“Estem invertint perquè ni una gota del Ter vagi a Barcelona”

Cal posar una nota en conjunt perquè el que hem fet, precisament, és treballar molt en equip. Un exemple és l’impuls de la formació professional. Hem creat una taula en què participen Educació, Treball, però també Acció Climàtica amb les escoles agràries, Igualtat i Feminismes, perquè un dels temes a abordar és trencar estereotips, Territori per la mobilitat... Però també hi han participat les tres cambres, les patronals, els sindicats... Perquè si vols superar un repte, ho has de fer promovent la col·laboració publicoprivada. Per tant, crec que la nota de treball transversal és realment bona.

Cada ciutadà pot posar la nota que cregui. Però aquells amb qui hem treballat estan contents. Siguin més d’esquerres o menys. A Girona hi ha molta pluralitat i la valoració que fan de tu a tu és boníssima. És cert que costa que aquesta feina arribi al ciutadà. Aquest és un dels reptes, explicar com afecta la política la vida diària.

El decret de sequera determina el que s’ha de fer. Nosaltres ens hem anat adaptant a allò que establia de manera que afectés les persones i l’activitat econòmica al mínim possible. Ens hem posat a treballar des del primer dia, tot i que –i això ho vull deixar molt clar– ho gestionem des de fa tres anys. Quan vam arribar ens vam trobar que no s’havien fet les inversions previstes arran de l’episodi del 2008. I portem 42 mesos de sequera i no han hagut de venir vaixells. El nostre objectiu és fer les infraestructures necessàries per no dependre de la pluja. I el primer gran repte és que Barcelona i l’àrea metropolitana no depenguin del Ter. Hem fet els deures i cada any s’ha reduït la desviació. I estem fent les inversions necessàries perquè d’aquí a tres anys no vagi ni una gota a Barcelona. Però l’estiu el tenim a tocar. I la prioritat és que hi hagi aigua de boca. Si algun partit no té aquesta prioritat, que ho digui. I, a part, cal que les activitats econòmiques es vegin com menys afectades millor. Hi ha més de 160 milions que han anat en ajudes al sector agrari. S’han aconseguit més hectòmetres per als regants del Baix Ter. En cada cas ha calgut analitzar i buscar solucions. Però no es pot utilitzar la sequera políticament. Si tothom estava tan preocupat, per què no aprovaven els pressupostos, que hi destinaven més de 1.000 milions?

Miri, durant anys només vam veure maquetes i dibuixos. Però de feina final, zero. Nosaltres ho hem fet diferent. Estant al costat dels ajuntaments perquè fessin les modificacions urbanístiques. Després, fent el disseny del pla funcional assistencial. Com ha de ser per oferir el millor servei possible. Hem estat al costat de la Universitat per com han de ser les noves facultats, com ha de ser la part de recerca. Què ens cal perquè hi hagi start-ups que surtin del territori però també empreses de l’àmbit de la salut que vulguin venir aquí. I ara que tenim el contingut i l’espai urbanístic és quan hem assegurat 25 milions per fer el projecte. I després el podrem materialitzar. El conseller va fixar el 2030. Hem fet la feina perquè sigui una realitat al més aviat possible.

Cal fer una transició energètica. A més, hi ha uns objectius que ja ens venen marcats d’Europa. Hem de treballar per ser autosuficients. El que és important és com establim aquesta transició i és imprescindible fer-ho juntament amb el territori. Per això, en el cas del parc eòlic marí, hem creat una taula de treball amb els ajuntaments. I, pel que fa al pla d’ordenació de l’espai marítim, que el determina l’Estat, hem reduït l’espai un 75% per assegurar la biodiversitat. El pas següent ha estat determinar que, en el concurs, la part econòmica valgui igual, en la mateixa proporció, que les consideracions mediambientals. I hem plantejat una plataforma d’assaig per avaluar quines conseqüències té per a l’entorn marí i així condicionar la subhasta.

L’Estat estableix un 70% per a la part econòmica i un 30% per a l’ambiental. Ho hem reduït al 50 i si aconseguim més, millor.

Molts dels que hi havia fa tres anys s’han anat dimensionant al territori. Es va canviar el decret perquè els ajuntaments haguessin d’estar informats prèviament. El que volem és canviar el model energètic del país, que sigui verd i que no estiguem parlant d’oligopolis sinó d’energia produïda al territori i amb la participació dels ajuntaments. Haurem d’establir espais on hi hagi generació d’energia renovable. El cert és que ens hauria agradat trobar una planificació prèvia.

És un exemple més del que ens hem trobat. Carpetes en un calaix, amb sentències judicials però ningú va fer res. Problemes heretats que ningú afrontava. A Vacamorta hem posat recursos per fer el que manen els jutges, que és buidar i restituir. I, de cara al futur, és molt important no fer abocadors com en el passat sinó plantes de tractament. I hem estat parlant amb la Garrotxa, on hi ha prevista una planta amb un format innovador.

Totalment. Girona té un entorn immillorable i a vegades aquesta és la complexitat. La variant d’Olot és un exemple. Hi ha la problemàtica d’uns veïns que viuen al centre d’Olot i que han de patir un elevat volum de trànsit. I cal donar-los resposta. Però també tenim un entorn que cal preservar. Aquests darrers tres anys hem sigut capaços de trobar aquest punt mitjà i de pactar conjuntament amb els ajuntaments una fórmula que permeti que tinguem variant i que garanteix preservar l’entorn. Aquest estiu tindrem el projecte i si haguéssim aconseguit aprovar el pressupost del 2024 tindríem ja una partida econòmica fins al 2027 assegurada.

Personalment no combrego amb el cofoisme. Hi ha una expressió que ha fet molt de mal que és la de “Girona rai”. Tenim moltes necessitats i hem de batallar. Sempre hem de reivindicar el màxim de recursos. Pel que fa a educació, els informes PISA ens demostren que les retallades del passat tenen conseqüències. Nosaltres hem invertit com mai en aules d’acollida, que és una manera de garantir l’ús social del català. Havent reduït les ràtios, hem posat més professors que mai perquè puguin dedicar més temps a la diversitat que hi ha a les aules. I, per promoure l’ús social del català, una de les iniciatives més importants, tornar a impulsar la plataforma 3Cat i l’X3 amb uns nivells d’audiència impressionant, creant nous continguts atraients per als nens i nenes. Perquè això és el que garanteix que la mainada, a l’hora del pati, jugui en català.

La primera, el nou Trueta i el futur Campus de Salut. La segona, continuar treballant per generar més llocs de treball i de més qualitat. La tercera, continuar potenciant el turisme, perquè sigui cada vegada de més qualitat i més desestacionalitzat. La quarta, continuar potenciant els serveis públics. I la cinquena, continuar defensant i treballant per la llibertat del nostre país. Som els únics que som capaços de fer les dues coses a la vegada, treballar per la llibertat del país i per la qualitat de vida de la gent.

No, la veritat. El que m’atreveixo a fer és demanar a la gent el màxim de força possible.