“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Sánchez ha demos­trat, un cop més, una manera anòmala de fer política. S’ha inten­tat vic­ti­mit­zar públi­ca­ment amb un dis­curs popu­lista al qual ens té acos­tu­mats, asse­nya­lant la premsa i qüesti­o­nant les actu­a­ci­ons judi­ci­als. Les veri­ta­bles vícti­mes a Cata­lu­nya són aque­lles que van patir en pròpia pell un cop a la democràcia per­pe­trat per uns líders sepa­ra­tis­tes que Sánchez ha amnis­tiat.

Cap de les elec­ci­ons ante­ri­ors és com­pa­ra­ble a unes cata­la­nes per a Ciu­ta­dans.L’espai elec­to­ral català és total­ment dife­rent del de la resta d’Espa­nya o altres auto­no­mies. Aquí és on vam néixer i el con­text actual és una opor­tu­ni­tat boníssima perquè demos­trem que som un par­tit amb arre­la­ment a Cata­lu­nya. No tinc cap dubte que serà així, diguin el que diguin les enques­tes, perquè al final hi haurà més movi­ment de vot que en les dar­re­res elec­ci­ons, que es van fer en pandèmia i la par­ti­ci­pació va ser del 50%. I quan vam gua­nyar les del 2017 va ser de més del 80% i després va bai­xar 30 punts. I allà ens vam dei­xar un elec­to­rat que no va anar ni al PP ni al PSC. Estic con­vençut que les enques­tes, mol­tes de les quals medi­a­tit­za­des, no l’encer­ta­ran.

No, perquè el PP ens exi­gia la dis­so­lució i la inte­gració a les seves llis­tes. I, com és lògic, nosal­tres no vam néixer el 2006 per inte­grar-nos ni al PP ni a cap altre par­tit. I, de fet, ara té més sen­tit que mai que hi siguem pre­sents al marge d’un PP que, amb Feijóo, intenta fer acos­ta­ments al món inde­pen­den­tista i al mateix Puig­de­mont, de qui va dir que era un polític res­pec­ta­ble. També cal recor­dar que va tri­gar 24 hores a exa­mi­nar l’amnis­tia. De fet, no ha vol­gut triar un can­di­dat que fos incòmode per a Puig­de­mont. O sigui, que per a nosal­tres hi ha la traïció a l’elec­to­rat que fa Sánchez amnis­ti­ant un món sepa­ra­tista que no ha dema­nat perdó ni s’ha dis­cul­pat, sinó que diu que ho tor­narà a fer, i, per l’altre, hi ha un Feijóo que està mirant si hi ha un forat i dei­xen de donar suport a Sánchez per donar-l’hi a ell. I, en aquest esce­nari, tot­hom sap que a Ciu­ta­dans esta­rem on hem estat sem­pre. No pac­ta­rem amb el sepa­ra­tisme a canvi de cadi­res. I això era el que moles­tava el PP. No volen que Cs denunciï el que ells poden arri­bar a fer. Perquè nosal­tres diem: ni tri­par­tit, ni Majes­tic ni els pac­tes que Aznar va fer amb Pujol per des­ca­val­car Vidal-Qua­dras. I aquí el que vol fer el PP amb Ale­jan­dro Fernández és una mica el que van fer amb Vidal-Qua­dras, que és dir: “Tu em vas bé per a aques­tes elec­ci­ons”, però quan cal­gui can­viar de front posa­rem el segon que han posat a la llista i que no sigui incòmode per a Puig­de­mont.

Segu­ra­ment el secre­tari gene­ral jut­java el paper de Ciu­ta­dans amb una men­ta­li­tat més influïda pel que podia ser una inte­gració a les euro­pees que pel que era pos­si­ble fer a Cata­lu­nya. Segu­ra­ment estava por­tat per un procés de nego­ci­ació per a una llista en les euro­pees en què sí que podia tenir un sen­tit unir els libe­rals i els con­ser­va­dors en unes elec­ci­ons en què, després, els mem­bres de la llista libe­rals s’inte­gra­ven al grup libe­ral del Par­la­ment Euro­peu i els popu­lars, al popu­lar. Això era pos­si­ble fer-ho. Però, és clar, a Cata­lu­nya això no es podia fer de la mateixa manera. Si t’inte­gres a la llista d’un altre par­tit, assu­mei­xes el seu pro­grama i això no és pos­si­ble aquí. Nosal­tres hem estat molt crítics amb el PP. No tenim escàndols de cor­rupció, i som lle­ials als cata­lans sense depen­dre de si el nos­tre líder naci­o­nal vol ocu­par o no La Mon­cloa.

Fixi’s que vostè m’ha citat dos exem­ples. Un és el d’una per­sona que es va inte­grar al PP, i l’altre ha dei­xat la política. I molts altres també han fet aquest últim pas a Ciu­ta­dans en deter­mi­na­des cir­cumstàncies perquè això és la nor­ma­li­tat quan som un par­tit de pro­fes­si­o­nals inde­pen­dents, i no de pro­fes­si­o­nals de la política. Cadascú de nosal­tres té la seva ocu­pació i les seves vides al marge de la política. Això ho hem dit molts cops, per exem­ple, Albert Rivera va dimi­tir com a pre­si­dent el 2019 per incor­po­rar-se a una empresa. I el mateix es pot dir d’Inés Arri­ma­das. A nosal­tres ens agrada dir que tu et com­pro­mets política­ment una part de la vida, però cen­trar la teva vida per depen­dre només de la política. I això ens dife­ren­cia molt del PSC, el PP i en gene­ral els par­tits sistèmics a Cata­lu­nya. Som gent que vam venir a la política per resol­dre coses, no per viure’m.

L’elec­to­rat al qual apel·la Ciu­ta­dans és aque­lla part del Par­tit Soci­a­lista repre­sen­tada per Felipe González, Alfonso Guerra i Rodríguez Ibarra, i que ha cri­ti­cat de manera molt ferma una amnis­tia que es deia que era incons­ti­tu­ci­o­nal i que al final s’ha apro­vat per set vots. I aquí hi ha un bon 40% de vot soci­a­lista. També apel·lem a un vot dece­but amb Vox, que no vol el PP o el ara mateix està en l’abs­tenció. Volem recu­pe­rar la gent que ja vam tenir i que se’n va anar.I aquesta duresa a què al·ludeix del car­tell no crec que en rea­li­tat ho sigui tant, sinó que expressa un estat d’opinió a Cata­lu­nya. A vega­des des de l’inde­pen­den­tisme, com que és la veri­tat ofi­cial, es diu que és duresa allò que diem els par­tits que repre­sen­tem els no inde­pen­den­tis­tes. Quan tu dius deten­los, estàs dient que s’ha d’atu­rar Sánchez, que ha pac­tat una amnis­tia amb qui no ha dema­nat perdó, no s’ha pene­dit i diu que ho tor­narà a fer. I per set vots. I també diem deten­ga­mos Puig­de­mont perquè, ja sé que sona dur, però jo era al Par­la­ment el 2017 i aquest senyor va fer un cop a la democràcia, no se n’ha pene­dit i ha menys­tin­gut més de la mei­tat de Cata­lu­nya, a qui ha trac­tat com ciu­ta­dans de segona. I per aque­lles dates hi havia gent que plo­rava perquè se sen­tien mal­trac­ta­des pel pre­si­dent de la seva Gene­ra­li­tat, perquè hi havia senyors i senyo­res, que a lo millor por­ten 50 anys vivint a Cata­lu­nya, que han tin­gut fills i nets cata­lans, i que sen­tien que un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat els volia expul­sar, que no els tenia en compte perquè els con­si­de­rava ciu­ta­dans de segona. I això causa uns cis­mes i uns esquinçaments en la soci­e­tat que no es poden igno­rar. Quan dius deten­ga­mos a Puig­de­mont, clar que hi ha molta gent que pensa que Puig­de­mont és l’artífex d’unes polítiques que con­si­de­ren a bona part de la ciu­ta­da­nia cata­lana com a ciu­ta­dans de segona. I clar que és legítim que els repre­sen­tants polítics dema­nem que això no sigui així. Quan veiem polítiques popu­lis­tes o ultra­na­ci­o­na­lis­tes a altres països, els cata­lans les sabem veure millor que quan les tenim a casa. I quan tu tens els teus pro­pis líders, als que pot­ser has votat, fent coses que no són de rebut, pot­ser veus més clar quan les fa Donald Trump, Orban a Hungría o a Le Pen, i tu no ets capaç de veure a casa el que tens, un polític que divi­deix i que, a més, ens empo­breixi com a soci­e­tat.

Des del moment en què Puig­de­mont va fugir, hi ha hagut gent jut­jada, con­dem­nada i que ha entrat a la presó. És cert que hi ha la pre­sumpció d’innocència, però també ho és que Puig­de­mont lide­rava el govern impli­cat en una mani­o­bra il·legal, amb mal­ver­sació de diners públic i una sedició. I ell era el líder de tot això. Si aquells que en depe­nien han estat con­dem­nats, el que molts dema­nem és que ara ell sigui jut­jat i pre­su­mi­ble­ment serà con­dem­nat, perquè mai ha negat ser el líder del que va pas­sar a Cata­lu­nya i que en cap cas és política, sinó delicte. Perquè la política és ser inde­pen­den­tista, voler la inde­pendència de Cata­lu­nya i pro­cu­rar per tots els mit­jans, fins i tot per la política digue-m’hi tensa o bronca, però no tras­pas­sant els límits legals, que és el que impu­tem i no per­do­nem, per dir-ho així, a Puig­de­mont.

No és això. Jus­ta­ment per garan­tir la concòrdia, el que fa un par­tit libe­ral és advo­car per la igual­tat entre ciu­ta­dans i la vigència de la llei i l’estat de dret. I això garan­teix que el poderós no abusa del feble. Perquè quan gent pode­rosa que belluga 43.000 mili­ons de diner públic i cobra 150.000 euros a l’any diu que li importa un rave més de la mei­tat de Cata­lu­nya, perquè ells són els cata­lans de veri­tat o els de vuit cognoms cata­lans, i els que no pen­sem igual que ells som boti­flers i no merei­xem deci­dir sobre el futur de Cata­lu­nya, lla­vors aquí tenim un pro­blema. I com a libe­ral, jo vull que l’Estat em defensi de l’abús d’un senyor, que s’apro­fita de les seves prer­ro­ga­ti­ves com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per can­viar-nos, a la brava, el marc legis­la­tiu. I les lleis de des­con­nexió de Puig­de­mont dona­ven tots els poders a un pre­si­dent amb suport, només, del 51% del Par­la­ment. Aques­tes majo­ries reforçades que hi ha a les democràcies per con­tro­lar el poder d’un líder amb tendències tota­litàries, no exis­tien a la república de Puig­de­mont.Soc libe­ral i crec que les soci­e­tats lliu­res ens hem de defen­sar de les temp­ta­ci­ons popu­lis­tes i tota­litàries com les del senyor Puig­de­mont. Si fos un ultra­na­ci­o­na­lista d’una altra part del món, pot­ser li veuríem els defec­tes amb més faci­li­tat.

La ide­o­lo­gia no és pro­blema i, a més, en una democràcia tots tenim el deure d’enten­dre que els altres pen­sen dife­rent, i ja està. El que no pot ser és que una mino­ria, gai­rebé una oli­gar­quia ter­ri­to­rial, faci el que vul­gui d’un país i se salti la llei. Perquè en el moment que et sal­tes la llei, allò és il·legal. Jo mai em fica­ria amb el que pensa un altre, perquè fer-ho seria ficar-me amb el que pen­sen fami­li­ars, amics o com­panys de feina que tin­guin una ide­o­lo­gia dife­rent. I ho has de res­pec­tar

Si Illa, per ser pre­si­dent, demana el suport dels par­tits sepa­ra­tis­tes, nosal­tres no li dona­rem mai suport. I sinó és així, depèn del que Illa vul­gui fer. Perquè si pro­met que no indul­tarà i després indulta, o que no donarà suport a una amnis­tia i després ho fa, o asse­gura que no hi haurà referèndum però resulta que, després, pot­ser el PSOE el con­ce­deix, jo no puc donar suport que diu unes coses i, després, en fa unes altres.

Totes les enques­tes es basen en unes par­ti­ci­pa­ci­ons més aviat bai­xes. I a Cata­lu­nya hem de cri­dar a la mobi­lit­zació del cons­ti­tu­ci­o­na­lisme. Estem en una època de des­a­fecció de la política, i és cert que hem comès errors i que els hem pagat a les urnes, i que hem dece­but alguna gent, encara que sem­pre hàgim estat un par­tit con­seqüent que mai ha traït als seus prin­ci­pis. A vega­des, els nos­tres errors han estat fer allò que deiem que anàvem a fer i que no ha estat ade­qua­da­ment expli­cat o entès. I nosal­tres sabem bona part de l’elec­to­rat soci­a­lista ens va estar votant a nosal­tres. Durant dues legis­la­tu­res, nosal­tres teníem molts més dipu­tats que el PSC o no diguem el PP, que es va arri­bar a que­dar gai­rebé als ossos. Un par­tit de cen­tre com el nos­tre en els mals moments perd vot per dreta i esquerra, i ens els bons els hi treus i engrei­xes la borsa del cen­tre. Però els votants més de Ciu­ta­dans són molt lle­ials als seus prin­ci­pis i a tot allò que repre­sen­tem de neteja i rege­ne­ració de la política, reno­vació, no pro­fes­si­o­na­lit­zació i fer­mesa con­tra el sepa­ra­tisme. I si que crec que hi ha uns votants soci­a­lis­tes que, sen­tint-se traïts, tor­na­ran a Ciu­ta­dans i altres que no n’aca­ben d’estar segurs del PP, també ho faran. Les enques­tes són pro­ducte de coses i moments molt con­crets. Són fotos d’un ins­tant que després s’inter­pre­ten o cui­nen cap a un cantó o l’altre, depèn de qui ho faci. Però par­lem amb molta gent i notem el seu suport, i sabem que som una opció per a ells.

Encapçalo una llista on als pri­mers llocs tenim gent experta, gent de l’eco­no­mia, dels ser­veis soci­als, del col·lec­tiu LGTBI, gent jove del món de l’empresa, empre­ne­dors.Estic con­vençut que la llista és atrac­tiva i molts entra­rem. I i si podem gover­nar doncs molt bé però sinó, des de l’opo­sició, també es poden con­di­ci­o­nar polítiques. Els votants saben que no els trai­rem.

Sí, ho pot dir. Ens podríem haver venut i inte­grat al PP i haver sal­vat, per dir-ho així, uns anys més dedi­cant-nos a la política, però no: els que estem a Ciu­ta­dans hi estem pels valors. I a mi això m’apas­si­ona, i em sento orgullós d’exer­cir dig­na­ment la política perquè ho faig per idees i valors. I son els de Ciu­ta­dans i no els de cap altre par­tit.

Impos­si­ble! No em veurà mai ni a Vox, ni a Junts ni amb l’alcal­dessa de Ripoll.