El joc de les preguntes

La filòloga Andrea Mar­co­longo ha pas­sat una nit a soles al Museu de l’Acròpolis d’Ate­nes per com­par­tir l’apro­xi­mació a les estàtues del Par­tenó en el seu últim lli­bre. TV3 no podia tan­car ahir cada català a la llar una nit amb els vuit can­di­dats a la Gene­ra­li­tat i va limi­tar a dues hores i mitja l’expo­sició catòdica als pro­ta­go­nis­tes del 12 de maig, però al plató conduït per Ari­adna Oltra l’enginy de tren­car el gel amb pre­gun­tes encre­ua­des va fer que les figu­res del fris aviat s’ani­mes­sin i bus­ques­sin la jugu­lar del rival pre­di­lecte. “D’acord amb la seva experiència, creu que Junts pot apor­tar esta­bi­li­tat a la política cata­lana?”, etzi­bava Sal­va­dor Illa (PSC) a Pere Ara­gonès (ERC) com si des­co­negués que Pedro Sánchez deu la inves­ti­dura a Junts. “Amb Junts vostès com­par­tei­xen mol­tes coses, bona part de vota­ci­ons al Par­la­ment quan es tracta d’impul­sar un model des­ar­ro­llista allu­nyat del segle XXI”, reba­tia Ara­gonès tot bur­xant Illa tot seguit per saber quina cre­di­bi­li­tat té el PSC a l’hora de ges­ti­o­nar “veient el caos de Roda­lies”. A Josep Rull (Junts +) la idea de dis­pa­rar una pre­gunta a un rival li va agra­dar tant que a Ale­jan­dro Fernández (PP) n’hi va llançar dues: “Hi ha noves evidències que Mari­ano Rajoy lide­rava la guerra bruta. Vostès dema­na­ran perdó? Pen­sen fer el que van fer a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona?” El joc de les pre­gun­tes encre­ua­des en forma d’amic invi­si­ble va asso­lir caram­bo­les com que Fernández acusés Rull de com­plir “l’agenda cupaire” i fos Laia Estrada (CUP) qui airegés un “ojalá!” a cap­pe­lla. El duo­poli dels cops d’efec­tes va ser per a Car­los Car­ri­zosa (Cs), que amb samar­reta del cor divi­dit en tres ban­de­res des­a­fi­ava la llei de Darwin segons la qual tota espècie de Cs només evita l’extinció evo­lu­ci­o­nant cap al canvi d’ofici (Albert Rivera, Inés Arri­ma­das) o acos­tant-se a l’espècie pre­e­xis­tent del PP (Lorena Roldán, Adrián Vázquez), i per a Igna­cio Gar­riga (Vox), que va esgri­mir un “esprai anti­vi­o­la­dors” per empa­tia amb les dones “que el com­pren per por a la migració isla­mista”.

Després del pri­mer bloc dedi­cat a la sequera, en què Ara­gonès es va van­tar de la fi a les res­tric­ci­ons i “que els page­sos puguin regar tres vega­des més en temps de sem­bra” i Jéssica Albi­ach (Comuns Sumar) i Laia Estrada (CUP) van aban­de­rar el no al Hard Rock –“pretén reforçar la qua­li­tat del nos­tre sec­tor turístic”, defen­sava Rull–, l’agi­tació va venir amb el segon bloc: la relació Cata­lu­nya-Espa­nya. “Illa fa córrer el bulo que el procés s’ha aca­bat”, s’enva­len­tia Car­ri­zosa tot inter­ve­nint sem­pre en cas­tellà per demos­trar que per a ell el bilingüisme vol dir par­lar a dues tele­vi­si­ons –La Sexta i TV3– sem­pre la mateixa llen­gua. Un altre nostàlgic del procés del 2017 era Igna­cio Gar­riga, que va reprot­xar a Illa anar a la marxa del 8 d’octu­bre i ara anar de bra­cet amb ERC i Junts. “Ell no hi era, no, aquell dia. Jo sí, i vostè tam­poc no hi era”, reba­tia Car­ri­zosa al de Vox. Rull, l’únic pro­ta­go­nista del debat que ha pas­sat per la presó, va rei­vin­di­car l’1-O. “Vostès són pro­ces­sis­tes; el procés és un negoci”, va dir Fernández. “L’ope­ració Cata­lu­nya sí que és un negoci, un negoci de cor­rupció!”, reba­tia Ara­gonès.

Amb el 40% d’inde­ci­sos en joc i el can­di­dat del PSC llui­tant con­tra les expec­ta­ti­ves del CIS de Teza­nos, Illa es va bene­fi­ciar de la cen­tra­li­tat a l’esce­nari sent el més inter­pel·lat i refu­tant al·lusi­ons a dreta i esquerra quan se li dema­nava si triarà Cata­lu­nya o Fer­raz. “Jo defen­saré els interes­sos de Cata­lu­nya, però no con­fron­tant, sinó col·labo­rant”, esgri­mia per negar cap supe­di­tació a Sánchez. L’inde­pen­den­tisme veu en risc els 68 escons de la majo­ria, però ahir Ara­gonès, Rull i Estrada van gau­dir amb una ria­lla de tri­omf que Car­ri­zosa acusés Vox de reta­llar l’escut de la corona a les roji­gual­des quan “qui salva el 2017 és Felip VI”. El bloc del català obria de nou el tots con­tra tots, amb Fernández agraint a Son Goku i Sput­nik haver après “el català que ara es fa antipàtic”.

L’últim bloc i el més espe­rat era el dels pac­tes, i la mode­ració dels atacs ho con­fir­mava. L’esca­pisme més vistós va ser el d’Illa, que va dri­blar l’afer amb una exclu­siva: “Si pre­si­deixo la Gene­ra­li­tat la con­se­llera d’Inte­rior serà Núria Par­lon i el direc­tor de la poli­cia, el major Josep Lluís Tra­pero.” Entre pre­gun­tes encre­ua­des i enig­mes, l’única cer­tesa era ahir el record a Joan Rigol.