Protesta contra la restricció del dret de manifestació de la Junta electoral

Tres-centes persones han desafiat aquesta tarda la prohibició de la Junta electoral a la celebració d’un acte de memòria i s’han concentrat davant el número 43 de Via Laeitana responent a una convocatòria de protesta feta per la Comissió de la dignitat. Aquest dimarts s’havia de celebrar una nova concentració per denunciar les tortures comeses a la Prefectura superior la policia espanyola a Barcelona i demanar la seva conversió en centre de memòria, però la Junta electoral la va prohibir al·legant que interferia en la campanya de les eleccions catalanes.

Davant la prohibició, la Comissió de la Dignitat va convocar ahir una nova acció, en aquest cas per protestar per la prohibició, i és la que s’ha acabat portant a terme amb una elevada presència de ciutadans. L’advocada Pilar Rebaque, una de les organitzadores, ha fet un breu parlament on ha citat la poetessa Montserrat Abelló per manifestar la seva determinació a mantenir ferma la prtoesta. “Com he nascut tan trepitjada, he sortit bel”, ha dit.

A l’acte hi ha intervingut Elisenda Romeu, en nom de l’ANC, que ha avisat que resolucions com les de la Junta electoral “no ens taparan la boca, no ho consentirem, no callarem”. Al seu torn, Carles Vallejo, president de l’associació de presos del Franquisme, ha advertit de “la pèrdua de qualitat democràtica” que pateix el país, i com exemple ha posat la resolució d’avui del Tribunal Suprem que ha anul·lat el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de memòria democràtica.

A la concentració, més nombrosa avui que altres dimarts, hi han estat presents l’activista i membre de la junta d’Òmnium, David Fernández, o el regidor de Trias per Barcelona, Joan Rodríguez, o l’autora del llibre Torturades, Gemma Pasqual, que s’ha desplaçat des de València per fer costat a la mobilització.

Aquest juny farà tres anys que dos dimarts al mes la Comissió de la Diginitat organitza un acte davant la Prefectura consistent en la l’exposició de víctimes de tortura i detenció policial. Avui havien d’intervenir Montserrat Milà i Josep Molins, que a principis de 1971 van ser detinguts i tancats tots dos durant 17 dies a les garjoles de Via Laietana.

L’argument utilitzat pels jutges encarregats de tutelar el desenvolupament de la campanya és que l’acció davant Via Laietana 43 no respon a una ideologia transversal. Es dóna la coincidència que mitja hora abans de l’inici de la concentració d’avui, el PSC ha organitzat un acte en defensa de la memòria democràtica a la seu del sindicat UGT, situat a la Rambla de Santa Mònica, amb el diputat, Ferran Padret,al capdavant.