L’aposta pel líder per ser de nou primera força sobiranista

Junts s’ho juga tot novament al lideratge de Carles Puigdemont però, aquest cop, a cara o creu perquè el mateix expresident a l’exili ha avançat que si no és investit es retirarà de la primera línia política. Amb la prevista entrada en vigor de la llei d’amnistia, l’aposta pel lideratge i l’estirada electoral de Puigdemont es reforça en aquesta ocasió per la possibilitat d’un retorn a Catalunya després de set anys a l’exili i, per tant, de tornar a presidir el govern català i tancar el cercle que es va obrir quan va encapçalar la celebració del referèndum de l’1-O. L’horitzó ideal de Junts és guanyar les eleccions al PSC de Salvador Illa i repetir una majoria independentista amb ERC i la CUP, però l’horitzó real és un altre i més pragmàtic. I Puigdemont ja l’ha desvelat implícitament abans de començar oficialment la campanya: superar ERC en escons i accedir a la presidència encara que sigui amb una “majoria simple” de l’independentisme. És a dir, per una banda, “desfer l’empat” –en paraules del mateix Puigdemont–, tot referint-se als actuals 33 escons d’ERC i els 32 de Junts –o als 34 de Junts i 32 d’ERC del 2017–. Puigdemont té un objectiu quan denuncia que aquest empat tècnic ha generat la divisió i ha impedit la unitat independentista i quan es reivindica com el garant de la unitat acusant ERC de no voler-la: aglutinar com el 2017 el vot útil independentista que li va permetre superar de poc ERC a costa també del mal resultat de la CUP.

El relat d’aglutinador es va simbolitzar a Perpinyà amb l’Acord del Vernet, el pacte electoral que integra a Junts+ Puigdemont per Catalunya les organitzacions minoritàries de Demòcrates, Moviment d’Esquerres (MES), Estat Català, Reagrupament, Alternativa Verda, Acció per la República i Joventut Republicana de Lleida. A més, Puigdemont situa de número dos de la llista l’empresària i referent del sector tecnològic de Silicon Valley Anna Navarro, una independent de prestigi per reforçar la imatge de confluència més enllà de la marca Junts, que passa en segon terme en aquesta campanya. Així, com ja va fer Xavier Trias a les eleccions municipals, la imatge reservada als logotips dels partits a les paperetes electorals serà, en el cas de Junts, una fotografia de Carles Puigdemont amb la marca Junts més petita al peu de foto.

El principal obstacle que tindrà la candidatura de Puigdemont per assolir l’objectiu és la pèrdua de vots cap a altres formacions com van fer evident els resultats del PDeCAT el 2021. Els 77.000 vots del PDeCAT no van permetre a aquesta formació entrar al Parlament però van impedir a Junts superar ERC en vots i escons. Ara el PDeCAT no és a l’equació però la diversitat de sigles més o menys independentistes que concorren ara als comicis perjudica sobretot Junts. La marca Alhora l’encapçala qui ha estat eurodiputada de Junts, l’exconsellera Clara Ponsatí. Amb un potencial molt menor, la marca Convergents també aconsegueix presentar-se per Tarragona.

Però sobretot els ultradretans Aliança Catalana i FNC poden fer més forat entre l’electorat de Junts que no pas entre el d’ERC i la CUP. Probablement per això, abans que es convoquessin eleccions, Junts va llançar públicament alguns missatges desacostumats en la formació sobre la problemàtica de la immigració. També per això, Puigdemont ha aclarit en precampanya que no negociarà “mai amb cap formació d’extrema dreta ni d’ultradreta”.

Pel que fa a l’organització i l’agenda de campanya, tots els actes es faran a la Catalunya del Nord, on Puigdemont s’ha traslladat a viure per estar al més a prop possible del Principat i davant el fet que a l’Estat està vigent l’ordre de detenció contra ell per l’1-O.