. La por­ta­veu de Junts, Míriam Nogue­ras, va ser la pri­mera a evi­den­ciar-ho amb un dis­curs visi­ble­ment dur res­pecte al PSOE, al qual va acu­sar de “no estar pre­pa­rat per tren­car amb l’herència del fran­quisme” per la seva nega­tiva a votar les esme­nes de la for­mació, que, segons ella, ana­ven en la línia de “treure la pilota del poder dels jut­ges”. Seguint aquest fil, va cri­ti­car amb noms i cognoms les mani­o­bres de Manuel García-Cas­tellón o Joaquín Aguirre d’inflar les acu­sa­ci­ons que pesen sobre deter­mi­na­des cau­ses com la del Tsu­nami o la Vol­hov perquè els seus afec­tats que­din fora del pro­jecte nor­ma­tiu si es manté el seu redac­tat actual —“No tin­guin por d’amnis­tiar delic­tes que no s’han comès”— i va ins­tar l’exe­cu­tiu esta­tal a “parar els peus” a aquests togats, a qui va qua­li­fi­car de “pre­va­ri­ca­dors”. Per la seva banda, la repre­sen­tant d’ERC, Pilar Vallu­gera, va jus­ti­fi­car el vot favo­ra­ble al dic­ta­men recal­cant que el pro­jecte legis­la­tiu “està dotat de la robus­tesa sufi­ci­ent per no anar can­vi­ant davant d’uns jut­ges que pre­va­ri­quen”, argu­ment que també li va ser­vir per picar el crostó a Junts per “caure en el parany” que, segons ella, ha parat la cúpula de la magis­tra­tura. En una inter­venció que també es podia lle­gir com una crida davant la nova nego­ci­ació que forçosa­ment s’obre ara, Vallu­gera també va dema­nar cin­tura a Junts per des­en­ca­llar una norma “que no va de Puig­de­mont ni de Rovira, sinó de les per­so­nes que tenen la seva vida posada en qüestió per culpa de la repressió”. Per part del PSOE, la con­signa ahir no era pren­dre mal­grat que la pro­cessó anava per dins. Per això va cedir la rèplica a un dipu­tat de baix per­fil polític, el català Paco Aranda, que és qui ha conduït el debat de l’amnis­tia a la comissió de Justícia, i que en la seva inter­venció no va fer ni un sol esment, ni un, de Junts. En canvi, tota l’arti­lle­ria, tota, va anar diri­gida cap al PP, a qui va acu­sar d’“uti­lit­zar Cata­lu­nya per als seus interes­sos par­ti­cu­lars”.