Pistes independents: la clau

L’estiu del 2021, l’aero­port del Prat va ser pro­ta­go­nista de l’agenda infor­ma­tiva. El Docu­ment d’Orde­nació i Regu­lació Aero­portuària (DORA) 2022-2026 reco­llia l’ampli­ació de la ter­cera pista, la més curta de les que trans­cor­ren paral·leles al mar. Aquesta pista, que es va obrir al trànsit aeri el 2004, està tan encai­xo­nada entre dues reser­ves natu­rals que allar­gar-la 500 metres cap a l’est afec­ta­ria la lla­cuna de la Ricarda. El DORA havia de ser apro­vat a finals de setem­bre i, poques set­ma­nes abans que això passés, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, va exi­gir a Aena que rec­ti­fiqués el pla per evi­tar mal­me­tre l’espai pro­te­git de la Ricarda, tot i haver acor­dat a l’agost amb l’Estat l’ampli­ació. La reacció del govern esta­tal va ser ful­mi­nant: va deci­dir sus­pen­dre la inversió de 1.700 mili­ons d’euros al Prat i eli­mi­nar l’ampli­ació del pla quin­quen­nal. La lla­vors minis­tra de Trans­ports i exal­cal­dessa de Gavà, la soci­a­lista Raquel Sánchez, exi­gia un suport “sense fis­su­res” de la Gene­ra­li­tat per fer la inversió milionària amb l’objec­tiu de con­ver­tir el Prat en un hub inter­con­ti­nen­tal. El govern, for­mat lla­vors per Junts i ERC, va acu­sar l’Estat de des­lle­ial­tat per no haver com­plert l’acord.

Han pas­sat tres anys i l’ampli­ació de l’aero­port no ha sor­tit mai de l’agenda política. Amb més o menys inten­si­tat, ha estat pre­sent en nego­ci­a­ci­ons polítiques, com la dels pres­su­pos­tos, i en tota mena de debats. En bona part perquè els sec­tors més pro­clius a l’ampli­ació, com l’empre­sa­rial, han insis­tit en la neces­si­tat d’ampliar l’aero­port per faci­li­tar l’aug­ment de vols transoceànics que per­me­tin la con­nexió amb Àsia i la costa oest d’Amèrica.

Actu­al­ment, l’aero­port opera amb pis­tes segre­ga­des: cada pista com­pleix una funció. La més curta ser­veix majo­ritària­ment perquè les aero­naus s’enlai­rin, ja que de seguida poden virar cap al mar i evi­ten sobre­vo­lar a baixa altura els bar­ris marítims de Gavà i Cas­tell­de­fels. La pista llarga s’usa per als ater­rat­ges, venint des de la Zona Franca. Aquesta con­fi­gu­ració es va adop­tar el 2006, després de veure que el dis­po­si­tiu ini­cial, el que es va posar en marxa el 2004 amb la inau­gu­ració de la ter­cera pista, va resul­tar letal per a la vida quo­ti­di­ana de Gavà Mar i dels tres bar­ris cos­ta­ners de Cas­tell­de­fels. L’aero­port ope­rava lla­vors amb pis­tes inde­pen­dents: la llarga i la curta s’usa­ven indis­tin­ta­ment per als ater­rat­ges i els enlai­ra­ments, fet que no per­me­tia el gir al mar i moti­vava vols molt bai­xos sobre els habi­tat­ges. Els veïns denun­ci­a­ven sorolls que arri­ba­ven als 85 deci­bels i que feien impos­si­bles coses tan habi­tu­als com man­te­nir una con­versa telefònica o veure la tele­visió. Les pro­tes­tes van ser con­tun­dents per part de les asso­ci­a­ci­ons veïnals de Gavà Mar i de la platja de Cas­tell­de­fels, a les quals es van afe­gir els dos ajun­ta­ments.

La tran­quil·litat va arri­bar amb la con­fi­gu­ració de pis­tes segre­ga­des, tot i que les con­di­ci­ons mete­o­rològiques no sem­pre per­me­ten el gir al mar i l’ater­ratge per la Zona Franca. Per aquest motiu, a Gavà i a Cas­tell­de­fels es posen en peu de guerra quan sen­ten a par­lar de pis­tes inde­pen­dents. Que és el que ha pas­sat aquest mateix abril amb l’última pro­posta per inten­tar ampliar la capa­ci­tat de l’aero­port sense tocar la lla­cuna de la Ricarda. El govern de la Gene­ra­li­tat –és a dir, ERC– ha plan­te­jat, i apro­vat, una pro­posta per ampliar les con­ne­xi­ons inter­na­ci­o­nals que implica que l’aero­port operi amb pis­tes inde­pen­dents els mesos de juliol i agost entre les deu del matí i les dues de la tarda, quan, segons el govern, hi ha més demanda de vols de llarg radi i “con­di­ci­ons atmosfèriques més adver­ses” –un dels pro­ble­mes adduïts ha estat que els avi­ons més pesants, aquells que fan els vols més llargs, no es poden enlai­rar per la ter­cera pista a causa de la seva lon­gi­tud–. Una “moder­nit­zació” de l’aero­port, segons els repu­bli­cans, que anirà de bra­cet amb l’incre­ment de l’acti­vi­tat a Reus i Girona i que “mini­mit­zarà l’impacte sobre l’entorn” del Prat. I, cons­ci­ent de l’impacte sonor sobre l’entorn, el govern pro­posa que Aena inso­no­ritzi els habi­tat­ges que han de supor­tar sorolls per sobre dels 55 deci­bels. I, fins i tot, que els com­pri. Una pro­posta que ha rebut els epítets més vari­ats: “des­propòsit” i “sur­re­a­lista” per a l’alcal­dessa de Gavà, Gemma Badia; “des­lle­ial cap al ter­ri­tori”, segons el seu homòleg a Cas­tell­de­fels, Manu Reyes, i “un model que ser­vi­ria per atreure més turis­tes i no pas més negoci”, segons l’alcalde del Prat, Lluís Mijo­ler.

Aquesta, però, no ha estat l’única pro­posta que s’ha posat sobre la taula els dar­rers tres anys. La patro­nal Foment del Tre­ball ha plan­te­jat l’allar­ga­ment de la ter­cera pista per sobre de la Ricarda amb una pas­sa­rel·la amb pilo­nes per sobre de l’espai pro­te­git. També ha apa­re­gut un pro­jecte, impul­sat, entre d’altres, per l’engi­nyer Joa­quim Coe­llo, per cons­truir una pista de 3.500 metres –la mateixa lon­gi­tud que la pista llarga– sobre el mar i a 1.500 metres de la costa, amb l’objec­tiu d’incre­men­tar els vols de llarga distància sense l’impacte acústic als bar­ris marítims.

Es dona la cir­cumstància que alguns d’aquests alcal­des van a les can­di­da­tu­res de les elec­ci­ons del 12-M en llocs des­ta­cats. És el cas de Reyes, número 2 del PP, i de Mijo­ler, també número 2 de Comuns Sumar. Els comuns han estat des del prin­cipi ali­ne­ats amb l’opo­sició a l’ampli­ació de l’aero­port. En el mateix web del par­tit es des­taca que “Mijo­ler ha lide­rat la posició unànime de la ciu­tat con­tra l’ampli­ació de l’aero­port i en defensa del ter­ri­tori”. Des­taca el fet que Mijo­ler no apa­rei­xia en la llista que el par­tit va pre­sen­tar a les elec­ci­ons al Par­la­ment el 2021.

Pel que fa als popu­lars, en la seva pro­posta elec­to­ral afir­men que tre­ba­lla­ran “per recu­pe­rar la con­nec­ti­vi­tat de l’aero­port del Prat”, tot i que l’alcalde de Cas­tell­de­fels fa una afer­ris­sada defensa del dret al des­cans dels veïns: es nega a la con­fi­gu­ració de pis­tes inde­pen­dents perquè con­si­dera que aquesta opció “sacri­fi­carà la salut de les per­so­nes” per l’impacte acústic que repre­sen­tarà. Una altra veïna de Cas­tell­de­fels que es pre­senta a les elec­ci­ons al Par­la­ment, en aquest cas en el número 4 de la llista dels soci­a­lis­tes, és Est­her Niubó, actual por­ta­veu del PSC a l’Ajun­ta­ment. Tal com fa el seu par­tit, Niubó defensa la neces­si­tat de fer del Prat un hub inter­na­ci­o­nal per gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat. En una entre­vista a aquest diari el gener pas­sat, mati­sava que l’ampli­ació de la capa­ci­tat de l’aero­port “no es pot fer en detri­ment del benes­tar de la ciu­ta­da­nia. No podem accep­tar sobre­vols que gene­rin angoixa”.