Tot recordant
Robert Oppenheimer, l’home que va desenvolupar la bomba atòmica
Un cop creada i duta a la pràctica, va revelar davant el president del EUA que se sentia amb les mans tacades de sang. Va arrossegar la culpabilitat fins a la mort
El diumenge 10 de març, se celebrarà la 96a edició dels premis Oscar. Molt probablement, Oppenheimer (2023), de Christopher Nolan i protagonitzada per Cillian Murphy, serà la gran guanyadora de la gala. El film relata la vida del físic teòric estatunidenc J. Robert Oppenheimer, l’home que va dirigir el projecte Manhattan, el programa militar destinat a produir la bomba més gran de la història fins aquell moment, la famosa bomba atòmica. Tal dia com avui de fa 57 anys, va morir aquell físic que va canviar el món.
Nascut precisament a l’illa fluvial de Manhattan (22 d’abril del 1904), era fill d’un immigrant alemany jueu i una artista americana. Va graduar-se en química a la Universitat Harvard i es va interessar sobretot per la física experimental en l’assignatura de termodinàmica. Acabada la carrera, se’n va anar als famosos laboratoris Cavendish d’Anglaterra per fer-hi un postgrau. Va aprendre que el seu punt fort era la física teòrica i no l’experimental. El 1926, va anar a Alemanya a estudiar en un dels principals centres de física teòrica d’Europa, en què es va doctorar. Va tornar als Estats Units i va fer de professor a l’Institut Tecnològic de Califòrnia i a la Universitat de Califòrnia. Va ensenyar tota una generació de físics que l’admiraven per l’altura intel·lectual. Alumnes que, més tard, en alguns casos van esdevenir premis Nobel de Física. També va treballar al laboratori de radiació de Berkeley. Durant aquesta etapa, va dur a terme investigacions importants en astrofísica, física nuclear, espectroscòpia i teoria quàntica de camps. Es va fer molt conegut el seu estudi de l’aproximació de Born-Oppenheimer sobre mecànica quàntica, que tenia per objectiu resoldre l’equació de Schrödinger per a molècules. A finals de la dècada del 1930, va ser el primer a escriure treballs que suggerien l’existència del que avui es coneix com a forats negres. L’any 1936, va iniciar una relació amorosa amb una membre del partit comunista, Jean Tatlock. Si fins aquell moment no s’havia relacionat amb la política, a partir d’aleshores, de manera dissimulada, va mantenir vincles amb moviments d’esquerres i antifeixistes i, entre d’altres, va participar en col·lectes de fons monetaris a favor dels republicans de la Guerra Civil espanyola.
En començar la Segona Guerra Mundial, el president Roosevelt va encarregar al cos d’enginyers de l’exèrcit un projecte d’investigació per desenvolupar una bomba atòmica (1942-1946). El nom en clau del projecte va ser Manhattan i era dirigit pels generals Marshall i Groves. El projecte es duia a terme en diverses universitats del país. El físic Arthur Holly Compton, que s’encarregava del laboratori de metal·lúrgia per estudiar el plutoni i les piles de fissió, va ser qui va sol·licitar que el físic teòric de la Universitat de Califòrnia Oppenheimer l’ajudés a fer els càlculs sobre neutrons d’alta velocitat, essencials per a la viabilitat de l’arma. Oppenheimer, doncs, va començar treballant en els problemes de la difusió de neutrons i de la hidrodinàmica, i el seu estudi va acabar concloent que la bomba era viable. El general Groves el va ascendir a director científic de tot el projecte. Junts van veure necessari crear un laboratori centralitzat i secret per poder treballar millor; el lloc trobat va ser a Los Alamos (Nou Mèxic). El juliol del 1945, van fer la primera prova d’explosió nuclear del món. Oppenheimer la va anomenar Trinity. Va ser tot un èxit. Posteriorment, Little boy i Fat man (nom amb què es van batejar les dues bombes) van ser llançades a Hiroshima i Nagasaki. Van matar milers de civils instantàniament i molts més els dies i mesos següents. Aquell orgull que va sentir Oppenheimer després de la reeixida prova Trinity va reemplaçar-se per culpabilitat i horror.