El vídeo que irrita el president Uribe

“Aquí veiem el militar que dur l’armilla de la Creu Roja Internacional”, deia ahir el locutor del canal colombià RCN. Les imatges gravades per l’exèrcit demostraven els moments previs al rescat, el 2 de juliol, de la francocolombiana Íngrid Betancourt, tres nord-americans i 11 ostatges més en poder de les FARC. Sense cap mirament, la càmera mostrava un dels oficials preparat per iniciar l’operatiu que duia al pit el símbol de l’organització humanitària. Minuts abans, dos suposats periodistes exhibien orgullosos els logotips del canal multiestatal Telesur, amb base a Caracas, i la cadena equatoriana Ecuavisa. Tot formava part de la posada en escena muntada pels militars colombians en l’operació Escac per enganyar els guerrillers, que havien de creure que els helicòpters blancs i vermells que traslladarien els ostatges formaven part d’una missió de pau. El problema és que les lleis internacionals prohibeixen l’ús de l’emblema del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).
Passats uns dies del rescat, Uribe va haver de reconèixer que havien utilitzat el logo de l’organització humanitària. Però, segons la seva versió, tot era “un error” atribuïble a un oficial que “fruit del nerviosisme, en veure la quantitat de guerrillers armats que hi havia al voltant de l’helicòpter [de rescat], va treure un tros de roba amb els símbols del CICR (Creu Roja Internacional) que portava a la butxaca i se’l va col·locar damunt l’armilla. Lamentem que passés això”.

La gravació militar demostra la falsedat d’aquesta explicació. L’oficial no va actuar sota la irracionalitat d’un sobtat atac de pànic, sinó que va pujar a l’avió de rescat amb el logo enganxat. Fins i tot es va fer una fotografia al costat dels seus companys, la mateixa que un militar va intentar vendre a la cadena nord-americana CNN i que va obligar Uribe a demanar disculpes a la Creu Roja.

Ràpid de reflexos, l’executiu colombià va dir ahir que havia sigut enganyat pels militars. En un comunicat curt però contundent, el president Uribe va lamentar la filtració de les imatges al canal RCN i va qualificar de “greu que en les primeres investigacions sobre l’operació no s’hagués dit tota la veritat”. Així, el president Uribe es protegia davant el requeriment d’explicacions de l’organisme amb seu a Suïssa, que al seu moment va acceptar les disculpes del president i va creure la versió de l’“error”.

El vídeo difós per la cadena colombiana mostra que un hangar de la base aèria de Tolemaida, a 120 quilòmetres al sud-oest de Bogotà, va servir de base per als preparatius del rescat. Allà es van pintar els helicòpters MI-17 utilitzats i es van col·locar damunt el fusellatge els logos d’una ONG fictícia que van anomenar Missió Internacional Humanitària.

Una gallina per fer proves
El presentador de la cadena va explicar que “fins i tot es va donar credibilitat a l’ONG creant una pàgina web amb totes les seves dades”. El que no va explicar és que els militars havien copiat sense autorització les dades legals d’una organització amb seu a Barcelona, de nom Global Humanitària. Els preparatius van posar en evidència també els dubtes propis d’un operatiu complex.

El vídeo mostra la manca d’acord sobre com immobilitzar els dos guerrillers que havien de pujar a l’helicòpter. Entre les esbufegades dels soldats, finalment van decidir no utilitzar gas paralitzant i, fins i tot, una gallina va servir per triar la pistola elèctrica que va ser utilitzada en l’operatiu.

Els editors del canal RCN van decidir, a més, que el vídeo havia d’arribar al clímax amb l’enlairament de les aeronaus cap a l’aventura. I per això van triar la música de la pel·lícula Apocalypse now, de Francis Ford Coppola, però sense vietnamites a la vista.