Política

Comprar per abaixar lloguers

Els partits proposen incrementar l’habitatge públic com a mecanisme per fer assequible l’arrendament

Junts+ defensa la col·laboració publicoprivada per construir pisos i ERC elogia les polítiques executades

Les ocupacions, ja sigui per tenir un sostre o per lucrar-se i cometre delictes, amoïnen les candidatures

L’habitatge és un dels maldecaps de molts residents a les comarques gironines. L’increment del preu ha obligat la Generalitat de Catalunya a limitar els preus dels lloguers amb un índex general que s’aplica des de fa un mes i mig a 140 municipis catalans, una trentena de les comarques gironines. L’Estat ha validat l’índex. L’habitatge és, segons el parer d’ERC, un “dels principals drames del país”.

ERC, encapçalada per la delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, defensa la limitació del preu del lloguer, “que ja està en marxa” i que ajuda a “revertir excessos que s’han comès” i ajudar “les famílies i els joves del país”. Junts+ Puigdemont per Catalunya, en canvi, és més caut. La formació que encapçala el diputat garrotxí Salvador Vergés afirma que “cal analitzar” l’impacte de les “recents mesures sobre el parc d’habitatges”. De fet, un seminari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, del 9 d’abril, exposava que les fiances havien caigut en l’anterior període de la limitació dels preus de lloguer el 2022, vigent fins que el Tribunal Constitucional va tombar el límit fixat.

“Centrar-se exclusivament en les zones tensionades és un error”, assenyala la CUP, que considera que l’accés a una llar s’ha de fer “assequible” abaixant el mateix límit. “La regulació del lloguer és un pedaç”, destaca la formació que encapçala per segon cop Dani Cornellà. Un recent decret llei de la Generalitat regula, fins i tot, el lloguer d’habitacions i el lloguer de temporada. La CUP vol “recuperar”, a més, el rescat bancari de més de 60.000 milions concedits als bancs o bé que posin a disposició d’una borsa de lloguer social pública “els pisos que s’han quedat”.

“La ideologia de la CUP”

El PSC, que lidera de nou Sílvia Paneque, lamenta que ERC vegi les coses de “manera maniquea”. Afirma que els republicans han aplicat “el broc gros” a l’hora de delimitar les zones tensionades, que no han fet polítiques efectives en habitatge de lloguer social i que es deixen influir per “la ideologia de la CUP”. Els socialistes recorden que els habitatges d’ús turístic (HUT) són un incentiu en pobles gironins des de fa dècades i que, en canvi, a Girona creen “problemes evidents”.

Pel PP, la delimitació de zones tensionades és la constatació d’un fracàs, “de mala gestió dels successius governs”. Entre el 2014 i el 2020 –diuen– només es van construir 50.000 habitatges públics i el dèficit és de 172.000 habitatges. El partit encapçalat pel regidor gironí Jaume Veray reduirà “les traves administratives i burocràtiques”. A la demarcació es van construir 199 habitatges de protecció oficial, una xifra que consideren irrisòria.

Els Comuns Sumar, ara amb Eloi Badia de candidat, proposa sancions per infringir la llei estatal d’habitatge i la llei catalana pel dret a l’habitatge, i l’obligació de recollir en el contracte i en l’anunci “tant el preu de l’índex de referència com el de l’anterior contracte”. Antic regidor amb Ada Colau a Barcelona i actual diputat al Congrés, Badia proposa un cos d’inspecció i que hi hagi “mecanismes de cofinançament i corresponsabilitat amb inversos privats” per construir habitatge públic –la CUP també creu que cal augmentar el parc públic–. Junts+ assenyala que cal ampliar el parc, “de compra i de lloguer”, des de més d’un front. “I això no ho pot fer l’administració per si sola”, diu Junts+, partidari d’“impulsar la col·laboració publicoprivada amb convenis que involucrin el sector privat”.

La formació que encapçala Badia exigeix una “garantia de reallotjament en els desnonaments de persones en situacions de vulnerabilitat” i que no s’enviïn les unitats especials dels Mossos d’Esquadra a desnonar “famílies vulnerables”. La CUP no avala que famílies vulnerables siguin desnonades quan el titular és un banc o fons voltor i té l’habitatge buit i vol que tinguin lloguer garantit.

El PP proposa ampliar el fons social d’habitatge per atendre persones “afectades de desnonament o catàstrofe”. En els desnonaments, Junts+ demana més comunicació entre departaments i una “resposta ràpida”. ERC critica l’“especulació” en habitatge i proposa que l’Estat modifiqui la llei d’enjudiciament civil per donar més garanties al llogater o a l’amo.

Amb dades de l’agost del 2023, el PP afirma que el 40% de les ocupacions de l’Estat tenen lloc a Catalunya, i esmenta els casos de municipis com ara Girona, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Empuriabrava (Castelló d’Empúries). Avança “un pla de xoc” contra l’ocupació il·legal i avala la reforma del seu partit en l’àmbit de l’Estat per “facilitar el desallotjament dels ocupes en 24 hores i impedir l’empadronament als habitatges ocupats”. ERC veu necessaris “jutjats especialitzats en ocupació” en les demarcacions més afectades i admet que la problemàtica està “encallada” en l’àmbit de la justícia. El PSC lloa el model de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), amb coordinació de policia, càrrecs electes i autoritats judicials.

1,7
per cent
d’habitatge social hi ha a Catalunya. A Europa un 10%, afirma el PSC.
30
per cent
“efectiu” d’habitatge públic hauria de tenir qualsevol promoció privada, reivindiquen els Comuns Sumar.
725,81
euros
era el preu de lloguer de mitjana a Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro i Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, i Palamós en l’últim trimestre del 2023, segons dades de la Cambra de la Propietat Urbana, que té en compte les dades de la Generalitat a partir dels contractes registrats. A Girona, era de 722,66 euros; a Olot, 583,53, i a Figueres, 577,90.

Els pisos de l’Incasòl venuts i el “traspàs” dels pisos de la Sareb

Les propostes en habitatge deixen entreveure les friccions entre ERC i Junts, antics socis al govern de la Generalitat. Els republicans consideren que finalment han posat les “eines necessàries” per afrontar la problemàtica, “després d’anys sense polítiques d’habitatge o confiant en l’autoregulació del mercat”. ERC, encapçalada per la delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, destaca que el sector públic “s’ha descapitalitzat” perquè els pisos que havia fet l’ens públic Institut Català del Sòl (Incasòl) “s’han venut”. ERC recorda que han aprovat el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge, que posarà a disposició “10.000 pisos de lloguer social”.

Junts+ recorda que és inconcebible que ara hi hagi 3.000 habitatges “en el nostre territori en mans de la Sareb [Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària] mentre tenim aquesta necessitat d’habitatge en el nostre territori”. Junts+ considera que aquests pisos han de ser “traspassats urgentment al govern de la Generalitat de Catalunya”. La formació es compromet a incrementar en 1.500 habitatges a l’any el parc públic de protecció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.