Unió Europea
Bèlgica investiga la ingerència russa a les institucions europees
Alexander de Croo confirma que la fiscalia ha obert diligències en base a informació del servei d’intel·ligència belga
El primer ministre avança que la investigació demostra que l’existència d’una xarxa d’interferència prorrussa amb activitat a diversos països
La fiscalia DE Bèlgica ha obert una investigació sobre les ingerències de Rússia sobre polítics europeus, inclosos pagaments a diputats del Parlament Europeu perquè fessin ressò de la propaganda del Kremlin a la Unió Europea (UE).
“El nostre fiscal federal ha iniciat una recerca en base a una informació classificada que han preparat els nostres serveis d’intel·ligència”, ha anunciat el primer ministre belga, Alexander de Croo, en una roda de premsa a Brussel·les.
En aquest, ha indicat que “la intel·ligència belga ha confirmat l’existència d’una xarxa d’interferència prorrussa amb activitat a diversos països europeus i a Bèlgica”. Segons De Croo, l’objectiu del Kremlin era afavorir que més candidats afins surtin elegits a les eleccions al Parlament Europeu del proper juny per reforçar la narrativa prorrussa de la institució. “Un suport debilitat per part de la UE a Ucraïna ajuda Rússia al camp de batalla”, ha advertit.
El primer ministre ha assenyalat que “la investigació mostra com Moscou es va apropar i també pagar a eurodiputats per promoure la propaganda russa aquí”.
De Croo ha justificat l’actuació de la fiscalia perquè malgrat que “els pagaments en efectiu” realitzats per Rússia a aquests polítics no van tenir lloc a Bèlgica, “la ingerència sí”. I per tant, el seu país té la “responsabilitat” de protegir el dret dels ciutadans a un vot lliure i segur.
El mandatari belga no ha especificat la xifra ni la identitat dels legisladors europeus estarien sota escrutini, ni les seves nacionalitats o afiliació, perquè es tracta d’informació classificada.
Però mitjans txecs, el país on va començar la investigació i on suposadament s’haurien produït els pagaments efectius, apunten a polítics d’Alemanya, França, Polònia, Bèlgica, Països Baixos i Hongria. De moment, les autoritats de la República Txeca han processat dues persones i l’empresa de notícies Voice of Europa, que segons els investigadors hauria canalitzat l’operació russa.
El cap del govern belga, que aquest semestre ostenta la presidència de torn de la UE, ha instat les institucions comunitàries a intervenir en el cas. De Croo ha explicat que ha parlat de la investigació amb les presidentes del Parlament Europeu, Roberta Metola, i de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i ha sol·licitat a Eurojust, l’agència europea per a la cooperació en matèria de justícia penal, que es reuneixi i “discuteixi aquest afer amb urgència”. També vol que la UE examini si els mandats de la Fiscalia Europea (EPPO) i l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) poden permetre un “processament” en el cas. “Si no és així, caldria ampliar aquests mandats”, ha opinat.