Brasil
Bolsonaro s’enreda en la justícia
L’expresident del Brasil afronta càrrecs per colpisme per l’assalt a la seu dels poders de l’Estat a Brasília el gener del 2023
Tot i estar inhabilitat per ser candidat fins al 2030, l’ultradretà no abandona la política activa, amb les municipals de l’octubre en l’horitzó
L’expresident del Brasil Jair Bolsonaro no es rendeix. Està inhabilitat per la justícia per ser candidat fins al 2030, li han retirat el passaport perquè no surti del país i, probablement, és qüestió de temps que acabi a la presó per colpista. No obstant això, no abandona la política.
Fa dues setmanes, va iniciar una sèrie de mítings amb la mirada posada en les municipals d’octubre. En cada acte ha aplegat desenes de milers de persones, davant les quals s’exhibeix com a víctima d’una persecució política. No li costa convèncer-ne els seus seguidors, que només esperen una ordre de presó per encimbellar-lo com un màrtir. Bolsonaro ha incorporat a la seva estratègia de poder la seva dona, Michelle, una evangèlica fanàtica que guanya cada vegada més protagonisme a mesura que creixen els problemes judicials del seu marit.
Michelle Bolsonaro fa una crida a desenvolupar “una política femenina, no feminista”. I és també un ariet amb què l’expresident pretén recuperar el lloc que, considera, li correspon a la història: un pròcer de la llibertat individual i el liberalisme econòmic, només comparable a Donald Trump o, més recentment, al magnat Elon Musk.
Bolsonaro no ho té fàcil als tribunals. La llista d’investigacions que afronta és ben variada: des de falsificar el seu certificat de vacunació contra la covid-19 i quedar-se amb unes joies que va rebre com a regal oficial, fins a planificar un cop d’estat per impedir la investidura com a president del seu successor, Luiz Inácio Lula da Silva.
Aquesta última és, sens dubte, la més greu, amb una pena prevista de més de 20 anys de presó. Els tribunals volen saber qui hi havia darrere de l’assalt per part dels seguidors de Bolsonaro a les tres seus de l’Estat a Brasília el 8 de gener del 2023. Els manifestants van intentar forçar l’exèrcit perquè deposés Lula da Silva, en el càrrec des del primer dia de l’any. La revolta va acabar en fracàs a causa de la falta de suport a les casernes, però va ser, de lluny, la jornada més dramàtica al Brasil des del final de la dictadura, el 1985. Els jutges estan convençuts que Bolsonaro era darrere del cop.
Fa deu dies, la premsa brasilera va accedir als testimonis judicials dels caps de l’exèrcit, la força aèria i la marina en temps de Bolsonaro. Tots van coincidir que l’1 de novembre del 2022, l’endemà de la victòria electoral de Lula da Silva, el president els va citar a la residència oficial per proposar-los un pla per evitar l’entrada en funcions del nou govern.
La idea era declarar un presumpte estat de commoció nacional, al·legant que, amb el nou president d’esquerres, corria perill la democràcia. Els investigadors van difondre missatges i àudios de WhatsApp, vídeos i esborranys de decret que involucren en la trama colpista Bolsonaro, quatre generals a la reserva, un almirall i una vintena de soldats i assessors civils.
L’ombra d’Orbán
Si el pla no va prosperar, va ser per l’oposició dels caps de l’exèrcit i la força aèria, que, des d’un primer moment, van advertir el president que no avalarien una ruptura constitucional. Només la marina es va posar a disposició del candidat derrotat.
El 30 de desembre, Bolsonaro va pujar a un avió i es va dirigir als Estats Units, on va viure durant dos mesos a la casa d’un amic a Florida. Lula da Silva va prendre possessió, finalment, l’1 de gener i, una setmana després, es va produir l’assalt a les seus dels poders executiu, legislatiu i judicial. Per aquests fets, hi ha desenes de detinguts, tots ciutadans corrents que es van afegir als avalots, però cap polític o militar d’alt rang que hagués oficiat com a organitzador o finançador. Bolsonaro ha demanat una amnistia per als detinguts, ja que els considera responsables de mers actes de “vandalisme”. Però el setge judicial s’estreny al seu voltant. El diari The New York Times va revelar el 25 de març passat que Bolsonaro es va refugiar durant 48 hores a l’ambaixada d’Hongria a Brasília, quatre dies després que li retiressin el passaport, al febrer. Els portaveus de l’expresident van negar que es tractés d’un intent de fugida sota la protecció del seu amic, el primer ministre ultradretà Viktor Orbán.
La causa segueix el seu curs mentre Bolsonaro, un exmilitar expulsat del cos per desacatament, fa política. Al febrer va proclamar la seva innocència davant de 180.000 persones a São Paulo; la setmana passada va repetir l’escena a Rio de Janeiro, el seu gran bastió electoral, tot i que la convocatòria ja s’havia reduït a poc més de 30.000 participants.
Prova de foc a l’octubre
La seva estratègia és clara: afirmar que els jutges el persegueixen amb l’anuència de Lula da Silva per evitar que pugui tornar al poder. Exhibeix, mentrestant, la seva esposa Michelle com la successora natural del seu llegat polític. Michelle Bolsonaro és una excel·lent oradora, amb un discurs ultracatòlic que cala entre els sectors que segueixen l’expresident del Brasil amb més fanatisme.
Les eleccions municipals de l’octubre seran la prova de foc del bolsonarisme, que mesurarà forces amb el Partit dels Treballadors de Lula da Silva. No només hi ha en joc els noms de més de 5.000 alcaldes, sinó el retorn polític d’un líder que buscarà en els vots una capa protectora contra les amenaces de presó.