Política

Martxelo Otamendi

periodista

“Molta gent va obrir els ulls a les mentides dels mitjans l’11-M”

“La major part de la gent no té una actitud crítica. Tampoc en l’època de Franco. Si no, no s’hauria mort al llit”

“Ibarretxe va reconèixer que s’havia deixat portar per la promptitud, que no havia estat gaire afortunat el dia dels atemptats”

Les xarxes socials són una selva on regna qui més crida i qui més insulta, per això jo no hi soc

Mart­xelo Ota­mendi, direc­tor del clau­su­rat diari en basc Egunka­ria, va diri­gir també el rota­tiu Ber­ria des del 2003 fins fa pocs mesos. Va viure de prop els atemp­tats de l’11-M i, arran d’aquells fets, va escriure, jun­ta­ment amb Vicent Par­tal, el lli­bre El peri­o­disme en crisi (Ara Lli­bres), en què refle­xi­ona sobre la mani­pu­lació mediàtica d’aquell atemp­tat.

L’11-M va supo­sar un punt d’inflexió en la cre­di­bi­li­tat dels mit­jans de comu­ni­cació?
Els que abans eren molt escèptics sobre la rec­ti­tud dels mit­jans s’hi van rea­fir­mar i els qui ja abans no dona­ven cre­di­bi­li­tat a molts mit­jans van cor­ro­bo­rar com es pot fabri­car una men­tida que no reco­nei­xia que els atemp­tats eren d’ini­ci­a­tiva giha­dista per la par­ti­ci­pació de l’Estat espa­nyol en la guerra de l’Iraq, jun­ta­ment amb altres estats. A molta gent se li van obrir els ulls sobre com es va inten­tar mani­pu­lar els mit­jans a través de men­ti­des. És molt dur que en plena tragèdia et tru­qui el pre­si­dent del govern.
S’hi va impli­car Aznar en per­sona.
Una cosa és que el pre­si­dent del govern et con­vidi a La Bode­gui­lla, com feia Felipe González, que bus­cava la com­pli­ci­tat d’alguns direc­tors, que et con­vi­din als viat­ges ofi­ci­als quan el pre­si­dent va al Japó, que és un cara­mel per a qual­se­vol peri­o­dista, o que et tru­quin d’una empresa energètica perquè vagis a veure les ins­tal·laci­ons i els teus col·legues, d’ara enda­vant, siguin una mica més favo­ra­bles a l’empresa. Però que el pre­si­dent del govern, en plena tragèdia, amb prop de 200 morts, comenci a tru­car a la gent per dir-li que això és d’ETA...
D’entrada li va fun­ci­o­nar.
Va tru­car a El Mundo i a diver­sos mit­jans, però tenia un interès espe­cial en El País perquè El Mundo es podia doble­gar fàcil­ment al govern en l’època d’Aznar. La tru­cada que va cri­dar l’atenció va ser la d’El País perquè és el diari més impor­tant a Espa­nya i és el diari que es lle­geix a Brus­sel·les i a Was­hing­ton. Calia posar-lo en la senda de l’auto­ria d’ETA, i El País hi va acce­dir.
Ales­ho­res no es par­lava del con­cepte de ‘fake news’.
El pro­blema d’aquesta paraula és que, tal com va néixer, es va cre­mar perquè ara no hi ha con­ferència, columna o tertúlia de ràdio o de tele­visió, ni arti­cle d’opinió en què no apa­re­gui la paraula. Aquí es va fer la Zona Espe­cial Norte, que incloïa unes pau­tes d’actu­ació en què alguns mit­jans de comu­ni­cació i alguns peri­o­dis­tes publi­ca­ven notícies sabent que eren fal­ses, com també ha pas­sat en el procés català.
Sem­bla que no n’hem après gaire des de lla­vors...
La gent sem­pre s’ha cre­gut qual­se­vol cosa. La major part de la gent no té una acti­tud crítica. Tam­poc en l’època de Franco tot­hom era crític. Si hagués estat així, no s’hau­ria mort al llit. Jo crec que sem­pre hi ha hagut aquesta acti­tud. En el cas català, hi ha la famosa inter­venció de Rússia i els 10.000 sol­dats rus­sos que havien d’inter­ve­nir en el con­flicte català. Encara hi ha un magis­trat que con­ti­nua donant-hi vol­tes i acu­sant els diri­gents de l’inde­pen­den­tisme de traïció per haver par­lat amb una força estran­gera. Algú s’ima­gina 10.000 sol­dats rus­sos a la Via Laie­tana o a la Gran Via?
Doncs sem­bla que sí.
El diari que té més pres­tigi a Espa­nya es va pas­sar uns mesos donant vol­tes a la com­pli­ci­tat de la inter­venció russa, una cosa que pro­ve­nia d’una ima­gi­nació que no té cap sen­tit. Una cosa és que la intel·ligència russa fos a Cata­lu­nya, com hi va ser la nord-ame­ri­cana i la fran­cesa, i una altra és dir la pit­jor men­tida que s’ha dit en el procés català. Molts mit­jans hi van donar cre­di­bi­li­tat i encara n’hi donen. Hi ha mit­jans que estan dis­po­sats a fer aquesta feina bruta.
Com es va viure al País Basc el fet que, d’entrada, s’atribuís l’atemp­tat a ETA?
Hi va haver una inter­venció del lehen­dakari Ibar­retxe que atribuïa l’auto­ria a ETA. Després, hi va haver una entre­vista a Arnaldo Otegi, que va dir que, mal­grat el que havia dit Ibar­retxe, no havia estat ETA. Nosal­tres, al diari, vam veri­fi­car la notícia i gent que per a nosal­tres tenia cre­di­bi­li­tat ens va dir que no havia estat ETA. Ibar­retxe no hi va insis­tir més i, poste­ri­or­ment, va reconèixer que s’havia dei­xat por­tar per la promp­ti­tud, que no havia estat gaire afor­tu­nat. Ibar­retxe tenia molta cre­di­bi­li­tat entre la gent, també entre la gent cata­la­nista, d’esquer­res.
Al cap d’unes hores es va con­fir­mar que no havia estat ETA.
A la tarda va arri­bar un tele­tip que deia que al diari en llen­gua àrab Al Quds, que es publica a Lon­dres, havien arri­bat unes infor­ma­ci­ons que deien que la bri­gada d’Abu Hafs al-Masri rei­vin­di­cava l’atemp­tat. Vaig dir a una peri­o­dista que se n’anés l’endemà a pri­mera hora a Lon­dres; es va pre­sen­tar a la seu d’aquell diari i li van veri­fi­car la infor­mació. Aque­lla mateixa tarda, ETA es va posar en con­tacte amb ETB i va des­men­tir-ne l’auto­ria.
Aquells dies va sor­gir el feno­men dels SMS com a mitjà de comu­ni­cació ràpid i mas­siu. Ara això ha que­dat subs­tituït per les xar­xes soci­als. Quin paper hi tenen?
Les xar­xes soci­als són una selva on regna qui més crida i qui més insulta. Jo no hi soc. Tinc What­sApp perquè és un mitjà de comu­ni­cació.
És dels pocs peri­o­dis­tes que no hi són.
Vaig tenir molta pressió al diari perquè fos a Twit­ter, perquè se supo­sava que havia de tenir molts segui­dors, també a Cata­lu­nya, però no. No em posaré un diu­menge a la tarda a dis­cu­tir amb algú que no conec i que m’ha insul­tat o que m’ha dit no sé què. Jo no tinc xar­xes soci­als, tinc amics i família i amb això ja en tinc prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia