Política

política

Les togues es remouen

Motí de fiscals dretans contra l’amnistia en xoc amb el fiscal general i en sincronia amb el vet del PP al Senat

El TC frena la ILP al Parlament

Pre­o­cu­pada per la sepa­ració de poders inhe­rent, segons ella, a la llei d’amnis­tia, la pre­si­denta de la con­ser­va­dora i majo­ritària Asso­ci­ació de Fis­cals, Cris­tina Dexeus, acu­dia el 4 d’abril al Par­la­ment Euro­peu a invi­tació de l’euro­di­pu­tada de Ciu­ta­dans Maite Paga­zaur­tun­dua a enal­tir la inde­pendència judi­cial amb la pre­sen­tació del Pacto de pro­fe­si­o­na­les en defensa del estado de derecho, ja pre­sen­tat el 13 de març a Bar­ce­lona i que agrupa des de la també dre­tana Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de la Magis­tra­tura fins a la con­fe­de­ració espa­nyola de poli­cia. “A Espa­nya hi ha un clar retrocés democràtic”, va dir Dexeus. “El Codi Penal és cada vegada més reduït per a l’inde­pen­den­tisme, en aquells delic­tes que poden estar en l’esfera de comissió dels polítics inde­pen­den­tis­tes. És el gran pro­blema que tin­drem per reac­ci­o­nar”, reblava Dexeus sense dis­si­mu­lar el dolor de la pri­mera per­sona del plu­ral. Cinc dies després d’aquest par­ti­cu­lar Europa ens mira i l’endemà de la irrupció de Pere Ara­gonès al Senat apro­fi­tant el regal del PP de citar-lo, les togues es remo­vien ahir ja en sòl espa­nyol en un dia de pro­duc­ti­vi­tat stak­ha­no­vista i sin­cro­nit­zada.

A la mateixa hora que la por­ta­veu del PP al Senat, Ali­cia García, anun­ci­ava un vet a la pro­po­sició de llei orgànica d’amnis­tia perquè al grup li sem­bla incons­ti­tu­ci­o­nal i fruit d’un “tra­mi­tació frau­du­lenta” al Congrés, sis vocals con­ser­va­dors del con­sell fis­cal –afi­li­ats a les ordres de Dexeus– pro­ta­go­nit­za­ven un sorollós motí con­tra el fis­cal gene­ral de l’Estat, el pro­gres­sista Álvaro García Ortiz, per haver-se negat a redac­tar l’informe ad hoc exi­git pel Senat al gust del PP. Els sis vocals, de l’Asso­ci­ació de Fis­cals, es pre­nen la lli­ber­tat de redac­tar un text de 160 pàgines en el qual s’eri­gei­xen en un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal pre­ven­tiu en l’afany de com­ba­tre l’amnis­tia. “La Cons­ti­tució no només no reco­neix expres­sa­ment la figura de l’amnis­tia, ni com a mani­fes­tació del dret de gràcia, ni tam­poc com potes­tat espe­ci­al­ment atribuïda a les Corts [...] i per això la mera apro­vació d’un text legis­la­tiu d’aquesta natu­ra­lesa pel par­la­ment, al marge de tota pre­visió cons­ti­tu­ci­o­nal que li reco­ne­gui aque­lla potes­tat, serà mani­fes­ta­ment incons­ti­tu­ci­o­nal”, diuen els fis­cals del motí. I es per­me­ten acu­dir al VAR de la inves­ti­dura de Pedro Sánchez per con­cloure: “El diagnòstic d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat es veu encara més accen­tuat si la decisió d’amnis­tiar deter­mi­na­des per­so­nes no obe­eix a un ideal de Justícia [en majúscula a l’ori­gi­nal], sinó a una raó de con­fes­sada neces­si­tat con­jun­tu­ral per fer rea­li­tat una inves­ti­dura”.

Debat sense pre­ce­dents al TC

La core­o­gra­fia sin­cro­nit­zada de togues en aigües cata­la­nes es va com­ple­tar amb la decisió del ple del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de dic­tar una pro­vidència en què per una­ni­mi­tat admet a tràmit el recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat del govern espa­nyol en con­tra de la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (ILP) que el Par­la­ment va adme­tre a tràmit el 20 de febrer per decla­rar la inde­pendència de Cata­lu­nya, un pas que per si sol i sense neces­si­tat d’entrar encara en el fons de l’afer suposa ja una para­lit­zació imme­di­ata de la ini­ci­a­tiva. A pesar que la decisió final va ser unànime, es dona la cir­cumstància que el cas de la ILP va atra­par el ple del TC més d’una hora i mitja en un debat sabe­rut i enre­ves­sat, perquè és “un pro­ce­di­ment escas­sa­ment uti­lit­zat” i “sense massa pre­ce­dents”: en rigor no és un recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat con­tra una llei, sinó un recurs d’impug­nació de dis­po­si­ci­ons autonòmiques sense força de llei que té per objecte el mer acord de la mesa del Par­la­ment d’admissió a tràmit de la ILP.

La remor de togues ha ofert fins i tot epi­so­dis de caïnisme, com quan l’Asso­ci­ació de fis­cals pre­si­dida per Cris­tina Dexeus es va negar a empa­rar un afi­liat seu, Álvaro Redondo, el fis­cal del Tri­bu­nal Suprem que va eme­tre un informe con­trari a inves­ti­gar Car­les Puig­de­mont per ter­ro­risme. Redondo acaba de tra­mi­tar la seva baixa davant l’asso­ci­ació després de més de vint anys de per­ti­nença perquè és “abso­lu­ta­ment incapaç” d’empa­rar-lo davant l’atac (“es cómplice de un canje cor­rupto”) de Jorge Bus­tos a El Mundo. “Més estats han perit per la depra­vació dels cos­tums que per la vio­lació de les lleis”, va dei­xar escrit Mon­tes­quieu a L’espe­rit de les lleis. Ell, però, no estava afi­liat a l’Asso­ci­ació de Fis­cals ni a Ciu­ta­dans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia