Política

Jordi Ibern

Cap de l’oposició al Prat de Llobregat (ERC)

“Els nostres joves no haurien de marxar per l’habitatge”

“D’aquí que arribem a la independència de Catalunya, que no sé quan serà, hem de seguir aconseguint coses per a la gent”

“Hem de protegir el medi ambient i alhora donar sortida a la pagesia, que hauria de tenir els màxims guanys possibles”

No volem ser una oposició de fersoroll i de dir a totque no perquè sí La connexió dels aeroports catalans evitaria molts vols d’avions al Prat i redistribuiria la riquesa
El dret a morir, a tenir un enterrament digne, ha de ser un dret universal, igualque el dret a néixer

Jordi Ibern és por­ta­veu d’ERC des del 2015. En les dar­re­res elec­ci­ons ERC es va man­te­nir com la força més esta­ble, amb els tres regi­dors que ja tenia el grup.

Van des­a­parèixer Ciu­ta­dans i Podem, altres par­tits van per­dre regi­dors... A què atri­bu­eix l’esta­bi­li­tat d’ERC?
Som l’única força d’esquer­res d’aquest ajun­ta­ment que ha aguan­tat. Jo penso que la nos­tra política és molt clara. Si una per­sona ve a una reunió i ens demana la lluna, li diem que no pot ser. Si el govern no ens accepta les millo­res que pro­po­sem, ens abs­te­nim. Si les accep­ten, les nego­ciem, i si pen­sem que el tema és prou impor­tant, tirem enda­vant i votem a favor. No volem ser una opo­sició de fer soroll i de dir a tot que no perquè sí. Pot­ser ens dona­ria més ren­di­ment polític. Però la gent veu que tre­ba­llem per ella. Si algú ens demana ajuda l’hi dona­rem sense pre­gun­tar a qui ha votat. És clar que volem un poble, un país, d’una manera, però jo soc un ser­vi­dor de tota la ciu­ta­da­nia, i ho he d’escol­tar tot.
El suport que heu donat al pla d’actu­ació muni­ci­pal (PAM) encaixa en aquesta filo­so­fia?
Sí, sí.
Quina opinió teniu del PAM?
El PAM no és un PAM dolent, però es pot millo­rar. Per exem­ple, vam pre­sen­tar una moció per dema­nar que s’estudiés la pos­si­bi­li­tat d’ampliar els hora­ris de les sales d’estu­dis en època d’exàmens. Aque­lla moció ens la van rebut­jar. Amb el PAM hem acon­se­guit que es faci perquè pen­sem que millo­rem la vida dels nos­tres estu­di­ants. La política ha de ser con­fiar en la gent, cosa que als polítics encara els costa molt.
I quins altres eixos del PAM com­par­tiu?
Era un pla que no tenia cap menció del tema de política lingüística. A nosal­tres també ens pre­o­cupa i l’hi hem inclòs. A part de l’acord del PAM, també hem acon­se­guit un trans­port adap­tat per donar ser­vei a per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda, perquè el ser­vei que s’estava donant des del Con­sell Comar­cal no s’estava donant ade­qua­da­ment. Vam acon­se­guir que s’inclo­gues­sin 30.000 euros al pres­su­post de l’any pas­sat, però no es van uti­lit­zar, i aquest any hem acon­se­guit que es posi una par­tida de 30.000 euros a la qual s’han sumat els 30.000 de l’any pas­sat. També hem acon­se­guit que es tre­ba­lli per tenir oci diürn i noc­turn adreçat als joves sobre­tot als equi­pa­ments muni­ci­pals, que en tenim molts i de bons. Vam arri­bar ràpida­ment a un acord perquè sigui el mateix jovent que digui quin tipus d’acti­vi­tat els agra­da­ria. Tre­ba­llar escol­tant la gent és la nos­tra política des que vam arri­bar a l’Ajun­ta­ment, el 2015.
De quina manera ho tre­ba­lleu?
A través dels pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius, que se’n van fer a par­tir del 2015, influint perquè la ciu­ta­da­nia vis­qui una mica millor... Per exem­ple, vam pre­sen­tar una moció perquè el Minis­teri d’Hisenda i la Dipu­tació sig­nes­sin un con­veni per poder fer tots els tràmits d’Hisenda al Prat i no haver d’anar a Cor­nellà. L’ideal per a nosal­tres seria una agència pública cata­lana. La gent diu que ens obli­dem de la inde­pendència. I no. Fent política d’esquer­res i inde­pen­den­tista, arri­ba­rem a la inde­pendència. Quin dia?, a quina hora? No ho sé. Jo tre­ba­llo per la inde­pendència des dels 17 anys, i en tinc 58. No em fa cap mal seguir llui­tant. Però d’aquí que hi arri­bem, hem de seguir acon­se­guint coses per a la gent.
Quina ciu­tat s’ima­gina el 2027, quan acabi el man­dat?
Una ciu­tat en què res­pec­tem encara més les per­so­nes, perquè el que volem és donar l’espai a les per­so­nes. La gent diu que estem tra­ient espai als cot­xes amb la zona de bai­xes emis­si­ons. El meu cotxe pot­ser d’aquí a un any dei­xarà de poder cir­cu­lar. Ho accepto, perquè, si no, quin pla­neta dei­xa­rem a la gent? Quan algú diu que no hi ha emergència climàtica, penso que és algú que no viu la rea­li­tat. Quan ens diuen “Com aniré a tre­ba­llar, si em tra­ieu el cotxe?”, pen­sem que hem de millo­rar la qua­li­tat del trans­port públic.
La ciu­tat està pre­pa­rada per tenir la ZBE o s’haurà de fer un esforç extra?
Ja fa anys que tenim cot­xes i bici­cle­tes com­par­ti­des al Prat. Tenim tres línies de bus inter­nes i una quarta que se’n va fins a la Zona Franca. Tenim molt trans­port públic i el que sí que estem estu­di­ant amb Mobi­li­tat de l’Ajun­ta­ment és veure si podem millo­rar el traçat del trans­port públic intern. També si calen auto­bu­sos tan grans o si pot­ser podem tenir busos més curts que puguin pas­sar per car­rers més estrets. Una altra cosa que penso és que la ciu­tat del 2027 hau­ria de ser una ciu­tat on els nos­tres joves no hagues­sin de mar­xar per l’habi­tatge. El preu mitjà del llo­guer és d’entre 900 i 1.000 euros. Per això pen­sem que el decret de regu­lació de preus de llo­guer és una eina boníssima. Durant els set mesos que va estar en vigor prèvia­ment el decret, al Prat es va començar a notar que els preus dei­xa­ven de pujar.
Però aug­men­tava l’oferta? Al Prat l’oferta pri­vada de llo­guer és molt baixa.
Sí, però també perquè la gent no pensa en el bé comú. Fixem-nos en les tari­fes d’aigua del Prat. És una empresa muni­ci­pal que ens fa uns preus rao­na­bles i que no els ha apu­jat des de fa molt de temps. Està fent inver­si­ons per repa­rar cano­na­des i subs­ti­tuir les de fibro­ci­ment. Tenim un ren­di­ment del 90%, i això vol dir que tota l’aigua que abo­quem a la gent l’estem con­su­mint. Hem de mimar aquest tipus d’empresa, perquè bus­quem tenir ser­veis de qua­li­tat al mínim preu pos­si­ble.
Tenim encara pen­dent el model d’ampli­ació de l’aero­port. Esquerra del Prat i Esquerra naci­o­nal pen­sen el mateix sobre l’ampli­ació?
Tenim la gran sort que estem ali­ne­ats. És una feina que hem fet des del Prat, des de la comarca i des del país. Els muni­ci­pis del ter­ri­tori li han dit a la comarca que això ho hem de bata­llar. S’ha bata­llat i el par­tit està dient que no. Hem d’anar cap a un aero­port sos­te­ni­ble. Hi ha estu­dis que diuen que el pro­blema de l’aero­port del Prat s’arre­gla­ria fent més bon man­te­ni­ment dels mit­jans tècnics. Hi ha sis­te­mes tec­nològics que no s’estan man­te­nint ade­qua­da­ment i això per­ju­dica els temps d’enlai­ra­ment. Això podria ser més efec­tiu. A part, també ens hem de men­ta­lit­zar sobre l’emergència climàtica. La següent política que hem de fer és eli­mi­nar els vols en recor­re­guts infe­ri­ors a mil quilòmetres.
No creu que s’hagi d’ampliar l’aero­port, doncs?
Jo con­si­dero que no. Hi ha estu­dis que diuen que s’estan fent avi­ons grans, transoceànics, que podrien ope­rar en la pista actual. Aquí el que cal és que Aena digui que aquests avi­ons es posin al Prat. I no ho estan dient. Però a part d’això hem de comu­ni­car els aero­ports del país amb la xarxa fer­roviària d’alta velo­ci­tat i fixar-nos en exem­ples com el de Lon­dres. Tota aquesta con­nexió evi­ta­ria molts vols d’avi­ons i redis­tri­bui­ria la riquesa. Si tot ho con­cen­trem a l’aero­port del Prat, la riquesa que pugui gene­rar la gent que ve només serà aquí, no a Girona ni a Reus ni a Alguaire.
Per què encara no s’ha fet efec­tiva l’anun­ci­ada ampli­ació de la zona d’espe­cial pro­tecció d’aus per part de la Gene­ra­li­tat?
Jo penso, i així ho hem expres­sat al govern, que el que s’ha de fer el més ràpid pos­si­ble és deli­mi­tar aquesta ZEPA, però tenint en compte que hem de pro­te­gir la page­sia. Jo penso que el govern ha de pro­te­gir que els pro­duc­tors tin­guin els màxims guanys pos­si­bles, i penso que amb totes les vagues rei­vin­di­ca­ti­ves que està fent la page­sia s’està anant cap a aquest camí. Hem de pen­sar en el bé comú, que és pro­te­gir el medi ambi­ent i donar sor­tida a la page­sia, perquè a tots ens agrada men­jar pro­duc­tes de qua­li­tat i pro­xi­mi­tat. Totes dues parts hau­rien de bai­xar un pèl el seu límit, però sobre­tot s’ha de pro­te­gir el ter­ri­tori de les grans espe­cu­la­ci­ons que volen fer certs empre­sa­ris page­sos. Em diuen que s’està tre­ba­llant i que l’ampli­ació de la ZEPA s’està retar­dant perquè s’està nego­ci­ant aquest encaix.
ERC va votar en con­tra del pres­su­post muni­ci­pal. Per què?
El pres­su­post d’aquest any es va pre­sen­tar mala­ment, tard i pit­jor. Al pres­su­post de l’any pas­sat hi vam apor­tar idees i ens les van aga­far. Aquest any els pres­su­pos­tos van arri­bar molt mala­ment, amb molt poc temps abans del ple de la decisió. En una set­mana no puc deci­dir el suport a uns pres­su­pos­tos.
Vosal­tres no estàveu d’acord amb la fase 2 de l’àrea resi­den­cial estratègica Eixam­ple Sud.
L’ARE es va crear a l’època del tri­par­tit a la Gene­ra­li­tat i la fase 2 és al barri de la Bar­ce­lo­neta, cap al riu. Allà ja comen­cem a estar molt a prop dels espais natu­rals. Era una zona on anti­ga­ment hi havia molts camps i ara encara hi havia algun ter­reny on s’hi tre­ba­llava. Estàvem en con­tra perquè hi havia acti­vi­tat agrícola, estàvem a prop d’una zona d’espais natu­rals. Tenim la gran sort que això és un pulmó de la comarca i els caps de set­mana això sem­bla una auto­pista de gent que ve a cami­nar. Ja que tens aquest flux de gent els caps de set­mana, si posem més acti­vi­tat al cos­tat d’aquests espais natu­rals els aca­ba­rem per­ju­di­cant. A més, era una zona on l’enti­tat SEO Bird­life deia que era de pro­tecció per a les aus. Vam dir a l’equip de govern que s’ho replan­te­ges­sin i ens van dir que no, que hi havia un pla­ne­ja­ment urbanístic apro­vat i que si el tiràvem enrere hauríem de pagar molts diners. Van tirar pel dret perquè tenien la majo­ria.
Voleu la muni­ci­pa­lit­zació dels ser­veis fune­ra­ris.
Som obses­sius en aquest tema. Pen­sem que el dret a morir, a tenir un enter­ra­ment digne, ha de ser un dret uni­ver­sal, igual que el dret a néixer. Tenir un fill està cobert per la sani­tat pública. La mort hau­ria de ser igual. Els ser­veis fune­ra­ris hau­rien de ser molt més barats. Amb una funerària muni­ci­pal tin­dries un enter­ra­ment digne per 800 o 900 euros, men­tre que les funeràries pri­va­des els estan ofe­rint a par­tir de 3.000, 4.000 o 6.000. Hi ha gent que no pot pagar 6.000 euros. Fa molts anys que par­lem que els enter­ra­ments hau­rien de ser gratuïts o cofi­nançats per la gent perquè hau­rien de ser molt més econòmics. Ho defen­sem perquè pen­sem que es pot fer i perquè és el més digne per a la gent. L’equip de govern tenia una pro­posta de tari­fació social i vam dir que hauríem d’estu­diar com crear una coo­pe­ra­tiva o asso­ci­ació on la gent pagui una quota i que amb aquesta quota s’assu­mei­xin les des­pe­ses d’un enter­ra­ment digne. A la tari­fació social li donem tot el suport, però s’ha de bus­car alguna cosa una mica més àmplia.

El perfil

Vinculat amb el partit i les entitats de la ciutat des dels 17 anys

El portaveu d’ERC ens fa esperar una mica per començar l’entrevista perquè en aquell moment està reunit amb una associació que li demana ajuda per muntar un acte. Ibern és de tarannà afable i empàtic, i posa molt d’èmfasi en la forma de fer d’ell i d’ERC al Prat: un partit proper, molt preocupat per fer més fàcil la vida a la ciutadania, independentment del partit a qui votin. De fer una oposició constructiva, allunyada del no a tot, i que defuig la crispació. Una prova del municipalisme que defensa és el rebuig a les mocions als plens que tracten de temes nacionals i internacionals que no tenen res a veure amb el Prat. Ibern va néixer a Barcelona el 1965 però ha viscut sempre al Prat. És un pratenc de tota la vida i es mostra orgullós de servir els seus veïns i veïnes. Té 58 anys, està casat amb la Maria Àngels i té una filla de 27 anys, la Laia. Es mostra preocupat perquè probablement la Laia haurà de marxar del Prat, on el lloguer és escàs i car. És amant de la família –i la família inclou dos gats– i de la vida casolana. La cuina és, de fet, una de les formes que troba per relaxar-se i desconnectar. Ibern va començar a treballar als 17 anys, quan va morir el seu pare. Volia ser metge per ajudar les persones, però la vida el va dur a treballar com a electricista industrial. Com a fill de treballador de la Seda, va estudiar a l’escola de l’empresa i va viure als pisos que oferia aquesta companyia fins que es va casar. Ha treballat com a electricista industrial en empreses locals i també en una de l’Hospitalet. També als 17 anys va començar a militar a ERC i ha estat vinculat a entitats del municipi: ha fet 10 anys de vicepresident de l’associació de veïns del Nucli Antic, és soci de l’AE Prat, d’Òmnium Cultural, de Metges Sense Fronteres, d’Aldees Infantils i de l’associació veïnal del Nucli Antic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia