A mirar de capitalitzar les propostes i l’obra de govern

Després de l’acord amb Junts i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès, Esquerra ha governat la Generalitat en els últims tres anys, la meitat dels quals en solitari després que Junts decidís marxar de l’executiu en considerar que havia diluït massa el full de ruta independentista pactat. Ara és precisament l’obra de govern realitzada, a més de l’experiència i la notorietat aconseguides, el principal aval amb què ERC enfoca la campanya del 12-M. Els republicans van iniciar la seva primera legislatura al capdavant del govern des de la II República proposant quatre grans transformacions –democràtica, verda, feminista i social–, i esgrimeixen diverses consecucions en el seu full de serveis: la gratuïtat de l’I2, la política de reindustrialització i el baix nivell d’atur, el reforç dels serveis públics, els avenços del català en el sector audiovisual, la creació de l’energètica pública i les polítiques pioneres d’atenció a les dones en són els principals estendards. És clar que l’oposició també els ha assenyalat, entre d’altres, per la gestió de la sequera, els mals resultats educatius en l’informe PISA i els conflictes oberts amb funcionaris del sector sanitari o darrerament de les presons, amb la qual cosa el suposat avantatge que els dona ser al govern pot ser una arma de doble tall.

En qualsevol cas, com que consideren que la feina feta és bona i està encara a mig fer, els republicans han presentat unes llistes continuistes, nodrides principalment de candidats provinents del món municipal, amb la vicepresidenta Laura Vilagrà com a número 2 i diversos consellers en els primers llocs, i sense grans fitxatges ni incorporacions destacades, més enllà d’una membre de Comunistes, Yasmina Sánchez, en el número 18 per Barcelona com a fruit de l’acord assolit amb la formació. Això sí, consoliden la vocació de cites anteriors de potenciar independents, com va ser en el seu dia l’ara número 9, Ruben Wagensberg, i antics representants d’altres formacions polítiques, com ara els mateixos consellers Carles Campuzano, número 7, i Quim Nadal, que tanca la llista de Girona.

Erigits en representants d’un independentisme “pragmàtic” amb què també esperen captar votants a la frontera amb el PSC i els comuns, els decebedors resultats, tanmateix, en les últimes dues cites electorals i unes enquestes que no els són gaire propícies fan que, en contra del que sol ser habitual, ERC i el president Aragonès –que ja ha dit que no es veu de vicepresident ni de conseller amb ningú altre– hagin estat els qui han proposat un debat electoral amb els altres dos grans candidats el 12-M, Salvador Illa i Carles Puigdemont, per qui temen quedar eclipsats. També probablement per això ERC ha dissenyat una campanya, amb el lema “Al costat de la gent, al costat de Catalunya”, en què ha situat al bell mig les propostes per al conjunt del país, amb què confia marcar l’agenda i alhora marcar distàncies respecta als seus dos grans rivals electorals, a qui acusa, respectivament, de pivotar al voltant d’Espanya i d’una sola figura, la del president a l’exili.

Amb Puigdemont, que ara que es veu de nou al davant és qui amb més insistència reclama la unitat, ja s’hi han enganxat precisament perquè li retreuen que no ha predicat amb l’exemple en els últims tres anys, a més que critiquen que presenta una proposta buida de projectes per al dia a dia del país. Costa ara mateix, amb això, imaginar una reedició del pacte independentista, encara que l’aritmètica el faci possible. Això sí, costa tant o més veure un tripartit, ja que els republicans ja han dit que en cap cas faran president Illa i de fet són als antípodes del PSC en els tres grans eixos en què volen fer pivotar la propera legislatura –reivindicació d’un referèndum pactat, d’un finançament singular que reverteixi el dèficit fiscal i potenciació del català, tres propostes que, amb lleugers matisos, precisament Junts també s’ha fet seves–, i igualment s’han refredat molt les relacions amb els comuns després del seu rebuig al pressupost del 2024, que va precipitar les eleccions i que ha obert ferides que costarà que cicatritzin.