Política

Amèrica del Sud

Milei va a totes a l’Argentina

El pla de reformes estructurals impulsat pel president ultradretà argentí fa aigües al Congrés

El mandatari trenca ponts amb l’oposició i branda l’estratègia de la “guerra contra la casta”

La pobresa es dispara fins prop del 60% el primer mes de gestió per la inflació i les nòmines congelades

El descontentament social ha fet caure de forma notable la popularitat del cap de la Casa Rosada

Javier Milei s’esta­ve­lla amb la rea­li­tat. El pre­si­dent argentí d’ultra­dreta va inten­tar sense èxit durant el mes de gener apro­var una llei de més de 600 refor­mes estruc­tu­rals que no va pas­sar el fil­tre del Congrés, on està en mino­ria. Davant el fracàs, en gran part atribuïble a la seva inex­periència política, va prémer l’acce­le­ra­dor a fons.

Va trac­tar de “traïdors” els ali­ats que van votar en con­tra i de “rates” i “cor­rup­tes” la resta dels dipu­tats. El man­da­tari va dei­xar la política de la nego­ci­ació per refu­giar-se en les xar­xes soci­als, on tan aviat dis­para con­tra una can­tant de pop que el cri­tica sobre l’esce­nari com car­rega con­tra un polític al qual con­si­de­rava un pare i que ara, allu­nyat del seu entorn, és part de la casta “a la qual cal exter­mi­nar”. Men­tre el pre­si­dent lliura les seves bata­lles par­ti­cu­lars, els argen­tins patei­xen la pit­jor crisi econòmica des de la crisi de l’any 2001, la que es va conèixer amb el nom de cor­ra­lito.

La pobresa a l’Argen­tina s’ha dis­pa­rat al gener, el pri­mer mes com­plet de gestió del nou pre­si­dent “anar­co­ca­pi­ta­lista”, com li agrada defi­nir-se. Segons el càlcul men­sual que fa la Uni­ver­si­tat Catòlica (UCA), i que sol anti­ci­par el resul­tat ofi­cial, la pobresa asso­leix el 57,4% dels argen­tins, 27 mili­ons de per­so­nes d’una població de 46 mili­ons.

La xifra suposa un incre­ment de vuit punts per­cen­tu­als més que la regis­trada al desem­bre. L’estratègia de dèficit zero impul­sada per Milei ha fet estralls en les clas­ses mit­ja­nes i bai­xes: els preus s’han apu­jat un 25,5% el mes de desem­bre i un 20,6% al gener, men­tre que els sala­ris, les pen­si­ons i els plans d’ajuda social estan con­ge­lats. El govern fede­ral ha reduït a zero, a més, els diners que envia a les províncies per cobrir des­pe­ses de salut i edu­cació. Aquesta set­mana, La Rioja, al peu dels Andes, va anun­ciar que impri­mi­ria moneda local per cobrir els sala­ris dels seus emple­ats.

Mobi­lit­zació sin­di­cal

La Casa Rosada ha dis­pa­rat con­tra els sin­di­cats, als quals acusa de lla­dres. La pode­rosa Con­fe­de­ració Gene­ral del Tre­ball (CGT), en què s’agru­pen els sin­di­cats pero­nis­tes, ja va dur a terme una vaga gene­ral de 12 hores i va anun­ciar noves mesu­res de força en trens i hos­pi­tals. L’inici de clas­ses, pre­vist per a prin­ci­pis de març, està en risc pel refús del govern a dis­cu­tir la pujada sala­rial de l’arren­cada de l’any, un clàssic per a un país que té una inflació anual que supera el 250%. La tensió social ara com ara està soter­rada.

Milei ha promès que els brots verds de l’eco­no­mia es veu­ran durant el segon semes­tre d’aquest any. Men­tres­tant, demana “sang, suor i llàgri­mes” per posar fi a l’Estat “col·lec­ti­vista” que, diu, ha por­tat l’Argen­tina a viure cri­sis recur­rents. El dubte és fins quan durarà la paciència de la gent.

La inflació és tan bru­tal que l’Argen­tina té avui preus en dòlars cada vegada més pròxims a les eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des (un cafè costa més de 2 euros, per posar un exem­ple), però amb ingres­sos d’una eco­no­mia en desen­vo­lu­pa­ment. La cis­te­lla bàsica per no ser pobre, que es cal­cula sense tenir en compte el cost d’un llo­guer, és de 700 dòlars, qua­tre vega­des més que un salari mínim.

El des­con­ten­ta­ment social ja té efec­tes sobre la popu­la­ri­tat del pre­si­dent, que va gua­nyar la segona volta elec­to­ral del novem­bre amb el 56% dels vots. L’últim son­deig d’opinió de la con­sul­tora Zubán Córdoba va regis­trar al febrer que el 50,8% dels argen­tins cul­pen Milei dels seus pati­ments econòmics, con­tra el 25% que ho feia al gener. El 79%, a més, diu que l’ajust fis­cal del pre­si­dent l’està pagant la gent, una mala notícia per a un man­da­tari que durant la seva cam­pa­nya va asse­gu­rar que les reta­lla­des pres­su­postàries vin­drien pel cos­tat de la política.

Davant la manca de suports al Congrés, Milei con­fia en la popu­la­ri­tat que encara con­serva per enfron­tar-se a “la casta” i gover­nar per decrets pre­si­den­ci­als. Les seves refor­mes més polèmiques, com ara la labo­ral, ja estan en mans de la justícia i és pro­ba­ble que s’estan­quin als tri­bu­nals.

El pre­si­dent té cada vegada menys eines si no vol tren­car amb el sis­tema repu­blicà que ser­veix per equi­li­brar els poders. El temps, en qual­se­vol cas, li juga en con­tra. Si la crisi econòmica s’acce­lera, com és d’espe­rar, perdrà suport entre els seus segui­dors. La clau és la lluita con­tra la inflació.

Per sort per a Milei, a l’altre cos­tat no hi ha gaire res. L’opo­sició pero­nista està encara col­pe­jada per la der­rota en les elec­ci­ons gene­rals del desem­bre. L’expre­si­denta Cris­tina Kirch­ner va publi­car la set­mana pas­sada una carta de 33 fulls en què cri­ti­cava el pla d’ajust econòmic del govern i va pro­nos­ti­car que sense diàleg polític Milei podria fins i tot no aca­bar el seu man­dat. El pero­nisme “dia­lo­gant”, opo­sat a Kirch­ner i fort a les províncies, està, al seu torn, enut­jat pel “mal tracte” al qual el sot­met el pre­si­dent. Només el Pro, el par­tit de l’expre­si­dent Mau­ri­cio Macri (2015-2019), està dis­po­sat a, fins i tot, for­mar una aliança par­la­mentària amb Milei per garan­tir la gover­na­bi­li­tat del país.

El diàleg entre Milei i Macri és cons­tant, però les reticències del pre­si­dent a cedir espais en la seva cro­ada econòmica i moral per “sal­var l’Argen­tina”, com ell mateix diu, fan ajor­nar, ara com ara, qual­se­vol acord.

50,8
per cent
dels argentins culpen Javier Milei dels seus patiments econòmics, segons una enquesta de Zubán Córdoba.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia