Aragonès defensa al Senat l’amnistia i prioritza el finançament

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, ha defen­sat la llei d’amnis­tia en el debat d’avui al Senat que el PP uti­litza per apro­var-hi un informe en con­tra perquè no té majo­ria per opo­sar-s’hi al Congrés. “L’amnis­tia és una esmena a la tota­li­tat a una sentència injusta” i al trac­ta­ment per la via penal i de la repressió que han fet les ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat espa­nyol “del con­flicte de sobi­ra­nia entre l’Estat i la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya”, ha afir­mat el pre­si­dent i can­di­dat d’ERC a la ree­lecció.

Ara­gonès defensa l’amnis­tia com el camí per mirar cap enda­vant i assu­mir la via de diàleg per resol­dre política­ment aquest con­flicte de sobi­ra­nia, un camí que ha de por­tar al referèndum. D’igual manera com Pedro Sánchez i Sal­va­dor Illa van negar la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de l’amnis­tia i ara s’ha evi­den­ciat pos­si­ble, Ara­gonès ha vol­gut rei­vin­di­car que pas­sarà el mateix amb el referèndum, “que és legal, pos­si­ble i, tard o aviat, serà la via”.

Tan­ma­teix, amb la vista posada en les elec­ci­ons del 12-M però també en la pro­pera legis­la­tura cata­lana, Ara­gonès ha pri­o­rit­zat la nego­ci­ació del nou sis­tema de finançament per Cata­lu­nya, al que ha dedi­cat bona part de la seva inter­venció. Ha denun­ciat el dèficit fis­cal de 22.000 mili­ons i ha recor­dat als pre­si­dents i con­se­llers de les comu­ni­tats pre­sents al Senat, gai­rebé tots del PP, que “cap de vostès accep­ta­ria ser els ter­cers en apor­tar i els cator­zens en rebre”. Ara­gonès ha rei­vin­di­cat una relació bila­te­ral amb l’Estat i nego­ciar, en paral·lel al referèndum pac­tat, “un sis­tema de finançament propi, sin­gu­lar” en què Cata­lu­nya recapti i ges­ti­oni els impos­tos, acordi amb l’Estat l’apor­tació a fer-li pels ser­veis que aquest presta a Cata­lu­nya i una quota de soli­da­ri­tat amb la resta de comu­ni­tats. El finançament és “l’objec­tiu pri­o­ri­tari a curt ter­mini” ha conclòs.

Ara­gonès ha aca­bat amb una reflexió diri­gida a tots els sena­dors espa­nyols: “L’Estat espa­nyol no escolta la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya, és incapaç d’accep­tar la diferència, és dèbil perquè es basa en l’obli­gació de for­mar-ne part”. Cata­lu­nya, ha reblat, mira cap al futur amb espe­rança i deter­mi­nació “lluny del soroll que sen­ti­rem avui aquí” en referència a totes les mos­tres de menys­preu cap a l’inde­pen­den­tisme i Cata­lu­nya. De fet, ante­ri­or­ment Ara­gonès havia jus­ti­fi­cat la seva presència al Senat per defen­sar una Cata­lu­nya “que està farta de l’odi, el menys­preu, el mal­trac­ta­ment cons­tant i els dis­ba­rats” con­tra ella del dis­curs públic espa­nyol.