Avís a navegants de Trump

En un món paral·lel, una bata­lla directa amb Donald Trump al seu estat natal hau­ria estat just el que la pre­can­di­data repu­bli­cana Nikki Haley neces­si­tava per acon­se­guir la seva pri­mera victòria a les primàries i donar un cop sobre la taula. Però Trump va gua­nyar de forma con­tun­dent, amb una gran victòria.

Trump gai­rebé va con­que­rir els cin­quanta dele­gats de Caro­lina del Sud. L’exgo­ver­na­dora de Caro­lina del Sud fins al 2017, Haley, va sal­var-ne només tres. “Aquesta ha estat una victòria encara més gran del que esperàvem”, va dir Trump als seus par­ti­da­ris men­tre donava les gràcies a l’actual gover­na­dor i sena­dors de Caro­lina del Sud que li van donar suport públic.

I és que, mal­grat els esforços de Haley per pre­sen­tar-se com una can­di­data més jove i amb més vigor físic i men­tal que Trump, la majo­ria dels con­ser­va­dors cre­uen que només Trump té la força necessària per a la pre­sidència. A més, les enques­tes indi­quen que els elec­tors con­si­de­ren que l’exman­da­tari té més pro­ba­bi­li­tats de der­ro­tar Joe Biden a les elec­ci­ons gene­rals que la pre­can­di­data.

La victòria de Trump a Caro­lina del Sud va ser simi­lar als seus tri­omfs a les assem­blees par­ti­dis­tes d’Iowa i a les primàries de New Hamps­hire. És un senyal que les diferències regi­o­nals que una vegada van exis­tir dins del Par­tit Repu­blicà han estat suplan­ta­des per un movi­ment naci­o­nal que en gran manera gira al vol­tant de l’expre­si­dent. Trump, de 77 anys, va gua­nyar a Caro­lina del Sud amb votants de raça blanca i sense títol uni­ver­si­tari, que cons­ti­tu­ei­xen un dels seus prin­ci­pals grups d’elec­tors. Al vol­tant de dos terços dels par­ti­da­ris de Trump en aques­tes elec­ci­ons en aquest estat per­ta­nyien a aquest grup, d’acord amb dades d’una enquesta d’AP Vote­Cast, de l’agència de notícies Asso­ci­a­ted Press.

La der­rota de Haley a casa seva, a Caro­lina del Sud, va ser un cop dur, però va anun­ciar que con­ti­nu­a­ria llui­tant fins al super­di­marts, el pròxim 5 de març, quan se cele­bren primàries i cau­cus a quinze estats i a la Samoa Ame­ri­cana. Aquest any, aquesta data mar­cada al calen­dari polític nord-ame­ricà repre­sen­tarà 874 dels 2.429 dele­gats repu­bli­cans, el 36%. “Soc una dona de paraula. No aban­do­naré aquesta lluita quan la majo­ria de nord-ame­ri­cans des­a­pro­ven tant Donald Trump com Joe Biden”, va escriure Haley al seu compte d’X poc després de saber-se els resul­tats.

Després de les primàries a Caro­lina del Sud, el son­deig d’AP Vote­Cast va des­co­brir que els repu­bli­cans de l’estat del sud estan àmpli­a­ment ali­ne­ats amb els objec­tius de Trump: molts qüesti­o­nen la vali­desa de donar suport a la lluita d’Ucraïna con­tra Rússia i una acla­pa­ra­dora majo­ria sos­pita que hi ha interes­sos polítics al dar­rere de les múlti­ples acu­sa­ci­ons penals con­tra Trump.

A mesura que la cursa pre­si­den­cial avança, és evi­dent que les pròximes set­ma­nes seran cru­ci­als per al futur dels EUA. Amb Trump con­so­li­dant la seva posició com a prin­ci­pal aspi­rant repu­blicà, la hipotètica retro­bada entre l’expre­si­dent i Biden a la cursa per la Casa Blanca es fa gai­rebé ine­vi­ta­ble. De fet, el mag­nat, de 77 anys, va comen­tar el seu pro­ba­ble enfron­ta­ment amb Biden el 5 de novem­bre. “Joe [Biden], estàs aco­mi­a­dat!”, va dir en to de broma en el seu dis­curs a Colúmbia, a Caro­lina del Sud.

A par­tir d’ara, Trump cen­trarà tots els esforços con­tra la seva antítesi política, bus­cant la revenja pels comi­cis del 2020. La pri­mera mos­tra va ser el mateix dis­sabte a la con­ferència con­ser­va­dora CPAC, on es va dibui­xar com un líder de l’opo­sició política per­se­guit que s’enfronta a més de noranta càrrecs de delic­tes impo­sats per fis­cals lide­rats pels demòcra­tes. “Avui em pre­sento davant vos­tre no només com el vos­tre pas­sat i futur pre­si­dent, sinó com un orgullós dis­si­dent polític”, va dir Trump a una mul­ti­tud en un hotel suburbà de Was­hing­ton.

Tant en el dis­curs a la CPAC com en el de la victòria a Caro­lina del Sud, va repren­dre les seves pro­me­ses pre­fe­ri­des de la seva cursa a la Casa Blanca del 2016: dina­mit­zar una eco­no­mia fre­nada pels demòcra­tes, rebai­xar la des­pesa fede­ral inflada, pro­te­gir les ciu­tats de la delinqüència i asse­gu­rar la fron­tera amb Mèxic.

A més a més, els últims dies Trump va reve­lar sis pos­si­bles opci­ons per ser el seu com­pany de fórmula al novem­bre: Ron DeSan­tis, actual gover­na­dor de Flo­rida; el sena­dor per Caro­lina del Sud Tim Scott; l’excon­gres­sista per Hawaii Tulsi Gab­bard; l’empre­sari bio­tec­nològic i excan­di­dat a la pre­sidència del par­tit con­ser­va­dor, Vivek Ramaswamy; el repre­sen­tant de Flo­rida Byron Donalds, i la gover­na­dora de Dakota del Sud Kristi Noem.

Trump i DeSan­tis van pas­sar un any cri­ti­cant-se mútua­ment, abans que DeSan­tis aban­donés la cursa pre­si­den­cial. Des d’ales­ho­res, DeSan­tis ha donat suport a Trump. Trump també ha dei­xat d’ata­car el gover­na­dor i ha reti­rat els sobre­noms que li havia posat. Els experts asse­nya­len que el més ben col·locat en les enques­tes és Scott, a qui l’expre­si­dent s’ha refe­rit com un “home de fe, coratge i con­vicció, un home que va llui­tar per aque­lles zones d’opor­tu­ni­tats com ningú mai llui­ta­ria”. Scott, el repu­blicà negre de més alt rang del Par­tit Repu­blicà, podria aju­dar Trump a fer la cort als votants negres, tra­di­ci­o­nal­ment un vot clau demòcrata.