política
Acord final en la llei d’amnistia, ara cobrint tots els casos des del 2011
Al costat de Lula da Silva, que va passar 580 dies a la presó abans de veure anul·lada la seva condemna, el president Pedro Sánchez va airejar empaties compartides –“a Espanya també jo he tingut alguns membres de l’oposició que han qüestionat els resultats electorals i el procés electoral”– abans d’administrar el suspens de l’última escena de la llei d’amnistia. “Ho veuran a l’esmena, queden pocs minuts, poques hores per conèixer la transaccional. Va entrar constitucional i alineat amb el dret europeu, i tinguin la garantia que serà constitucional i alineat amb el dret europeu el que surti de les Corts”, va dir al Palau de Planalto (Brasil). Tres hores després, a les vuit del vespre, el PSOE, ERC i Junts feien públic un comunicat conjunt –amb els tres logotips compartint la capçalera en els enviats pel PSOE i per ERC, però no en l’enviat per Junts– informant d’un afegit final mitjançant una transacció a partir de les esmenes vives per cobrir tots els casos –incloent els delictes de terrorisme i traïció adaptats als estàndards europeus i no al Codi Penal espanyol– i ara ampliant el període de cobertura de la llei des de l’1 de novembre del 2011 (i no l’1 de gener del 2012 com fins ara) per cobrir també els acusats pel Tribunal de Comptes. L’acord tripartit, forjat en vigílies de l’hora límit de les onze del matí d’avui, quan al Congrés es reuneix la comissió de Justícia que ha d’aprovar el dictamen i enviar-lo al ple, incorpora les recomanacions fetes per la Comissió de Venècia, també sobre el delicte de malversació, segons detallen a aquest diari fonts de la negociació.
En vigor a finals de maig
La redacció final del text –els últims serrells eren polits a última hora de la nit– la converteix en una llei integral, dissenyada per aprovar l’examen del Tribunal Constitucional, i que pot arribar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) al maig per entrar en vigor i ser d’aplicació immediata. La previsió és que el PSOE, ERC i Junts forcin la màquina i enviïn el dictamen –validat avui en comissió– ja al ple de la setmana que ve perquè el Congrés l’aprovi en el segon intent, després del fallit del 30 de gener. Si bé en aquest mes de demora la croada de Manuel García-Castellón de sostenir el terrorisme en el cas de Tsunami a l’Audiència ha estat assumida pel Tribunal Suprem en el cas de Carles Puigdemont i Rubèn Wagensberg, Junts no abjura d’aquell vot en contra i lloa que “ara sí” que hi haurà “vot a favor d’una amnistia integral que no deixa ningú fora”. “Els jutges que no la vulguin aplicar hauran de prevaricar”, reblen fonts de Junts.
Comissió de Venècia
Els de Míriam Nogueras, de fet, destaquen que ha estat aquest compàs d’espera forçat pel seu vot en contra el que ha permès rebre a temps l’informe de la Comissió de Venècia –una missió invitada pel PP i que avala l’esperit de la llei– i fer els afegits corresponents d’acord amb els estàndards del dret europeu. El que ni Pedro Sánchez, ni ERC ni Junts podran evitar és que el PP aprofiti la majoria absoluta que té al Senat per fer filibusterisme parlamentari i retenir la llei dos mesos gràcies a una reforma ad hoc del reglament.
Ni Rovira ni Puigdemont
Conscient que els noms propis han centrat el xoc final per la lletra petita d’una llei sobre la qual en públic es deia que “no anava de noms”, la vicepresidenta Yolanda Díaz nega que el text estigui fet per a la secretària general d’ERC i el líder de Junts. “Aquesta llei no és ni per a Marta Rovira ni per a Puigdemont, és per a la ciutadania catalana”, esgrimia la també líder de Sumar. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, lloa que “fins i tot la transacció final redactada té respecte constitucional a la jurisprudència i legalitat europea” i “dona cobertura a tots els que van participar en el Procés”. Pel senador d’ERC i catedràtic de dret penal, Joan Queralt, “s’ha perfeccionat algun aspecte” però “en essència és el mateix acord polític i jurídic de fa un mes”.
I ara, els pressupostos
Al Senat, on el PP va imposar ahir la seva majoria absoluta per tombar els objectius de dèficit del 2024 –amb la conseqüència de castigar així Catalunya amb 300 milions menys però també Madrid i la resta de comunitats del PP–, el portaveu de Junts a la cambra alta, Josep Lluís Cleries, sorprenia donant per fet que hi haurà amnistia i pressupostos estatals. “Estem en un moment clau. Hi ha una amnistia per endavant molt important, una amnistia de reconciliació, i a qui no li agradi, que s’aguanti! Perquè la democràcia és això. S’ha acabat el bròquil. Volem l’amnistia, la llibertat, i que hi hagi uns pressupostos socials”, va dir Cleries davant de la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.