“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

Per descomptat que no. Per al règim polític de Putin, forma part de la rutina política. Hi ha nous contextos i matisos, però no suposa un abans i un després en la vida política russa.

La política russa no va de xifres o números, perquè sabem que el Kremlin té controlada tota la maquinària del sistema de votació i no hi ha manera, per exemple, que els observadors independents puguin comprovar els números. Per tant, es tracta més aviat d’una confirmació simbòlica de l’statu quo.

Va ser una protesta molt tranquil·la. Després del funeral d’Aleksei Navalni, la gent també va sortir al carrer d’una manera molt tranquil·la, la qual cosa està bé per a un funeral. I el dia de les eleccions molta gent es va reunir per mostrar, de manera simbòlica i segura, algun tipus de desacord. Jo l’anomenaria protesta de genolls, perquè la gent encara és incapaç de formular el seu programa polític. Continuen confiant en formes de protesta purament legals i, en aquest sentit, molt segures.

Esperàvem el començament d’alguna cosa el 2011-2012, quan la gent protestava molt més activament i molt més directament i tenien consignes, una espècie de full de ruta, idees. Ara només protesten fent cua. Això és molt menys lesiu per al règim. No veig una protesta enèrgica com les d’Ucraïna: el primer Maidan, el segon Maidan… Hi ha una clara diferència entre Rússia i Ucraïna pel que fa a la cultura de manifestar públicament desacords amb els qui són al poder.

No el van afectar de cap manera. Van passar completament desapercebudes, no els han perjudicat. De fet, un analista polític ucraïnès va dir que aquesta acció fins i tot podria ajudar el règim perquè podria fer una foto i dir que es tractava de gent que dona suport a Putin. És per això que soc bastant escèptic sobre els efectes a llarg termini d’aquest tipus de resistència.

Sí. Fins i tot quan Navalni estava a la presó, el seu lideratge era sobretot simbòlic, perquè no podia fer gaire cosa. Crec que quan va decidir tornar a Rússia es pensava que la seva popularitat evitaria que el Kremlin el detingués i es va equivocar. Els vídeos de Navalni tenien una audiència enorme, però les xifres no es traduïen en un nombre significatiu de persones disposades a sortir al carrer i a protestar contra la seva detenció. Hi ha una gran diferència entre els milions de persones que miraven els vídeos i els qui estaven disposades a sacrificar la vida quotidiana de confort i estaven disposades a ser detingudes.

Això és, bàsicament, ajornar la transformació del règim a factors físics. Però, fins i tot en aquest cas, no estic segur que la desaparició física de Putin canviï de manera immediata, automàtica i dràstica el règim. Pot ser que sorgeixi un Putin 2.0 fàcilment.

Crec que això no depèn del resultat de les eleccions, sinó de la situació militar a Ucraïna. La guerra és el que més condiciona la política interna russa. Fins ara, Putin sembla que estava preparat per a una guerra relativament llarga, però no crec que estigui preparat per a una altra onada de mobilització. Encara confia en el reclutament de mercenaris perquè hi ha gent que protesta, gent que marxa de Rússia. Crec que vol que la guerra formi part de la vida quotidiana.

Crec que la millor estratègia seria negar la legitimitat d’aquestes eleccions pel frau electoral i perquè es van celebrar en territoris ocupats, segons les normes internacionals.

Als països europeus els interessa continuar donant suport a Ucraïna per ajudar a posar fi a l’ocupació dels territoris ocupats i restaurar l’statu quo. No crec que Ucraïna sigui l’únic objectiu de Putin. En l’ultimàtum del desembre del 2021 a l’Aliança Atlàntica, uns mesos abans de la invasió, demanava, bàsicament, que l’OTAN tornés a les fronteres del 1997. Crec que, per a Putin, Ucraïna és només un element de la seva gran estratègia. Per tant, espero que es continuï fent costat a Ucraïna. Aquest tipus de règims, no reaccionen amb flors, amb globus ni amb un munt de persones que protesten pacíficament. Només entenen una resistència forta i, de moment, només les forces armades ucraïneses, amb l’ajuda dels aliats, ofereixen alguna cosa que el Kremlin realment tem.